CARTES ÍNTIMES DES DEL PIS DE SOTA múm. 141

La Canonja, juliol de 1991

Benvolgut amic.

Ens permetràs la llibertat d'escriure't alguna carta, ni que estiguem tan a prop. No ens ho retreguis. Saps que quan enganxem la xerrameca no ho acabaríem mai. De comunicar-nos, ja ens comuniquem, ja. Però si escrivim, les idees surten més reposades, més serenes, més ordenades. I queden.

Ja hem tornat a passar unes altres eleccions municipals. Ho veus? Qui elecció passa, legislatura empeny! A La Canonja continuem mantenint-nos fidels a la persona de l'Alcalde de sempre. De què es queixen, alguns, si tenim el què entre tots triem?

Els Canongins hem estat tradicionalment gent pacífica. Ho diuen totes les cròniques: res no ha passat mai al nostre poble que hagi trasbalsat més del que cal la tranquil.la convivència dels vilatans. No fem soroll. No movem aldarulls. I també callem, no fos cas que algú es molestes si parlàvem massa. Ens conformem amb tot i ens pensem que hem descobert la formula màgica que permet assegurar un etern i dolç pacifisme. No et sembla que aquesta formula té massa proporció de permissivitat, desinterès i tanmafotisme?. Si és així, i ho és gairebé sempre, no anem bé. Perquè pot estar bé ser una majoria silenciosa, però no una majoria manipulable i innocent.

A tu, això, t'ho podem explicar perquè sabem que ens entens. Tu ets comprensiu i t'agrada reflexionar. Saps, com nosaltres, que en aquest poble cal fer molts exercicis de reflexió profunda per a poder fer les coses amb una certa coherència i amb més perspectiva.

Coneixem el poble que teníem, i també el que tenim ara. Els polítics ens han explicat -a mitges perquè ni ells mateixos ho saben ni tenen suficient poder per a decidir com serà La Canonja en els propers quatre anys. Però creus que s'ha fet alguna previsió per a horitzons de 20 ó 25 anys?

Les persones, individualment, prenem ara decisions conscients que afecten, condicionen i preparen el nostre futur personal: el treball, la salut, la jubilació ... Les famílies també: els fills, la residència ... Les administracions públiques estan obligades, naturalment, a fer previsions d'aquesta mena, amb transcendència no immediata: sobre el benestar social, la seguretat, el medi ambient, l'ordenació del territori, l'ensenyament i la cultura, etc. etc.

Els municipis, en concret, com a administració més propera al ciutadà, tenen l'obligació de no improvisar i de planificar a mig i llarg termini el futur de la col.lectivitat que comprenen. I els polítics, en qui aquesta col.lectivitat ha fet confiança per a ser governada, no poden declinar sota cap concepte la seva condició de gestors -no tan sols per un període de 4 anys- de l'esdevenidor dels seus pobres. Es una responsabilitat massa greu per a no ser tinguda en compte.

Els Canongins, ja ho saps, ens considerem un poble. Fora de La Canonja però, ens costa de fer entendre la nostra condició. Ens expliquem dient que els barris no tenen campanar, ni cementiri, ni casa de la vila, i nosaltres si. Que tenim una història multicentenària, que tenim Canongins il.lustres -morts i vivents- que a La Canonja hi ha moltes entitats, que la societat s'estructura d'una manera diferent a com s'observa en els barris. I quan hem acabat la nostra disquisició patriòtica, a vegades ens sentim: però elegiu tot el vostre Consistori?, on demaneu les llicències d'obres?, teniu jutge de pau?. Vosaltres potser no sou un barri, però tampoc sou un pobre.

Com ens dol haver de sentir aquestes realitats! Es veritat tot això. No som un poble perquè no tenim -ara com- ara cap programa de futur. Ni el podem elaborar, perquè no ens han atorgat cap facultat per a fer-ho. I, encara és més greu, ens estem quiets i tranquils -pacífics, que dèiem abans- esperant que algú s'adoni que fora bo que se'ns atorguessin aquestes facultats.

El nostre futur es decideix a Tarragona, tingues-ho clar. I nosaltres a Tarragona no hi pintem res. Només hi anem amb actitud de pidolaires. Ara esgarrapem això, després allò altre ... però no ens atrevim a esgarrapar d'una vegada la nostra pròpia identitat, el nostre ser i el nostre pervindre.

Som com a conillets engabiats que només esperen menjar, ignorants que quan estiguin més grossos i contents, seran sacrificats sense remissió. Quin panorama, renoi!

Descansa tranquil, canongí pacífic. Afarta't mentre puguis, que la vida són dos dies i s'han de viure, ja ho saps, amb poques preocupacions.

Una abrasada.

Josep Llop, Josep Domingo,

CARTES ÍNTIMES DES DEL PIS DE SOTA Núm. 142

La Canonja, agost de 1991

Benvolgut amic:

Ja veus que, aquest cop, som més els que et volem escriure. Si mires l'última carta te n'adonaràs que s'ha incrementat el número de firmants. Probablement, més endavant encara s'incrementarà més perquè, ni que no t'ho sembli, hi ha una bona colla de gent amb ganes d'engrescar-se per les coses d'aquest pobre nostre.

L'altre dia et queixaves de la falta de seguretat. Deies que volies denunciar que un individu es volia colar amb no gaire bones intencions per sota la porta enrotllable del magatzem, que havies deixat mig tancada a dos pams de terra; i que et vas assabentar que pocs minuts després van aconseguir estirar el moneder d'una bona dona que tancava la porta de casa seva. Te'n feies creus de tot això.

Per la mort de Déu! Que no ho saps que aquestes coses passen cada dia? Que si entren a robar, que si et trenquen un vidre, que si et prenen la ràdio del cotxe... I encara més: cotxes que circulen a tota marxa, grans camions pel Raval, motos sense tub d'escapament, droga, gresques nocturnes, deixalles i brutícia per tot arreu. .. Aquí tothom fa el que vol sense respectar res. Són símptomes -ja en pots estar segur- que ens estem suburbialitzant. Un poble? cal Un barri? tampoc! Un suburbi, això és el que serem aviat!

I doncs, no s'hi pot fer res? Mira, una bona vigilància evitaria moltes coses. Una guàrdia urbana preparada, eficaç i, sobretot, amb presència continua al carrer, és el mínim que es pot demanar per a intentar solventar el tema. Però -llàstima dels peros- el nostre Ajuntament no pot decidir la guàrdia urbana que vol, ni la quantitat, ni la qualitat, ni el temps que la vol. Es l'Ajuntament de Tarragona qui envia i paga els nostres urbans. Per més bona voluntat que s'hi posi, per més que obeeixin les ordres de l'Alcalde d'aquí, comprendràs que seria diferent si tinguéssim totes (totes) les competències sobre seguretat, aquelles que tenen els municipis normals.

Si el tornes a trobar amb algun problema i necessites la policia, no cal que t'entretinguis massa a trucar a l'Ajuntament. 0 bé no hi haurà guàrdia o bé faran venir la guàrdia de Tarragona. Per tant, més val que truquis directament a Tarragona perquè estalviaràs temps. No trobes que és llastimós?

Els pocs pagesos que encara conreen l'horta de sota el poble -una horta tan rica en altres temps- i altres terres, ja estan cansats que els hi fotin la collita. No hi podria haver un guarda-termes?. Doncs aplica't la mateixa cançó d'abans: no hi ha competència.

Però en aquesta qüestió de la seguretat encara hi ha un altre punt importantíssim que, de ben segur, no t'haurà passat per alt. La proximitat de la indústria petroquímica. ens situa en una posició privilegiada per a ser dels primers a fer un viatge al cel en cas d'algun accident una mica seriós. Ja saps cap on has d'anar si s'ha d'evacuar el pobre? I saps també la quantitat de matèria nociva addicional que s'introdueix cada dia en els pulmons de cada u de nosaltres?. A més, com qui no en té prou, encara som capaços de mantenir estanys d'aigües residuals i fètides a la vora de la carretera de València, i de permetre l'estacionament de camions-cisterna, autèntiques bombes amb rodes, més a la vora del poble. Certament, tenim el cel ben guanyat. Pacíficament i sense protestar, tornem cada dia cap a casa, tossuts i obstinats, a permetre que ens sacrifiquin el nas i la salut. Avui toca aspirar etilè a la menta, demà polipropilè d'ous podrits...

I aquí ve la gran paradoxa. Som dels més afectats per les indústries, i dels que menys pes tenim en els organismes que pretesament s'encarreguen dels plans de seguretat.

Nosaltres hi érem abans i s'ha de fer que aquesta circumstància sigui significativa. Ens ha d'importar molt el que facin les indústries i les hem de controlar. Per a aquesta tasca, però, a més de continuar sense tenir-hi competència, tampoc tenim el territori. Com saps, una bona part de la petroquímica és a l'interior de l'antic terme de La Canonja però a l'exterior del nou. Una altra vegada, estem immobilitzats sota el mantell protector de Tarragona.

Això, en un poble normal, no passaria! Però nosaltres som un poble (?) esguerrat, invàlid. Esperem que no sigui per sempre i que puguem agafar el tren a l'hora que passa.

Una abrasada.

CARTES ÍNTIMES DES DEL PIS DE SOTA Núm. 143

La Canonja, setembre de 1991

Benvolgut amic.

Tal com pots tornar a comprovar, també aquesta vegada s'ha incrementat la nòmina dels firmants. Decididament, et deus sentir afalagat de tanta participació. No t'ho imaginaves, eh?

Vàrem poder constatar que t'inquietava la possibilitat que La Canonja fos el tall de l'entrepà que, temps a venir, s'han de cruspir per berenar Reus i Tarragona. Tens tota la raó. No podem fer més que lloar la teva perspicàcia i demanar-te que ens deixis aprofundir en aquesta qüestió.

Reus i Tarragona són dues ciutats grans i dinàmiques, amb similars necessitats de serveis. La particular idiosincràtica de cada una d'aquestes ciutats, en etern i permanent conflicte l'una amb l'altre, provoca situacions absurdes i inclòs egoistes de falta evident d'entesa. El resultat d'això sempre és decebedor, perquè sempre es tendeix a duplicar els esforços i també a duplicar els serveis.

