La primera constància que trobem quant a transport per carretera fins a Tarragona és de 1916 i en aquest cas es tractava de tracció animal mitjançant una tartana propietat d'en Josep Alberich i que popularment era coneguda per "la tartana del Pàmies". Aquest senyor realitzava diàriament dos viatges a Tarragona en un dels quals portava el correu. Més endavant s'establí el transport mitjançant l'auto de línia gràcies a un autobús marca GRAY, propietat del Sr. Andreu de Tarragona, en el qual s'hi encabien unes disset o divuit persones. Uns anys més tard l'empresa passà a mans d'Antoni Gasol. Som als voltants de 1924. Primerament desava el seu autobús als baixos de La Raval núm. 61 i més endavant en un ampli magatzem del Pauet Barbarà, cantonada Ravaleta i Carrer Nou, fins que finalment es construí l'actual garatge a l'Avda. de la Pineda, Realitzava dos viatges diaris a Tarragona transportant també el correu fins que finalment va venir en tren. El preu del viatge era de dos rals i donades les peculiaritats de l'època la puntualitat de sortida estava més en funció de les persones que no pas del rellotge. Els dilluns a la tarda fletava l'autobús en direcció a Reus per tal d'anar al mercat i pel fet de portar un seient a la teulada els viatgers havien d'anar ben provistos contra les inclemències del temps àdhuc els de l'Interior a causa d'alguna gotera. FOTOS: Arxiu Ramon Vallvé i Hereus empresa A. Gasol.

El traçat del ferrocarril de la Companyia "Caminos de Hierro del Norte de España" fou inaugurat l'any 1856 i tot i passar pel terme canongí el poble no gaudia de cap avantatge quant al seu transport. No fou fins a 1911 que la companyia aprovà la construcció d'una estació definitiva per a ús dels canongins i això fou possible gràcies a les gestions administratives de l'Ajuntament local davant d'aleshores procurador Sr. Pau Camps, casat a La Canonja, però afincat professionalment a Reus. Els terrenys foren cedits gratuïtament pel canongí Joan Anguera i des de llavors la vella estació ha format part entranyable del record col·lectiu del poble. Com a detall curiós cal dir que pels volts de 1925 un viatge en tren a Tarragona costava 35 cèntims.

Aquest baixador, anomenat també popularment "l'apeadero". veié transitar per les seves andanes generacions de canongins com els que hí ha a la fotografia,- en Quimet Martorell i amb bicicleta l'escultor Salvador Martorell-, els quals successivament han anat consumint en l'espera molts anys de carbó, vapor, electricitat i gas-oil, fins que a finals de la dècada dels seixanta van veure acomiadar-se el popular "quefe" Marcelino Vidal, clausurar les velles portes i les finestretes de despatx dels bitllets, per motius de reestructuració del servei, segons RENFE. Tot i això l'estació no morí del tot perquè fins fa pocs anys encara s'hi aturava algun tramvia. Però la manca d'ús i la millor comoditat d'utilització de la de Tarragona per part dels canongins obligà la companyia a suprimir les poques parades de trens que quedaven i finalment a enderrocar l'edifici el 1989.

FOTOS: Postal editada per H. Vallvé i postal editada per 'Exclusivas Sebastian Guinovart' (1963)

El troleibús de l'empresa FIRTESA cobrí, a partir de 1953, el trajecte Tarragona-Reus i viceversa, fins que fou substituït progressivament per moderns autobusos cap als anys 70.

El color blavós indiscutible de la seva sorollosa carrosseria contrastava al llarg de la carretera amb els populars pals de ciment que sostenien una doble línia elèctrica aèria la qual proporcionava l'energia per al funcionament dels vehicles alguns dels quals eren de doble pis. L'estació central, amb transformador i sala d'espera, estava situada a La Florida on els canongins acostumaven a pujar al troleibús després d'un passeig accelerat.

El fet que només existís una sola línia elèctrica i dos vehicles que sortien simultàniament de Tarragona i Reus, obligava forçosament a efectuar a un d'ells una parada a mig camí per tal de desconnectar el respectiu trolei en el moment que passés l'altre. El punt on es produïa aquesta operació era a La Florida i el vehicle obligat a esperar era sempre el que venia de Tarragona, perquè s'aturava en baixada. El cobrador era sovint l'encarregat d'efectuar la desconnexió del trolei mentre la paciència dels soferts viatgers era posada diàriament a prova.

Les fotos reproduïdes pertanyen al suplement del "Diario Español" del mes d'agost de 1954. La de La Florida amb el respectiu transformador ha estat cedida per Miguel Millan.

El primer camió de transport va ser un Ford T a pedals i amb rodes massisses que durant l'any 1923 va adquirir el comerciant Antoni Bofarull. A començaments dels anys 30 hi havia a La Canonja quatre camions, els propietaris dels quals eren: Josep Bofarull, Josep Llop, Francesc Fortuny i Emili Boronat.

El camió de cal Llop era un Dodge blau matrícula T-3786. Fou comprat per Josep Llop Dols el 1929 i s'utilitzava bàsicament per al transport de fruits secs i grans, en el comerç dels quals s'ocupava el seu propietari. Cap al 1967 va deixar de ser utilitzat, tot i que encara es conserva.

