|
Pizza
|
|
|
|
Tipus
cuina
|
Cuina d'Itàlia
|
|
On
es menja
|
Itàlia i per extensió, el
món. La seua producció és destacada als Estats Units.
|
|
Ingredients
destacats
|
Farina, tomàquet, formatge
|
|
Forma
|
Rodona o quadrada, plana i
normalment oberta
|
|
Origen
|
Grècia
|
|
 Pizza
La pizza és un plat típic de la cuina
casolana napolitana. Té marca patentada denominada Specialità
Tradizionale
Garantita .
Història
Els pans rodons són una tradició de tot el
Mediterrani. Potser d'antic origen persa, aquest pa va ser introduït a la Magna Grècia
(Itàlia Meridional) pels primers colons grecs. Al segle III aC, la
primera
història de Roma, escrita per Cató el Vell, menciona una massa rodona
amassada
amb oli d'oliva, herbes i mel, fornejada sobre pedres. S'han trobat
posteriors
evidències que daten del 79 dC a les restes de Pompeia. Les excavacions
arqueològiques han tret a la llum establiments de gran similitud amb
una
pizzeria moderna.
La pizza tal com la coneixem avui en dia, va
sorgir a Nàpols al segle XVIII, poc després que els catalans la
perdessin. La
pizza Margherida, en honor de l'emperadriu, amb el tres colors de la
bandera
italiana: blanc (mozarel·la),
roig (tomàquet) i verd (alfàbrega).
Hi ha diferents plats semblants a la pizza
arreu del Mediterrani:
- Les
coques arreu dels Països Catalans. Per exemple, la coca de recapte a
les terres de Ponent, o les coques mallorquines són similars a
les pizzes. Els regañaos de la zona d'Ademús (Racó d'Ademús) i
d'Albarrasí, a l'extrem sud d'Aragó, se semblen molt a les bases per a pizza.[1]
- "Farinata"
o "cecina", de Liguria i la Toscana,
- La Pissaladière de la Provença.
Comercialització arreu del
món
Arran de la seva popularització als Estats
Units a mitjans segle XX, la pizza esdevingué article de fast food
(menjar ràpid). Actualment la venda de pizza es fa en gran part
mitjançant
franquícies comercials, que posseeixen restaurants especialitzats i
establiments de menjar preparat per a distribució a domicili arreu de
tot
planeta.
|