Hi ha molt pocs exemples -massa pocs- de col.laboració efectiva entre els dos municipis. Un dels que ens toca més de prop és el Mercat del Camp, tocant les parets de La Canonja però en terme de Reus. Es tracta d'una implantació sobre la qual La Canonja no s'hi va pronunciar i que li és més aviat perjudicial -trànsit, clavegueres...- que beneficiosa.

En canvi hi ha molts exemples de falta d'enteniment. Un dels més evidents és la falta de planificació conjunta de la carretera que uneix les dues ciutats i que passa pel nostre terme. S'hi han produït molt desordenadament assentaments de tota mena i a vegades incompatibles: residencials, industrials, serveis, magatzems, escoles, abocadors... Tot plegat i unit al progressiu abandonament de les terres per part dels pagesos, configura un paisatge cada cop més caòtic. Mira't, sinó, la zona de la Florida.

Si els dos grans municipis veïns no s'entenen, és de tota lògica pensar que col.locaran aquelles instal.lacions que més nosa els hi facin ais extrems dels seus termes respectius. No hi col.locaran pas -gelosos com són de les seves coses- les instal.lacions que no, els molestin perquè, aquestes, s'han de situar més a la vora dels centres.

De moment, ja ho veus, s'està conformant com una zona de ningú on cadascú hi aboca i hi abocarà allò que menys desitja per a si. No t'enganyis, Tarragona mira cap a llevant, perquè cap a ponent hi ha la indústria, i ja està prou degradat. I Reus no mira cap a Tarragona. Nosaltres som just al mig i, a més, no tenim cap poder per a fer front a aquesta situació perquè no som ningú. No tenim capacitat per preveure el nostre futur, tal com ja et fèiem veure a la primera carta.

Es de suposar que, temps a venir, tant Reus com Tarragona aconseguiran mirar-se de cara sense tants perjudicis i s'adonaran de les avantatges de fer front comú quan els interessos són comuns. Però potser ja serà tard i a La Canonja n'estarem patint les conseqüències. No haurem fet res per a evitar-ho.

Com pot ser tan ingenu, doncs, de somiar que la futura Universitat pugui situar-se a mig camí de les dues ciutats?. No pot ser de cap manera. I estem convençuts que seria la millor situació i que per La Canonja en particular representaria un benefici innegable perquè obriria noves i immillorables perspectives socials, econòmiques i culturals.

Pobres de nosaltres!. Ens passa la possibilitat de la Universitat per davant i no tenim mitjans per a fer escoltar la nostra veu i -qui sap- per a poder-la retenir. Ens agafa adormits. Tornem a perdre el tren. En comptes d'Universitat només tindrem els rebuigs, allò que ningú vol a prop. Que diferent podria ser si fóssim el que hem de ser!

Una abraçada.

CARTES ÍNTIMES DES DEL PIS DE SOTA Núm. 144

La Canonja, octubre de 1991.

Fidels com som al nostre compromís mensual, reprenem altre cop l'exercici d'expressar-te aquelles reflexions i intimitats que neguitegen -ja te n'adones- cada cop a més personal.

Una qüestió prèvia. Suposem que et fas càrrec que tot això que gosem escriure't no cal escampar-ho als quatre vents, que es tracta de cartes íntimes. Et dispensem la màxima confiança, però no està de més recordar-ho, perquè hi ha gent susceptible, se sent al.ludida, que es molesta fàcilment. I tampoc cal inquietar-los massa perquè els donaríem un disgust. Potser s'enfadarien i després parlarien de demagògies i d'utopies -que són dues paraules que sempre van molt bé per a dir foteses- i argumentarien que cada u és lliure de pensar el que vulgui mentre no pretengui divulgar-ho. No cal que ningú s'enfadi per sentir quatre obvietats, ja saps que a La Canonja som gent tranquil.la.

Recordaràs que no fa massa hi va haver una campanya de recollida de firmes perquè als nascuts a La Canonja abans de l'annexió a Tarragona, els hi constés oficialment aquesta circumstància. Lloable iniciativa, s'ha de reconèixer.

Però, i els que hi van néixer d'ençà de l'annexió de l'any 1964 o els que encara hi naixeran? A Aquests els hi consta -i els hi constarà- que són nascuts a Tarragona, naturalment. I, si s'escau, que s'han casat a Tarragona i que s'hi han mort.

A tots els pobles hi ha un Jutge de Pau que està a càrrec, entre d'altre coses, del Registre Civil. Aquí no. En perdre la identitat municipal, també es va perdre el Registre Civil. I totes les certificacions o partides, s'han de sol.licitar a Tarragona. No som ningú!.

Vols una partida de naixement? Cap a Tarragona. Vols una fe de vida o d'estat? Cap a Tarragona, i a fer cua. Ara sembla que els nou-nats es poden inscriure al lloc de residència habitual dels pares. Però els pares Canongins viuen tots a la Rambla.

El Jutjat de Pau és de reconeguda utilitat en el camp de la justícia, perquè pot impartir-la d'una forma molt directa i propera. Pot resoldre petits conflictes entre veïns, rebre declaracions, actuar en delictes contra la propietat, celebrar actes de conciliació, judicis verbals, exhorts, etc. I pot emetre certificacions dels registres que porta i fer-ne estadístiques.

Tot això, a La Canonja, ens ho hem perdut. Si no es recupera la municipalitat no tindrem ni el Jutge ni els Registres que tenen tots els municipis. Al màxim que ens és permès d'aspirar és a conseguir que l'Ajuntament de La Canonja ens vulgui fer el servei de recader -ja ho fa tantes vegades, tanmateix- al Registre Civil de Tarragona.

Allò que dèiem: en un poble normal no passarien aquestes coses. Més o menys ben servits, però de ben segur millor que ara, i tindríem el que s'ha de tenir. Que ja ho teníem abans, d'altra banda.

Cal lluitar de valent per a aconseguir el que fa falta. Cal afanyar-se i cal que hi siguem tots. Si no és així, si no sabem defensar les millors opcions, tornarem a perdre el tren. I potser haurà de venir un Jutge de Tarragona a certificar la defunció d'un poble que ja no donarà senyals de vida.

Una abrasada.

CARTES ÍNTIMES DES DEL PIS DE SOTA Núm.145

La Canonja, novembre de 1991

Benvolgut amic

Si no arribem a canalitzar una bona part de les intimitats d'aquest poble, tindries feina tot el mes a contestar cartes. Imaginar el panorama, rebent tantes cartes si fa no fa iguals i contestant sempre de manera similar. Només aquest mes n'hauries de redactar 16. O potser et pensaves que la corda se'ns acabaria aviat?

Avui el volem esposar un tema d'una importància capital. A la primera carta el comentàvem que no tenim possibilitat de planificar i decidir el nostre futur, que d'aquesta qüestió ja se n'encarreguen a Tarragona Doncs bé, no hi ha gaires exemples millors, per a demostrar aquesta afirmació, que el cas de l'urbanisme.

Fixat't-hi. Què significa que un poble tingui plenes competències urbanístiques? Doncs que pot decidir com s'ha de realitzar el creixement del seu casc urbà, per on s'ha de realitzar i com; que pot decidir com vol protegir el casc antic, on vol obtenir terrenys per a equipaments socials, esportius, culturals, docents, comercials, sanitaris, administratius, zones d'esbarjo..; que també pot decidir per on s'han de traçar els carrers, passeigs, places i altres sistemes de comunicació i transport i si s'ha d'enllaçar o no amb altres vies existents i en quin punt; i que pot decidir on s'han de fer els gratacels i on les casetes de planta baixa, i on s'han d'emplaçar les indústries, les naus -si n'hi ha d'haver- i en quines condicions.

Tot això -que no és poc- i més, és el que significa que un poble tingui plenes competències urbanístiques, com qualsevol poble, com Renau, Constantí o Valls. No com Valldoreix o La Canonja, que tenen una categoria inferior l'urbanisme te una transcendència extraordinària, amb una repercussió importantíssima sobre molts aspectes de la vida d'un poble. Per això els polítics s'escarrassen habitualment en abrandades disquisicions quan es tracta de discutir o aprovar un pla urbanístic municipal.

A La Canonja, està clar, ens estalviem aquestes disquisicions. I de passada ens estalviem de decidir el futur del pobre. Ja ho pensaran a Tarragona. Com deia aquell personatge cèlebre: "que inventen los franceses!".

Observa una mica què passa al voltant. Ja et deus fer càrrec que amb l'ampliació del port de Tarragona s'acabarà per convertir la platja de La Canonja en una platja interior on no ni haurà cap port esportiu, precisament, la Laboral desapareixerà la vol comprar la Junta d'Obres del Port per a posar-hi magatzems- igual com desapareixeran els pocs terrenys agrícoles per a convertir-se en industrials, a més, les fàbriques fan constants ampliacions. Tot plegat, la indústria, sota la carretera de València i fins el mar, va consolidant-se en una llarga barrera. I el mur verd que l'hauria de separar dels nuclis residències com La Canonja, i que inicialment consistia en una muntanya i un llac artificials amb plantació d'arbres -així quedava recollit en un pla urbanístic, de Tarragona naturalment- s'ha quedat només en això últim sense que ningú protesti. Ja no hi podem fer res, o poca cosa. Ja em perdut aquest tren.

 Però és que a més, traspassant aquest àmbit, sobre la carretera de València, darrera la gasolinera, hi ha un sector destinat a acollir noves implantacions industrials. No petroquímiques, no t'espantis tant: es tracta d'allò que en diem indústria d'aparador, que ja saps que d'aparador no en te res. No va de broma, ja hi ha hagut una iniciativa seriosa per a tirar-ho endavant. Actualment no sabem en quin tràmit està.

Hi ha hagut algú representatiu de La Canonja, que hagi decidit que s'ha de fer un nou polígon industrial, que convé al poble, i que s'hagi de fer precisament allí? No, que sapiguem, perquè no hi ha competència per a fer-ho. I encara més: algú representatiu s'ha encarregat d'anunciar-ho al poble? Tampoc. Ningú ha obert boca, també que sapiguem. I per obrir boca sí que en tenim de competència. Qualsevol dia ens podríem trobar que comencen a fer obres a les portes del poble, i tots tan tranquils pensant que hi construiran la Universitat.