A cal Mestres comerciaven en vins i tot sovint es veien "camions-cuba" davant del seu magatzem. El que ens mostra la foto és un Chevrolet del transportista reusenc Sr. Llauradó. Podrà observar-se igualment que al davant del camió hi ha un tricicle "ISSO" anomenat popularment motocarro el qual fou adquirit uns anys més tard per Antoni Guinovart Solé per tal de repartir el gel que fabricava Josep Anguera a la seva propietat situada al costat de la carretera de València. Fou utilitzat per aquesta finalitat durant els anys 60.

Un dels camions de cal Bofarull va ser un Ebro amb caixa de fusta i cabina vermella. Els parabrises davanters es podien alçar - com en d'altres models -perquè passés l'aire a l'estiu. Molts recordaran el soroll peculiar de la botzina quan repartia el butà.

FOTOS: Arxiu Llop í Bofarull i postal editada per "Exclusivas Sebastian Guinovart"(1963)

Cap al 1930, la Cooperativa va comprar un tractor de rodes de ferro per a llaurar. Només tenia dues marxes: una endavant i l'altra enrera.

Posteriorment, cap al 1948, es va adquirir un Fiat que no va ser gaire utilitzat. L'embragatge li funcionava al revés: amb el tractor en marxa, el pedal s'havia de prémer a fons.

Però el veritable empresari de tractors de l'època fou en David Guillemat Sans. El primer l'adquirí el 1945 i el segon, si fa o no fa, el 1948. Tots dos, com els anteriors, eren de rodes de ferro, -tal com s'aprecia a les fotografies-, i per a circular per la carretera, les rodes s'enfundaven amb cèrcols llisos d'acer. Aquest segon era un Volvo diesel, però s'engegava amb gasolina, de manera que tenia dos dipòsits, el tractor tenia un valor de 110.000 pessetes i omplir el seu dipòsit de gas-oil de 60 l. costava, a l'època, 9 ptes.

El tercer tractor d'en David Guillemat fou adquirit cap al 1950, era el Ford amb motor Perkins que es veu a la foto gran i el mateix que està sota el rafal de canyes per tal de fer brandar la màquina de batre a l'era.

FOTOS. Arxiu Guillemat Sans.

Podem assegurar que el primer automòbil de turisme que hi va haver al poble va ser un cotxet Opel, del pastisser Joan Llop. Era segurament l'any 1925. Més endavant, durant l'any 1931, en Josep Bofarull va adquirir un "Citroën" de 8 seients que havia fet de taxi a Barcelona i que a La Canonja, fins al juliol del 1936, també se li'n donava aquest ús moltes vegades.

Més cap aquí, sobre el 1956, en Josep M. Qué i en Josep Canadell van adquirir d'un militar del camp d'aviació, un Ford de color verd, descapotable i amb seients de fusta, les marxes eren al pedal d'embragatge i l'accelerador s'accionava a mà. A l'any següent compraren un Ford vermell, capotat, amb seients més tous però encara amb el canvi al pedal D'aquest últim no en tenim cap prova gràfica.

Reproduïm també, d'en Josep M Qué, la seva moto "Torrot" matrícula T-1802 i d'en Josep Llop Ferré, la seva "Gillete" de finals dels quaranta, fotografiada a la carretera de Tarragona.

El 30 de maig de 1967, un dels cotxes de línia de l'empresa Gassol va caure del Pont nou del Francolí. Sortosament, només alguns viatgers en van sortir lleugerament ferits. El cotxe va quedar de cap per avall A la fotografia, de Chinchilla pot observar-se que ja l'havien posat dret.

FOTOS.- Arxius Josep M. Què, Paco Vidal i Josep Llop Ferré.

Dues circumstàncies han fet, de La Canonja, un poble tradicionalment ben comunicat: la proximitat a les ciutats de Tarragona i Reus, i la de les grans infrastructures de transport que, tot i no travessar el casc poblacional, hi discorren relativament properes.

Així, La Canonja, és un dels primers pobles d'aquestes contrades on la iniciativa privada explota una línia regular de transport de viatgers amb autobús: es tracta de la Companyia d'Antoni Gasol, que cobria -com encara avui ho fa- el trajecte La Canonja-Tarragona. Els cotxes de línia d'en Gasol són, doncs, els grans protagonistes de la història del transport en aquest poble.

El ferrocarril era també normalment utilitzat per als viatges més llargs, sobretot a Barcelona i a l'interior del país. Ara, a La Canonja, ja no s'hi atura cap tren i, des de l'any passat - 1989 - ja no hi ha ni el baixador.

El troleibús, de curta existència, els camions dels comerciants per al transport de mercaderies, els cotxes particulars; les motos, els tractors de rodes de ferro; tots ells, vehicles de motor d'èpoques passades, objectes ja curiosos i fins i tot estranys, antigualles produïdes pel progrés, han estat l'objecte de la nostra recerca.

Malauradament, no hem aconseguit totes les fotografies que preteníem, ja sigui perquè no les hem sabut trobar o simplement, perquè no existeixen. Amb tot, creiem haver reunit el material suficient per tal oferir-vos-el mes a mes durant aquest nou any.