Benvolgut amic, aquest tema és llarg i no voldríem cansar-te. Si en tenim ganes, continuarem en una altra ocasió. Mentrestant, ves-hi reflexionant. Compte però, que de tant de reflexionar no ho comencis a veure massa negre i facis com el poeta que, cansat, volia allunyar-se nord enllà, on deien que la gent era neta, noble, culta, rica, desvetllada i feliç. Tu, i tots, ens hem de quedar aquí, que hi tenim feina.

Una abrasada.

CARTES ÍNTIMES DES DEL PIS DE SOTA Núm. 146

La Canonja, desembre de 1991

Benvolgut amic.

En el moment d'escriure aquestes ratlles, és Nadal. Tu les rebràs passat Sant Sebastià, què hi farem. No, no es tracta ara de treure-li la punta a aquesta qüestió del retard: per més que creixéssim tots plegats per passar de la consideració de "menors" a la de "normals", el retard seria el mateix. Només es tracta de felicitar-te molt cordialment el Nadal i l'any nou. T'ho mereixes de sobres.

El mes passat et parlàvem de la importància tan transcendental de l'urbanisme com a eina que tenen els pobles per tal de decidir molts aspectes del seu futur, tant del més proper com del més llunyà. I reflexionàvem sobre les petroquímiques i el nou polígon industrial sobre la carretera de València.

Avui continuarem el repàs per altres parts del territori canongí, a fi i efecte que t'acabis de fer cabal del què significa no poder dir - ni tenir ganes de dir-ho? - ni ase ni bèstia en el camp urbanístic, que és un camp que necessita com pocs la participació ciutadana directa i massiva i des del primer moment.

Hi ha un exemple molt recent de com les ratlles que es van fer a Tarragona en el seu dia han causat un greu problema a La Canonja. Es tracta de l'edifici que s'està construint a la Plaça Verge de l'Esperança. Ja saps que, d'acord amb les ordenances de Tarragona, s'havia començat a construir uns 3 metres més cap a la carretera; que un grup de veïns enfurismats van alertar l'Ajuntament de La Canonja; i que l'Ajuntament va decidir sol.licitar a Tarragona que tot l'edifici es retirés cap al darrera, ocupant una bona part del camí Fondo, que és un camí públic. Li han tret el bony i li ha sortit la gepa. Ara -i no parlem de responsabilitats especifiques- tindrem un camí malgirbat; i si mai és fa el carrer, tindrem un carrer geperut de naixement. Si s'haguessin tingut competències sobre urbanisme, aquest hagués estat un tema facilíssim de resoldre. Sense tenir-ne també hauria estat fàcil, però hem dit que no parlaríem de responsabilitats.

I el famós Pla Parcial de les Garrigues?. És a Tarragona que han dit que allí s'ha de fer un pla Parcial per a poder edificar després unes quantes casetes en fila. Ningú de La Canonja ho va decidir, i tampoc ningú ho ha qüestionat. Perquè hi ha diverses preguntes a fer: és per aquesta zona per on es bo que creixi La Canonja?, encara que fos així, el model proposat és el més escaient per La Canonja?, és viable l'operació en relació al cost d'urbanització de tanta superfície de carrers i de zones que s'han de cedir?, s'ha estudiat de quina manera aquest Pla farà canviar el centre de la població?, és bo que canviï?, quines conseqüències portarà?, i el trànsit: les vies ràpides per travessar el poble -cada dia hi ha més trànsit d'aquest que no te ni l'origen ni el final a La Canonja- han de passar per l'interior del poble?. Potser totes les respostes hagin de ser afirmatives, fins i tot molt afirmatives. Però no creus que el que es decideix amb aquest Pla és molt important i que hauria estat millor un ampli debat, tal com de ben segur s'hauria produït si els Plans es poguessin aprovar a La Canonja, que és on els hem de gaudir o de sofrir?. De moment, on si que hi ha hagut debat és a la comissió d'Urbanisme de la Generalitat, que és on han de donar el vist-i-plau. Com que no ho deuen veure gaire clar -com nosaltres- doncs no el donen.

Si vegessis la xarxa de vies i carrers que a Tarragona tenen dibuixats a la part de les Garrigues i de Miralbó, pràcticament dels Paraels fins el Sector Nord, te'n faries creus. I a què treu cap, tot això?, A que ve tot aquest desori de carrers? Què és el que es pretén unir amb aquestes vies?. Que comportaria l'execució d'aquesta xarxa?

Encara hi ha més aspectes importants. Per exemple, els terrenys que s'han comprat al clot dels Vinyets per a fer un polígon industrial que acabaria d'envoltar La Canonja d'aquesta mena d'assentaments. També el tema de la prolongació de l'autovia que acaba al Pryca, dels equipaments de la carretera de Reus, etc. etc.

No podem decidir res. No podem fer escoltar la nostra veu des del començament. Per cert, en tenim de veu?. Ens estem quiets i tranquils. Carallots de nosaltres!. Que no veus que ens hi juguem massa per estar amb els braços plegats?.

Mobilitza't, no descansis, hem d'omplir el buit del nostre futur.

Ben cordialment.

P.D. El Pla Parcial industrial de darrera la gasolinera en el moment d'acabar d'escriure aquesta carta està a punt de ser aprovat Això vol dir que si no hi ha esculls importants, d'aquí a un any podem començar a veure la construcció de naus com les de les fotos que t'adjuntem perquè et facis una mica el càrrec de quin pot ser el paisatge a l'entrada del poble, a tocar de les cases.

CARTES ÍNTIMES DES DEL PIS DE SOTA Núm. 147

La Canonja, gener de 1992

Benvolgut amic:

Avui toca parlar de calés. No encetarem una secció d'economia com els diaris. Però parlarem de la butxaca, dels calés que paguem a l'Ajuntament, d'aquells que, quan arriba la notificació, tots diem invariablement: " una altra vegada? Però si vaig pagar fa quatre dies! A veure quan s'ha apujat això? Si com a mínim tinguéssim bons serveis!".

Amb els nostres escassos mitjans, hem anat recollint dades per a fer una comparació entre l'import d'alguns impostos i taxes que paguem aquí a l'Ajuntament de Tarragona i els que es paguen en altres municipis. S'ha de reconèixer que a vegades resulta una mica complicat establir comparacions exactes, però, amb els números que et presentem, si que et podràs fer una idea de l'ordre de magnitud en què ens movem,

Anem al gra. Disposem de quatre conceptes que considerem significatius, Hem buscat l'import de la quota corresponent a cada concepte en cinc municipis, a més de La Canonja. Els tres primers municipis són veïns nostres: Tarragona, Vilaseca i Constantí; els altres dos ens són molt propers: El Catllar i La Pobla de Mafumet. Quan l'impost té diferent valor segons els carrers, hem buscat sempre la millor situació de cada poble: La Rambla per Tarragona, el Raval a La Canonja, la Rambla de Catalunya a Vilaseca, l'Avinguda de Catalunya a El Catllar, el carrer Calvo Sotelo a La Pobla i el carrer Major a Constantí.

El primer concepte és el de les llicències d'obres majors. A La Canonja es paga el 4% del pressupost de l'obra, igual que a Tarragona i a Vilaseca. En canvi a la resta de municipis considerats es paga tan sols un 2%, és a dir, justament la meitat,

El segon concepte és el de la llicència per obertura d'establiments. Hem considerat, per a cada lloc, un bar de 50 m2. En aquest cas La Canonja (38.310 ptes.) està per sota de Vilaseca (70.700 ptes.) i de Tarragona (56.870 ptes.), però molt per sobre de El Catllar (15.000 Ptes.) i de La Pobla (3.000 ptes.). De Constantí no tenim dades.

En el cas de l'antiga Contribució Urbana (avui es diu Impost sobre Béns Immobles "IBI"), també hem considerat un local de 50 m2. Aquí no tenim dades de La Pobla ni de Constantí, però en els altres casos les diferències són substancials. Fixa-t'hi: el que a Tarragona serien 12.132 ptes., a La Canonja serien 9.240 ptes., a Vilaseca 4.622 ptes. i a El Catllar 2.998 ptes. Es a dir que a La Canonja, en aquest supòsit, es pagaria ben bé el doble que a Vilaseca i més del triple que a El Catllar. Deu n'hi do! I aquest impost afecta gairebé a totes les famílies.

Passem a l'últim concepte, l'Impost d'Activitats Econòmiques, tan polèmic últimament. Saps que cada municipi fixa -per a aquest impost- dos coeficients: el de la població i el de carrer, de tal manera que la quota a pagar es proporciona] a tots dos. Doncs bé, d'acord amb això, per cada 100 pessetes que paguem a La Canonja, a Tarragona en pagaran 152, a Vilaseca 77, a El Catllar 63, a La Pobla 74 i a Constantí 64. Som a la segona posició del rànquing.

Tot plegat, de tots els impostos estudiats, a Tarragona ens superen sempre i a Vilaseca només en l'obertura d'establiments. En conjunt, amb aquest exemples, hem d'afirmar que a la pressió es molt més forta a La Canonja que no pas a Vilaseca, El Catllar, La Pobla i Constantí. que són pobles propers, dos d'una mica més grans i dos d'una mica més petits.

Que et sembla tot això? Ja t'ho esperaves? Trobes que tenim els serveis adequats?.

Des del punt de vista de la butxaca doncs, nosaltres hi sortim perdent. I Tarragona hi guanya. Mira-t'ho com vulguis.

Ben cordialment.

CARTES ÍNTIMES DES DEL PIS DE SOTA Núm. 148

La Canonja, febrer de 1992

Benvolgut amic:

Fixa't bé en aquests noms:

Endevines què són? No els havies sentir mai? No es tracta d'un embarbussament. Ni d'una lletania en la qual sigui precís dir "ora pro nobis" després de pronunciar, cada nom. Encara no? No, no hi caus. Doncs et desvetllarem el misteri: són els noms de les entitats locals menors catalanes que han establert relacions fraternals amb La Canonja. Totes elles, juntament amb La Canonja i Valldoreix -aquestes si que les coneixeran participar en una "Trobada d'Entitats Locals Menors de Catalunya".

En castellà diuen "dime con quien andas y te diré quien eres". Doncs no cal donar-hi gaire més tombs. Anem amb desconeguts que, a més a més, són de lluny. No volem pas que el creguis que pel fet de ser desconeguts llunyans no hagin de ser, bons companys, no es això. Simplement que, com pots comprendre, nosaltres, amb qui hem d'estar bé i ens hem d'entendre, és amb els nostres veïns de Vilaseca, de Constantí, de Reus, de Tarragona, etc. Es amb ells amb qui compartim, des de fa molts segles, la nostra existència i amb qui hem de parlar dels problemes comuns, que n'hi ha un munt.

Mira, cap d'aquests llocs figura habitualment als mapes. Gairebé tots són de les comarques de Lleida, cap al Pirineus. Si exceptuem La Canonja i Valldoreix, la resta no suma gaire més de 3000 habitants: és a dir, uns 160 habitants de promig. I tots amb tendència a disminuir, com és habitual en els poblets de muntanya. Vet-ho aquí amb qui compartim penes i glòries.

Fixa't bé, doncs, on ens ha portat la nostra situació administrativa. I ja pots estar segur que, si no hi posem remei aviat, encara som capaços d'anar més enllà. Si es conserva massa temps aquest marc institucional, a perdre'ns, arribarem.

La Trobada en qüestió devia ser un èxit. Després del partidet de futbol i la costellada que ens imaginem, a l'hora del cafè, tots plegats i ben i ben agermanats, es van posar a debatre les conclusions que posteriorment foren recollides en un document -aquest si que és real- que tenim a les mans. Et transcrivim fil per randa les constatacions més importants:

Fins aquí la transcripció d'una part de document. Pobrets de nosaltres. Si som uns desvalguts que ens ajuntem amb altres congèneres per a fer sentir -plegats, cridant- un simple filet de veu de protesta. Si les nostres pròpies autoritats ho reconeixen obertament que això de l'Entitat Local Menor és una mala història!.

Cal dir alguna cosa més? Tothom se n'adona que d'aquesta manera, a més de no anar enlloc, recularem. Què hem de fer, continuar per aquest camí o recuperar la dignitat col.lectiva? Què ve a ser això de que organismes competents no volen sentir parlar de nous municipis? Tampoc volien sentir parlar d'Entitats Locals Menors, i el 83 es va aconseguir!.

Una abrasada.

CARTES ÍNTIMES DES DEL PIS DE SOTA Núm. 149

LA CANONJA, Març de 1992

BENVOLGUT AMIC:

Ara s'ha posat de moda el Pla Parcial de les Garrigues. L'Ajuntament hi pretén obtenir gratuïtament terrenys per a zones verdes, per a equipaments i per a carrers. És una opció moll lícita de l'Ajuntament i, a més, emparada per la llei.

En una carta anterior et comentàvem com hauria estat d'important que es produís un ampli debat sobre el model de creixement de La Canonja. I també fèiem referència al fet que el nostre urbanisme es decideix a Tarragona i que aquí només fem acataments. Ara no insistirem sobre aquests temes. Però si que volem incidir -per que te n'adonis d'una vegada- en la viabilitat econòmica del referit Pla Parcial, tan des del punt de vista del propietari actual com des de la perspectiva del futur adquirent de parcel.les per a construir-hi les seves pròpies vivendes.

Els plans parcials s'han de redactar en el marc d'un Pla General, en aquest cas el de TARRAGONA, que fixa unes determinades exigències que, a la vegada, no poden ser inferiors a les que senyala la Llei del Sòl. Els plans parcials han d'assenyalar, doncs, unes cessions de terreny obligatòries i gratuïtes. La suma de totes les cessions, per regla general, ve a representar de l'ordre del 50% de la superfície de tot l'àmbit del Pla Parcial.

En el cas de les Garrigues, les cessions han de ser molt superiors per imperatiu del Pla General de Tarragona. En concret el Pla Parcial estableix que un 68,97% del terreny s'ha de cedir obligatòria i gratuïtament. I això encara no és tot, perquè també s'han de cedir els terrenys que facin possible l'edificació d'un 10% de l'edificació total.

Així, un propietari com tu, que tens ara 500 m2. de parcel.la, en rebia després, a canvi, una altra de 155 m2. I què hi podràs fer en aquesta parcel.la?. Doncs, hi podràs bastir un edifici de 180 m2. de superfície total -una caseta amb garatge- que podràs repartir en dues plantes, per exemple. Però, abans de poder edificar, entre d'altres coses hauràs hagut de pagar la teva part proporcional de les obres d'urbanització que, segons les estimacions del Pla, que sempre són baixes, serien de 1.469.793 pessetes. De fet hem avaluat que per a que aquesta quantitat fos real s'hauria de pujar un 35% és a dir, que es convertiria en 1.984.221 ptes. Estaràs disposat a avançar aquests dos milions de pessetes per poder tenir la possibilitat de poder-te fer aquella caseta que somies, tu que ja tens ara el terreny? Després, encara hauràs d'anar a ca l'arquitecte per a que el faci el projecte, hauràs de pagar la llicència d'obres i hauràs de construir.

I si els volguessis vendre, aquests 155 m2 de solar?. Doncs el preu, com a mínim, ha de ser el que tu has pagat per les obres d'urbanització, és a dir, els dos milions que dèiem, que representen 490 pessetes el pam. Però si ho vens per aquest preu no recuperes els interessos dels diners que has avançat i, a més, regales el terreny. Tu hi vols guanyar alguna cosa: si no, per a que tan de mal de cap i tan d'enrenou? Tu tenies un hortet de 500 m2. i cada any anaves pagant la contribució. Seria raonable que ho volguessis vendre, com a mínim, per 1.000.000 ptes., no et sembla? I encara seria a preu d'amic.

 Es perden les oportunitats El conongí perd també la seva ferma la seva identitat.

Doncs be, qui et comprarà una parcel.la de 155 m2 -on només hi cap una vivienda- per tres milions de pessetes?. T'assegurem una venda molt difícil, perquè a La Canonja no hi ha mercat per a aquestes operacions. I si la previsió de costos que fa el Pla es desmarxa una mica imagina't!.

El que passa és que les cessions són massa altes, hi ha molta superfície de carrers per urbanitzar -un 40,91 % de tot l'àmbit, quan seria normal que n'hi hagués no gaire més de la meitat- i l'edificabilitat que s'hi permet és molt baixa. Tot plegat fa que la repercussió del cost de la urbanització sigui exagerat. I, per tant, el balanç econòmic de l'operació serà desastrós, ja hi pots pujar de peus. Per que, amb aquestes, perspectives, probablement, ni els propietaris hi voldrien participar, ni tampoc cap promotor. Ni d'aquí ni de fora.

El Pla s'hagués hagut de plantejar d'una altra manera. Però, està clar, no ens podem descantellar del Pla General de Tarragona. Si l'urbanisme es fes des d'aquí, segur que l'estratègia hagués estat diferents i el pla fora més possible que ara. Perquè, el que està clar, és que La Canonja necessita solars per edificar. Però, naturalment, a Tarragona tenien les seves raons per a imposar totes aquestes limitacions. I nosaltres, com sempre, ens toca anar "com cagalló per sèquia?".

No t'ofenguis.

Ben cordialment:

CARTES ÍNTIMES DES DEL PIS DE SOTA Núm. 150

LA CANONJA, Abril de 1992

BENVOLGUT AMIC:

Potser tots plegats hem estat fent el paperina Potser entre tots hem muntat un escenari, en el qual ens hem fet la il.lusió de viure-hi, quan en realitat és totalment fictici. Potser si que som víctimes innocents de nosaltres- de miratges perversos.

Vegem: hem volgut bastir d'una certa normalitat una situació totalment extravagant. Gosem dir que La Canonja és un poble perquè no volem acceptar que és un barri; gosem dir que tenim alcalde quan només el de Tarragona ho és de veritat i, per tant, al d'aquí l'hauríem d'anomenar "alcalde menor", que ni tan sols pot celebrar casoris; que tenim regidors quan hauríem de dir vocals que, a més, no podem elegir; ens entestem a dir que tenim Ajuntament quan en realitat és una simple pedania; fem servir l'expressió "terme municipal" quan no tenim municipi; i parlem proposament de competències, quan són unes simples escorrialles.

Desperta't!. A La Canonja no s'hi pot fer gaire cosa més que enterrar-hi els nostres morts. L'Ajuntament de La Canonja és totalment prescindible. Pots PASSAR totalment de l'administració "municipal" canongina. Qualsevol -repetim: qualsevol- incidència pot ser resolta acudint tan sols a l'Ajuntament de Tarragona, ni que a La Canonja hi hagi competències. Si, si: si: a Tarragona hi pots demanar un gual, hi pots pagar l'impost de circulació, etc. etc.

Fa vergonya reconèixer-ho, però és així. La Canonja és una simple "descentralització administrativa", només que s'anomena amb un altre nom. Quan es revisi la Llei de Règim Local, no creguis que es posi l'accent en les Entitats Menors, que tot plegat afecten 10.000 catalans. Es posarà en les descentralitzacions, que n'afecten 5.000.000. I aleshores, tots els barris seran com La Canonja i tindran les mateixes i ridícules competències. Nosaltres no avançarem; avançaran els altres, si és que ja no estan per davant nostre. Fixa't sinó en una qüestió que pot semblar de matís, però que és molt simptomàtica: abans érem una Entitat Local Menor, ara una Entitat Municipal Descentralitzada. Veus per on van els trets?. Doncs van cap a la simple descentralització administrativa, sense continguts polítics de pes; és a dir, es va a constituir simples apèndixs burocràtics, supeditats a les supremes decisions de la CASA GRAN i matriu.

El més greu de tot és que aquells que ens governen no volen reconèixer la situació. Ens consta que alguna vegada l'han reconegut privadament, però mai en públic. Cal dir-ho d'una vegada: l'Entitat Menor és tan menor que resulta insuficient, ja ha tocat fons. Cal tirar més endavant o ens en arrepentirem tots plegats.

I no ens vinguis amb problemes abans de començar, que per tot hi ha una solució. Deixa't estar de Bonavista, de les fàbriques, dels diners i del terme. Ja en parlarem més endavant d'això. El primer que cal posar-se a la capisola és si volem o no volem SER. I si volem SER, que no sigui tan sols perquè abans ja EREM, sinó que sigui també per una clara voluntat de subsistència col.lectiva, que la situació actual no garanteix de cap manera. Es a dir, perquè també volem FER.

Però els nostres governants se senten còmodes tal com estan. Molt còmodes. Tant, que han volgut sumar-se a les celebracions internacionals del 1992. festejant el desè aniversari de l'Entitat Local Menor. Barcelona, Sevilla... i La Canonja.

Si noi, per més que pensis que pugui ser absurd i ridícul, s'ha tingut la feliç idea de celebrar la consolidació de la dependència total i absoluta de Tarragona, la humiliació d'un poble indiferent. Potser ens ho mereixem.

Ja han passat deu anys. D'aquí a dos en farà dotze, i les dotzenes també fan de bon celebrar. A més, el proper 1994 també en farà trenta que vàrem deixar de ser un poble. Faran una festada amb tants aniversaris.

Bé, a la propera carta potser et farem un resum de l'actitud tan fermament tancada i negativa dels nostres edils en relació a aquestes qüestions basant-nos en les seves pròpies declaracions.

Molt cordialment

CARTES ÍNTIMES DES DEL PIS DE SOTA Núm. 151

La Canonja, 5 de juny de 1.992

Sr. President de la Generalitat de Catalunya

Palau de la Generalitat

BARCELONA.

Molt Honorable Senyor:

Si no sorgeix cap impediment, el dissabte dia 20 d'aquest mes de juny visitareu La Canonja, on inaugurareu la restauració del Castell de Masricart.

Us deuran informar de la història de La Canonja, i us deuran dir que l'origen del poble es, troba en els anys de la repoblació del Camp de Tarragona, com tots els altres pobles de la vora; i que, com tots ells, ha recorregut els llargs segles de la història amb una vida pròpia. En trobareu moltes proves, d'això: el Castell -les instal.lacions del qual inaugurareu- n'és una de les més evidents. I la dotzena de llibres que s'han editat aquí en els últims anys, també us ho testimoniaran.

Però els canongins vàrem veure com, en els anys què no era possible cap oposició al sistema, ens arrabassaven el nostre municipi. L'any 1964 La Canonja era annexionada a Tarragona per causa de l'avidesa de les noves implantacions industrials en el nostre terme. Començava aquí una època fosca, d'abandó, de degradació i deteriorament a tots els nivells.

Malgrat tot -ho sabeu tant com el que més- les arrels no s'assequen fàcilment. Amb el retorn de la democràcia, el pobre es revitalitza, recupera la consciència de comunitat, i s'engega un procés engrescador cap al reconeixement dels nostres drets col.lectius. El 1982, no sense esforç, s'obté la constitució de La Canonja en Entitat Local Menor, d'acord amb el Decret que Vós mateix firmàreu el dia 4 de febrer. S'havia fet un pas important.

Des d'aleshores, ja fa 10 anys, La Canonja ha estat governada d'acord amb les possibilitats que ofereix aquesta figura del dret municipal. I s'ha pogut contrastar abastament la seva validesa i la seva suficiència. Decididament, i en contra del que defensen els nostres edils,- en som una bona colla que pensem que aquesta no és l'eina que necessitem. No n'hi ha prou amb una simple descentralització administrativa: els Canongins aspirem a intervenir molt més en el disseny dels nostres propis models.

La Canonja és un poble actiu i amb un tramat social força consistent, tal com podreu comprovar quan us expliquin la gran quantitat d'entitats civils Canongines, algunes més que centenàries. Hi viu una comunitat que se sent arrelada i identificada amb el seu entorn més immediat. Una comunitat que, ara com ara, no pot pensar el seu futur perquè no és a les seves mans. Sabeu perfectament que, qui no pot fer previsions de futur, acaba desapareixent.

La Canonja, està situada entre Reus, Tarragona i Vilaseca. Un triangle vital on tenen lloc una bona part de les relacions i de les tensions que es produeixen en aquesta part del territori català, i on La Canonja hi ha tingut tradicionalment el seu paper. Un paper modest, si voleu, però que partia del reconeixement de la nostra presència. Ara, simplement, no hi som. No podem dir res amb veu pròpia sobre els grans temes de la zona, que ens afecten de manera directa i que acabaran ofegant-nos si no s'hi posa remei.

Els Canongins necessitem ser presents entre els altres pobles veïns, i estem convençuts que ells també necessiten la nostra presència, la nostra aportació. Un municipi obert, respectuós, dialogant, constructiu, en el baricentre d'aquest triangle, ha de ser, por força, un element de distensió, beneficiós i positiu.

Per això, Senyor President, els que us adrecem aquesta carta, primers firmants d'un grup d'opinió nombrós i heterogeni que anomenem "El pis de sota", volem significar-vos aquesta part, no oficial, de la realitat canongina. I volem expressar-vos el nostre posicionament favorable a la segregació de Tarragona, en el ben entès que, lluny de provocar una trencadissa, La Canonja ha de jugar un paper cohesionador en el territori: la seva situació estratègica li ho permetrà.

Esperem, ni que sigui de forma tan breu, haver-vos fet evident la dimensió del problema. La vostra visita a La Canonja és prou important com per deixar passar aquesta oportunitat de fer-vos arribar la nostra opinió.

Rebeu la nostra més cordial salutació

CARTES ÍNTIMES DES DEL PIS DE SOTA Núm. 152

La Canonja, juny de 1.992

Benvolgut amic.

En la carta anterior t'anunciàvem que potser et faríem un resum de l'actitud de les nostres autoritats sobre la qüestió de la segregació de La Canonja. Actitud que ja titllàvem de fermament tancada i negativa, tot i la gravetat de la situació.

Mira, sempre que els hem sentit parlar o els hem llegit, ens hem trobat amb el mateix capteniment; el que dóna com a resposta exclusiva el no. Que no perquè seria un desastre por la població; que no perquè diuen que hi ha un problema amb Bonavista i amb les fàbriques, que no perquè els que ho volem són molt pocs, etc.

Nosaltres preguntem: seria més gran el desastre que el que s'aproxima si seguim en la mateixa situació?, Per què no deixem els pressumtes problemes de Bonavista i les fàbriques de banda i ens dediquem primer a dissenyar el nostre model de poble?. Han preguntat al poble si veuria de bon grat que es fessin passos destinats a recuperar tota l'autonomia municipal?.

Des del poder ha de resultar fàcil assessorar-se bé. Per contra, el que s'ha fet aquí primer és prendre una posició. Després s'ha buscat que l'assessorament recolzés la posició presa. Cap interès en ser receptiu a astres idees. Si no, per què els ASSESSORS són sempre els de l'Ajuntament de Tarragona o els dels partits polítics?. L'Ajuntament de La Canonja peca de tancar-se. No obre el debat. Tampoc aprofita les entitats.

Les entitats Canongines van tenir un paper importantíssim en la consecució del grau d'autonomia actual. A més, moltes d'elles han demostrat una activitat encomiable, immensa, governades per gent incansable, amb una empenta fortíssima. Però l'Ajuntament no ha sapigut contractar - excepte ara, al cap de 10 anys, quan ha convingut buscar suport per la celebració dels 10 anys d'Entitat Local Menor- amb les entitats ni establir-hi unes relacions profitoses, ni escoltar el parer dels seus dirigents. Es una altra prova d'aquest tancament del que no se sap, o no es vol, sortir. Potser arribarà un moment en que algú s'haurà de penedir de no aprofitar aquesta vena.

Por contra, l'alcalde diu:

En aquesta legislatura no es treballarà per la segregació" (Titular d'un article del Diari de Tarragona del 19-12-91). A l'interior, l'alcalde continua: "... probablement el sacrifici que hauria de fer el poble per anar cap a la segregació no compensaria els esforços" I el sacrifici que fem sense poder sortir de la minoria d'edat que no compta?

-"La segregació ara és una temeritat" (Titular d'un article del mateix diari del dia 19-1-1992). Al final de l'article hi ha una frase molt aclaridora: "En el fons, moltes de les competències que no tenim no és pas perquè no ens les donin, sinó perquè no ens interessen". Amb la comoditat hem aconseguit la felicitat!.

-"... actualment crec que ja no cal" (la segregació) "Però insisteixo que l'actual status municipal bo per a tots" (Tarragona Municipal, núm. 132, març 1992). D'això se'n diu conformisme. En el mateix article, l'autor diu: "Dels pressupostos generals municipals de Tarragona, s'ha desglossat una partida de 172 milions que conforma el pressupost anual de La Canonja " Es allò de la subvenció que algunes vegades t'hem comentat.

-"... malgrat que depenguem en moltes coses de l'administració de Tarragona (Nou Diari de 5-4-l992). Només en moltes?. Veus com tenim raó?.

Et podríem aportar altres cites aparegudes en mitjans d'informació locals (ESTÍMUL i Radio La Canonja). Les que et transcrivim han tingut un abast molt superior; de tal forma que aquesta tossuderia en conformar-se en la situació actual -d'altra banda anunciada ja des de l'última campanya electoral- és la que consta al personal dels pobles de la comarca. A vegades hem sentit a dir: que sou rucs ?, que no ho veieu com acabareu?.

No cal que sigui necessariament traumàtica la segregació. Cal tenir les idees clares i voluntat d'avançar cap a la meta. Ens hi juguem la subsistència col.lectiva, creu-nos.

Una abrasada.

CARTES ÍNTIMES DES DEL PIS DE SOTA Núm. 154

La Canonja, agost de 1992

Benvolgut amic.

De vegades ens has criticat pel fet que, segons dius, sempre defugim parlar-te del que per tu és un dels arguments més vàlids a l'hora de decantar-te o no cap a la segregació; la qüestió dels calerons, de si La Canonja podria o no mantenir-se soleta amb els calerons que podria recaptar. Doncs bé, ara parlarem d'això.

Tot i la importància d'aquest tema, ja saps que les coses no s'arreglen només amb diners. Primer cal voler entendre el problema i prendre'n consciència. Es a dir, primer hem de saber si estem bé tal com estem. Si la resposta es positiva, no cal parlar-ne més. Si és negativa ens podem començar a plantejar altres metes. Com que sembla que aquesta primera fase, d'adquirir consciència ja s'està acabant i que més aviat s'està disconforme amb l'estatut actual, doncs passem a l'economia. Amb tot, recordaràs que a la carta del mes de febrer ja demostraven que la pressió dels impostos a La Canonja, era molt més forta que als pobles veïns, excepte Tarragona, naturalment. De calés, doncs, ja n'havíem parlat.

Saps que les economies municipals es reflecteixen en els pressupostos anuals d'ingressos i despeses, que expressen també la voluntat política a través de les inversions previstes. Es difícil fer un pressupost, inclòs pels Ajuntaments; i al final sempre es produeixen desviacions en més o en menys. Però, amb les prevencions adients, i tenint sempre present la migradesa dels nostres recursos, intentarem fer-te'n un per La Canonja.

Hem estudiat els pressupostos per l'any 1992 de Vilallonga, La Canonja, Reus, Vilaseca, La Selva, Els Pallaresos, Riudoms, Montblanc, Alforja, Torredembarra, Móra d'Ebre, El Vendrell, Amposta, Cambrils i Deltebre. El pressupost mitjà per habitant és de 86.427,- Ptes. A La Canonja, amb 4.495 habitants, el pressupost per habitant és ara de 38.298 Ptes. Si apliquéssim el promig, hauríem de tenir un pressupost de 388.487.130,- Ptes., és a dir un 226 % superior a l'actual.

Partim de la base, doncs, que si La Canonja fos un poble hauria de tenir un pressupost de 388 milions. Amb aquesta quantitat superaríem la ratio de Vilallonga, Reus, Riudoms, Montblanc, Alforja, Móra d'Ebre i Amposta. Déu n'hi do. Creus que amb això n'hi hauria prou? Provarem de demostrar-te que podríem recaptar-ho.

Hem de partir, també, d'una base territorial fixa. Segons quin sigui el territori serà la recaptació i la despesa. Nosaltres adoptem un terme superior a l'actual, el que va reconèixer el Dictamen del Consell d'Estat en la seva sessió del 14 de gener de 1.982 i que consisteix en l'actual més la major part de les indústries de l'antic terme.

Els ingressos d'un pressupost es componen de dos grans capítols: el de les operacions corrents i el de les operacions de capital. El primer és el més significatiu perquè recull els ingressos per impostos i taxes i, per tant, és el que permet aproximar-se a la riquesa del municipi. De promig, pels municipis estudiats, representa un 79% dels ingressos. Es a dir que, si per a nosaltres surt un percentatge sensiblement igual o superior, voldrà dir que tenim un municipi ric. Però ja

ho veurem.

Et farem un esquema de pressupost d'ingressos per l'any 1992 més aviat conservador, amb un cert pessimisme recaptatori. Comencem per la part més pesada i esquerpa, les "Operacions de Capital" que compren els següents capítols.

-Alienació d'inversions reals: vendes de solars, finques, parcel.les, vivendes, locals, etc. En el pressupost actual no hi ha cap assignació, ni nosaltres en preveiem cap.

-Transferències de capital: ingressos destinats a finançar operacions de capital (aquelles que signifiquen variacions en l'estructura del patrimoni sense contraprestació per part de l'Ajuntament). Aquí hi entren els cabals que s'ingressen procedents dels Plans d'obres per a realitzar, per exemple, infrastructures, carrers, xarxes de serveis, millores de camins, en definitiva, inversions. En el pressupost actual es preveuen 5.500.000 Ptes.-, nosaltres en preveiem obtenir 42.000.000 de l'Estat, Generalitat, Diputació i Consell Comarcal, que quedarien justificats pel propòsit de compra de material inventariable i per l'execució de diverses obres necessàries.

-Actius financers: és una partida de poc pes que inclou bàsicament el reintegrament (te dipòsits i fiances constituïdes i dels remanents de tresoreria. Fem una previsió de 700.000 Ptes. En comptes de les 10.000 actuals.

-Passius financers: és ]a financiació procedent de préstecs, fiances i dipòsits rebuts. En el pressupost actual hi figura una previsió de 28 milions, que representa un 16% del pressupost-, nosaltres no ho incrementem perquè això significaria incrementar l'endeutament en valor absolut i aquest any -posem per cas- no ho volem assumir.

Fins aquí els ingressos per operacions de capital que sumaríem 70.700.000 Ptes. (actualment són 33.520.000 Ptes. mentre que el pressupost del 1991 eren 60.050.000 Ptes.) Però només tenim el 18 % del pressupost que volíem aconseguir. Arribarem a trobar el 82% restant?. Ara mateix no ho sabem, i molt ens temem que si continuem escrivint amb aquest llenguatge tan farragós t'arribarem a avorrir sobiranament; no trobem la forma de fer-ho d'una altra manera. Deixem-ho doncs, i a la propera carta mirarem de trobar el que falta.

Ben cordialment:

CARTES ÍNTIMES DES DEL PIS DE SOTA Núm. 155

La Canonja, setembre de 1.992

Benvolgut amic

A la passada carta t'explicàvem que l'Ajuntament de La Canonja hauria d'ingressar 388.000.000 de pessetes, en el nostre supòsit, a través de les "Operacions de Capital", n'obteníem 70.700.000 Ptes. Anem a veure si podem arribar o no a cobrir el pressupost amb els conceptes continguts dins de l'apartat d'operacions corrents" que, a més de ser molt més entenedors, també suposen més diners.

** Impostos directes i indirectes. Per entendre'ns, és tot allò que, es pagui on es pagui, ho cobra Tarragona. - Increment del valor dels terrenys (plus vàlua); a La Canonja hi ha poques transaccions de béns de naturalesa urbana. S'estima una recaptació mínima de 3.000.000 Ptes.

- IBI. Impost sobre béns immobles (antiga contribució). Aquí tenim els números molt clars i anem sobre segur. És una de les partides més quantioses. El nucli de La Canonja paga 41.590.000 Ptes.; les terres de la Boella, Horta i la Coma 79.400 Ptes.; la zona industrial inclosa en els polígons 23 i 24, no pagaria menys. de 34.175.000 Ptes. Total: 75.844.000 pessetes.

-IAE. Impost sobre activitats econòmiques. Aquí és difícil d'obtenir dades perquè aquest impost encara s'ha de començar a aplicar, però ens hi aproximarem. A La Canonja hi ha -ho hem comptat- un centenar de botigues o establiments; si ho assimilem a bars de 50 m2 de superfície es recaptarien 6.000.000 Ptes. Encara falten alguns negocis que ja estaríem prou contents si només paguessin 60.000 Ptes. anuals; també falten les naus de la Coma, i les de sota els xalets, que farien pujar la recaptació com a mínim fins als 10.000.000 Ptes.

Pel que fa a les indústries químiques, el seu IAE és bastant complicat, i més quan a hores d'ara encara no es disposa a Tarragona del cens que ha de trametre Hisenda. Amb tot aquest cens si que està disponible per a altres municipis amb indústries similars. En base a això, i aplicant els coeficients de Tarragona -inferiors als d'altres pobles- podem estimar una recaptació d'uns 92.000.000 Ptes.

- Impost de circulació. Calculem un vehicle de 8 a 12 cv. per cada 4,5 persones, a 5.750 Ptes., són 5.750.000 Ptes.

- Matricula urbana: tribunes, balcons, brossa. Calculem una vivenda por cada 4,5 persones, a 4.000 Ptes. són 4.000.000 pessetes.

- Llicències d'obres majors. Comptem que es facin anualment 10 obres amb un pressupost de 10.000.000 Ptes. Al 3% serien 3.000.000 Ptes. Falten encara les obres que es realitzen a les indústries, que són constants. Tot plegat hi posem 7.000.000 pessetes.

- Obertura d'establiments. La casuística és molt diversa. Com que s'obren pocs establiments nous, comptem amb uns ingressos de 500.000 pessetes.

** Taxes i altres ingressos: guals, obres menors, multes, etc. :

El pressupost actual hi preveu 5.900.00 pessetes. Deixem-ho així. Però en aquest capítol també hi entren les contribucions especials, que graven l'obtenció, per part del contribuent, d'un benefici o increment de valor dels seus béns com a conseqüència de la realització d'obres públiques per part de l'Ajuntament. Al Sector Nord, per exemple, es van aplicar; o també es volien aplicar per la renovació de l'enllumenat públic del pobre. Preveiem, per aquest concepte, una quantitat de 45.000.000 Ptes.

També hi entra, aquí, un altre concepte prou important: la participació en els ingressos per la facturació de Telefónica (1,9 %) i de les companyies Elèctriques (1,5%). Entre poble i indústries, estimem un muntant que no diferida massa dels 10.000.000 Ptes.

Són ingressos percebuts d'altres administracions, generalment sense contraprestació directa, destinats a finançar operacions corrents, és a dir, que no signifiquen variacions patrimonials. Bàsicament consisteixen en la participació en tributs de l'Estat, ajudes de l'INEM, etc. Aquest concepte pot significar de l'ordre de 70.000.000 pta.

Són rendes del patrimoni propi, com ara interessos, rendes, concessions, etc. Ho avaluem en 4.000.000 de pessetes.

Recorda que preteníem arribar a 388.000.000 Ptes. Per tant ens sobren 12.000.000. Quines partides vols rebaixar? Potser t'agradaria rebaixar els impostos que paguem. 0 potser preferiries realitzar alguna inversió més per a construir un parc, o un polisportiu...

Ho veus com no cal que t'espantis pel tema dels diners? Es justament a l'inrevés: la qüestió econòmica és una de les raons de més pes que t'ha de fer obrir els ulls per a decantar-te cap a la recuperació de la independència. Ja es veia venir: només amb l'IBI i l'IAE es recapten 178.000.000 Ptes., pràcticament la meitat dels ingressos. Les coses que es podrien fer!.

Sàpigues altre cop que fer un pressupost és complicat però que aquests números, tot i ser una hipòtesi, poden perfectament ser reals. No creiem que ens els puguis rebatre massa perquè, ja t'ho hem dit abans, s'han fet a la baixa. Que no et pensaves que fóssim capaços de manejar així els números? Doncs ja ho veus: Estem preparats per a tot.

Ben cordialment.

ADDENDA.-

Escrita ja aquesta carta, ha aparegut el cens o padró de l'IAE, on comprovem que ens hem quedat curts. On nosaltres preveiem uns ingressos de 92.000.000 de pessetes prominents de les indústries, ara en surten -sense el recàrrec provincial i també tirant curt- 117.000.000 Ptes. Es a dir, que l'Ajuntament de La Canonja encara recaptaria 25.000.000 Ptes. de més. T'ho tomem a dir: Les coses que es podrien fer!.

CARTES ÍNTIMES DES DEL PIS DE SOTA Núm. 156

La Canonja, octubre de 1.992

Benvolgut amic.

Mira noi, amb sinceritat: aquesta situació d'ara no pot perdurar. Paguem impostos alts, no ens sentim segurs no podem decidir el nostre futur com els altres pobles, tampoc ens sentim reconeguts... Tot plegat, vivim amb la incomoditat i l'angúnia de no ser ni carn ni peix. Fins hi ha qui escriu -nosaltres també t'ho havíem dit- que La Canonja no existeix nin els mitjans de comunicació, que relaten que la torxa olímpica va anar de Reus a Tarragona directament. Els qui la vàrem veure passar per La Canonja vàrem sofrir una al.lucinació col.lectiva. I també hi ha qui escriu que hi deu haver una mà negra que fa esborrar el nom de La Canonja de totes les cròniques, per donar així arguments als que pensen que aquest poble no és res, no té identitat. Et prometem que, d'avui mateix en endavant, inspeccionarem totes les mans, de La Canonja i de fora, per mirar de descobrir qui caram és el carallot autor d'aquestes bestieses. Molt ens temem, però, que totes les mans siguin blanques, i que més aviat es tracti del fet que, tristament, La Canonja no compta en gaires llocs Mare de Déu, quins fantasmes!.

Tot això ha de canviar per força. Que si, que ha de canviar!. Nosaltres apostem pel canvi. Ara bé, ja pots estar segur que el millor canvi és el que es fa tranquil.lament i serenament; però també sense encantar-se. No cal buscar enfrontaments, ni provocar trencadisses. Nosaltres estem per la segregació però no pretenem alçar barreres amb els nostres veïns. Cal mantenir actituds obertes i dialogants, cal col.laborar.

Hi ha una altra manera d'avançar, però és una manera que només permet avançar una mica: és la que prediquen els nostres polítics, i que consisteix en allò que en diuen "aprofundir en l'autogovern". Potser podria ser viable en principi, aquesta situació, si s'aconseguís una E.L.M. realment forta de competències. Si s'entengués que l'E.L.M. pot extendre les seves competències a totes -totes- les qüestions de competència municipal que responguin a l'interès exclusiu de l'entitat. En aquest sentit sabem, per exemple, que la sentència del Tribunal Suprem del 27 de gener de 1986, reconeix competències urbanístiques importants a una entitat catalana d'aquelles que es reuneixen per fer la costellada amb La Canonja i d'altres. Però aquesta és més espavilada i fins i tot provoca sentències del Suprem.

Es a dir, amb una E.L.M. ben dotada, amb un sistema de finançament revisat que permetés recaptar els impostos, disposada fermament a ser més ambiciosa, les coses potser caldria veure-les d'una altra forma. Amb tot, aquest status no ens seria satisfactori perquè sempre hi hauria competències delegades que ens podrien des-delegar, continuaríem sent un barri, no tindríem jutge de pau ni registres, i encara continuaríem buscant aquella mà negra que ens esborra de totes les cròniques.

Els polítics Canongins que actualment exerceixen l'escàs poder que tenen per a governar la comunitat, sempre s'han manifestat reacis a aconseguir-ne més. Ja estem bé tal com estem! Més competències, per a què? Si no s'haguessin expressat reiterativament d'aquesta forma, ara podrien estar més qualificats per a adoptar postures més reivindicatives que ens portessin a cotes molt més altes -sinó màximes- d'autogovern. Però no ha estat així i moltes aspiracions han quedat frustrades, i La Canonja ha anat perdent pes a l'exterior, tot consolidant la situació actual.

Els polítics Canongins potser podrien obtenir confiança per a continuar tal com ara, però han perdut credibilitat per a tirar endavant amb molta més fermesa. A les properes eleccions, les diferents opcions polítiques hauran d'oferir noves perspectives, amb persones noves il.lusionades en portar-les a la pràctica. Fins ara s'ha fet tot amb molta voluntat i bona fe, que això ja és important. A partir d'ara -de les properes eleccions?- caldrà posar en joc alguna cosa més.

No ho veus així? Doncs au, a la feina!

Ben cordialment.

CARTES ÍNTIMES DES DEL PIS DE SOTA Núm. 157

La Canonja, Novembre 1992

Benvolgut amic

Seguim en la mateixa línia que a la carta passada, expressant-te a grans trets la nostra filosofia íntima.

Hem de ser conscients que vivim en un àrea on una bona part dels grans problemes tenen les millors solucions en actuacions mancomunades. La realitat del territori de les relacions que s'hi estableixen, depassen gairebé sempre les demarcacions municipals. Ni La Canonja ni ningú ha d'exercir el poder d'obstaculitzar que aquestes relacions puguin desenvolupar-se molt millor. Aquest és l'esperit que hem de ser capaços de comunicar. I és des d'aquesta posició que La Canonja pot exercir un paper cohesionador i positiu. Però només hi ha una forma per a què el pugui exercir de debó, que se li reconegui la identitat que ja té i que se li atorgui la mateixa condició jurídica que els altres actors d'aquesta obra. És un deure dels Canongins el reclamar aquesta condició, i un deure històric dels tarragonins el fet de concedir-la; generosament, amablement, sense egoismes i sense traumes.

Tot plegat es tracta d'establir negociacions polítiques. Són els agents polítics els qui han de portar el pes i els qui han de tenir el protagonisme, no hi ha gaires dubtes sobre això.

Ara mateix, tant tarragonins com Canongins ja comencen a tenir la certesa que la segregació de La Canonja és un tema pendent que s'ha d'abordar un moment o altre. Els partits polítics també ho saben, com també saben que les voluntats segregacionistes que puguin presentar a l'electorat seran decisòries en els resultats de les properes eleccions municipals a La Canonja. Per tant, és hora de preparar-se. Algú s'atreveix a negar aquestes evidències? Doncs que faci una enquesta i se n'adonarà.

Les dues grans angúnies dels polítics tarragonins són de caire matemàtic: el càlcul dels vots que determinaran el color de tots dos municipis, i el càlcul de la recaptació que prové de les indústries petroquímiques que podrien quedar al terme de La Canonja. En tot cas, poques, poquíssimes vegades, es plantegen la segregació com una qüestió no tan materialista, més en l'esfera del sentiment de la diferència, de la necessitat del reconeixement d'algun altre valor. Està clar: la política no té entranyes, és freda i s'alimenta de vots i de diners. És una bona llàstima perquè d'aquesta manera és difícil de veure la veritable naturalesa del problema i per tant d'encertar la millor solució. Al capdevall, també es deu haver de considerar si és més adient tenir contents els veïns a casa seva o bé viure tots sota el mateix sostre però desavinguts.

Per això doncs, respecte a la primera angúnia, convindràs amb nosaltres que és la més mesquina i egoista. La previsió del color polític dels dos municipis resultants no ha de condicionar l'obtenció d'una renovada identitat, desitjada i legítima. I possible.

La segona angúnia també és important. Tothom se n'adona de la importància fiscal de la zona de les indústries petroquímiques. No obstant, no només compta la fiscalitat i, en la línia d'allò que et comentàvem més amunt, caldria trobar la fórmula adequada per a compensar equitativament les càrregues i els beneficis de les indústries, considerant que la seva implantació significa un impacte que depassa el territori estricte del seu emplaçament, com també la jurisdicció dels municipis de La Canonja i Tarragona. Es tractaria de crear un instrument plurimunicipal que gestionés la fiscalitat, que inspecciones, que controlés la seguretat, els residus, etc. Podria ser una eina molt útil, amb funcions reguladores i compensatòries, i adequada també per aplicar-la a altres zones i a altres objectius.

En definitiva, pots estar-ne segur, si no es pot és perquè no es vol. Reclamem més sensibilitat per part de l'Ajuntament de Tarragona, i més voluntat de tirar endavant per part de La Canonja. Tot és possible si se'n tenen ganes. Tots -tots- hi sortiríem guanyant.

Ben cordialment.

CARTES ÍNTIMES DES DEL PIS DE SOTA Núm. 158

LA CANONJA, desembre de 1992.

Benvolgut amic.

Ja fa temps que deus haver observat que alguna cosa es mou en aquest poble. Ja està bé. Ja és positiu que sigui així. De mica en mica anem superant aquella situació tradicional en la que ningú es movia ni ningú gosava dir gaire res. Cal tenir la valentia suficient per a defensar allò que es creu que s'ha de defensar, amb la vehemència que sigui del cas, però també amb serenitat i franquesa. Totes les idees tenen sempre una possible lectura en positiu, i totes són bones i necessàries per a construir un clima de llibertat i de debat. Coincidiràs amb nosaltres que és importantíssim que s'afavoreixin les condicions per a que es produeixin els debats, tan amplis i profunds com sigui convenient. Vegem si, d'una vegada, es va consolidant, doncs, el costum d'opinar lliurement, i es va entenent que aquest costum és necessari i positiu.

En aquest sentit, saludem molt efusivament la resurrecció de l'Associació de Veïns, resultat de les aspiracions de molta gent que trobava a faltar una manera de canalitzar els neguits i preocupacions de la població. Tant de bo aquesta Associació sàpiga trobar el seu lloc i pugui actuar de contrapunt -en funció de la seva representativitat- en totes aquelles qüestions en que s'observi massa poca sensibilitat per part de l'Ajuntament. Entendràs, suposem, que la seva actuació ha de ser decidida, incisiva, i ha de saber vehicular les aspiracions del poble.

Hi ha moltes confiances dipositades en l'Associació de Veïns, que ja s'ha posat a treballar de valent i de manera encertada. La junta és jove i plural, i aquesta és una base excel.lent. A més, han demostrat una gran capacitat de convocatòria, que hauran de saber aprofitar. El primer acte públic que han organitzat, la taula Rodona sobre Urbanisme, va ser tot un èxit. Ja és ben significatiu que preocupi tant l'urbanisme. Es que, de fet, tal com ja t'hem fet avinent en altres ocasions, l'urbanisme és molt important. Com a conclusió de l'acte, creiem que va quedar ben de manifest que falta, en aquest poble, una amplitud de mires suficient que permeti contemplar el futur de La Canonja en el marc de les expectatives que es produeixen no només a l'interior del terme, sinó també en el seu entorn. I que una comunitat com la canongina, que reivindica una personalitat diferenciada i que, cal entendre-ho implícitament, té ganes de cultivar aquesta personalitat pròpia, no podrà sobreviure si no es dota de les eines necessàries per aconseguir-ho. I una d'aquestes eines que cal tenir a les mans i que es vital pel que significa de planificació de futur -tal com va quedar demostrat- és l'urbanisme, sense cap dubte. Mira-t'ho com vulguis.

Un altre col.lectiu que s'organitza és el de botiguers i comerciants, fastiguejats com estan del tracte que reben i dels impostos que han de suportar en un poble que té un mercat limitadíssim. L'altre dia, una persona que viu de fa poc aquí, comentava que a La Canonja és molt fàcil comprar, perquè les botigues estan bastant buides i no cal esperar massa per a ser atès. Potser els primers passos associatius dels botiguers no hagin estat prou encertats, però es mouen i parlen, que ja és prou important. També resulta molt significatiu que, en una de les seves reunions, el qui portà la veu cantant -que no fa gaire que està establert aquí- va fer un discurs segregacionista esplèndid que va provocar comentaris d'adhesió. Ja ho veus, ja no som sols nosaltres i tu. El col.lectiu de comerciants i botiguers també veu el seu futur més clar amb la perspectiva de la segregació, amb La Canonja com a municipi. Està clar que ha de ser així, inclòs des del punt de vista econòmic.

Ja t'ho hem demostrat anteriorment: a La Canonja li resulta car ser de Tarragona. Això no afecta només els botiguers, sinó tothom; com a mínim, tothom que paga impostos. I a La Canonja no es veu que hi hagi compensacions satisfactòries a aquest sacrifici contributiu que se'ns imposa. D'aquest terme surten massa calés i n'entren massa pocs. Caldrà que els polítics ho reconsiderin i actuïn en conseqüència. Nosaltres ja veiem bé que a Tarragona facin un Palau de Congressos, però els nostres diners han de servir per fer un polisportiu aquí. Això és el que necessitem, entre d'altres coses. I el millor camí per a aconseguir-ho és la segregació. No ho veus així?

Que tinguis -o hagis tingut, perquè sabem que les cartes no arriben massa puntualment- un bon Nadal i millor any nou.

Una abrasada.

CARTES ÍNTIMES DES DEL PIS DE SOTA Núm. 159

La Canonja, gener de 1993

Benvolgut amic.

Ja hem començat un nou any. Qui dia passa, any empenya. Si, noi si. És la vida.

Però nosaltres no volem ser simples espectadors del curs del temps i del pas de la vida. Volem mantenir-nos actius per a modificar, si ho creiem, oportú i està al nostre abast, les circumstàncies del decurs inaturable del temps que fuig. "Tempus fugit", deien els avantpassats romans. Nosaltres afegim que, com a mínim, el temps que fuig que ho faci deixant-nos bones sensacions i bons records, als individus i a la col.lectivitat.

Intuïm que aquest pot ser un any important a La Canonja, des del punt de vista polític. Fins ara s'ha anat posant en evidència la precaritat de la situació actual, que ha motivat reaccions de diverses procedències favorables a impulsar canvis significatius. També s'ha fet evident l'exhauriment del model administratiu actual, que no permet satisfer les aspiracions dels Canongins de tirar molt més endavant. I la crisi d'horitzons de les forces instal.lades a l'Ajuntament que, un cop han aconseguit consolidar la miniestructura de què es disposa -que això ja és important- han passat a convertir-se en simples gestors d'una certa descentralització administrativa, sense cap mena d'ambició política d'un cert abast, potser per por d'entrar en conflicte amb determinades visions de la capitalitat de la província.

Comença a ser hora de prendre consciència d'aquesta situació. Aquest ha de ser l'any dels nous horitzons. L'any de les propostes. L'estancament ens matarà. Hem de recuperar la iniciativa i buscar nous plantejaments que donin sortida a totes les aspiracions. Desterrem les pors i lluitem per allò que creiem just, sense rebutjar cap argument. Recuperem la combativitat i utilitzem-la amb noblesa per a dialogar i fer valdre amb fermesa els interessos de La Canonja sense crispacions, amb serenitat. Descarreguem-nos de perjudicis absurds i analitzem les situacions amb optimisme, sense creure'ns derrotats abans de començar el partir. No hi ha res impossible. Pensem que el futur l'estem decidint ara, a cada moment; i que, si no es produeix un canvi d'actitud, el futur pot ser pitjor que el present.

Tal com va explicar el professor J.J. PUJADES en una xerrada admirable, no cal buscar fantasmes on no n'hi ha; el capteniment dels Canongins en refermar la seva identitat i en prendre's la segregació com a culminació d'aquest procés identificador, no és un capteniment exclusivista, en el sentit que no s'origina com a reacció en contra de Tarragona, sinó que neix del propi convenciment i sense excloure excel.lents relacions amb la ciutat veïna. Això és el que ell mateix va captar durant les entrevistes que va mantenir amb diversa gent amb motiu del treball que està preparant. Tots els Canongins sabem que aquesta impressió és ben certa.

Cal armar l'Ajuntament i els partits Canongins i qui sigui -hi hagi qui hi hagi al davant- d'arguments sòlids per a tirar endavant. I si, al capdevall, no són sensibles a la situació plantejada, el poble sempre té l'última paraula, per molt que costi d'expressar-la.

Fes campanya noi. Enguany les coses han de canviar.

Una abrasada.

CARTES ÍNTIMES DES DEL PIS DE SOTA Núm. 160

La Canonja, febrer de 1993

Benvolgut amic.

De vegades ens has demanat que t'expliquéssim quina podria ser l'estratègia d'una negociació per a aconseguir la segregació de Tarragona, atesos els beneficis que comportaria. Doncs bé, t'ho explicarem a grans trets. Però de manera confidencial. Sigues caut i no desvetllis els nostres propòsits, no sigui cas que algú se'n volgués aprofitar indegudament.

En primer lloc, una estratègia no pot ser mai totalment rígida, perquè amb rigideses no es pot negociar i, en qualsevol negoci, sempre hi ha coses que poden no sortir bé. Cal actuar amb una mentalitat oberta i receptiva però també amb seguretat i decisió, sabent allò que es vol No s'ha d'estar predisposat ni a dir amén sempre, ni a estripar les cartes a les primeres de canvi. Al capdevall, s'han d'exposar unes aspiracions que són totalment legítimes i que estaran recolzades per la majoria. I que els objectius fixats s'han d'aconseguir de mutu acord i amistosament, sense que s'obrin ferides, que no poden ser bones por a cap de les parts, sobretot pensant que La Canonja i Tarragona han de continuar sent bons veïns i han de ser capaços en el futur i sempre que calgui, d'actuar coordinament en tots els temps que ho requereixin.

Amb aquesta filosofia, doncs, el primer que caldria fer es una enquesta o millor un referèndum, per a copsar l'estat d'opinió de la població. Prèviament, una bona campanya informativa, el més objectiva possible, que faci veure els pros i els contres d'iniciar les negociacions per a aconseguir la segregació. La campanya ha de ser institucional, amb tot el que això significa, sobre tot pel que fa a la imparcialitat. Naturalment, si un grup polític inclogués en el seu ideari la voluntat segregacionista i guanyés les eleccions, s'hauria de prescindir del referèndum.

Donat per suposat que el resultat de la consulta és favorable a l'inici de contactes, cal posar sobre la taula les bases de les negociacions. Les següents:

1.- El terme ha de ser el que definia el Consell d'Estat en el seu dictamen de l'any 1981. És un terme just, perquè ja formava part del vell, i és el que assegura la supervivència econòmica del nou municipi.

2.- Possibilitat de mancomunar determinats serveis per a no incrementar costos: semblen cars els serveis de recollida d'escombreries i el seu tractament; el subministrament d'aigua potable i potser, amb reserves, el transport públic i la guàrdia urbana.

3.- Possibilitat d'acceptar la creació d'una administració singular per la part de terme al sud de la carretera de València, amb participació dels dos municipis però obert també a la participació d'altres que es vegin afectats per la problemàtica que genera la gran indústria, que depassa amb escreix els àmbits municipals estrictes. Aquest ens tindria com a missions especifiques l'aplicació de les normatives municipals, el control medioambiental, la seguretat i la gestió, i justa i equitativa distribució de càrregues i beneficis.

Aquestes serien les nostres bases. Les creiem generoses i poc suspectes de localisme. Naturalment, s'han de concretar més, matisar i perfilar En essència però, es tracta de reivindicar el reconeixement de la nostra independència, que la mereixem, però en el ben entès que ha de resultar positiva i beneficiosa, no tan sols per La Canonja, sinó també per Tarragona i per la comarca. En aquesta vocació de no volguer quedar aïllats, d'intentar connectar, la que ens ha d'ajudar a assumir el paper que ens pertoca, atesa la centralitat de la nostra població respecte d'una àrea d'una potencialitat molt important. Tant important que, si no s'actua a temps i amb perspectiva, ens engollirà sense adonar-nos-en. En realitat ja ens ha començat a engolir, però encara hi som a temps de fer-hi alguna cosa.