Ahir vaig tenir l'honor que em convidessin a tocar al concert de comiat dels fadistes portugueso-reusencs, abans de tornar cap a Lisboa. Què dir d'aquesta nit tan especial?

Va ser un luxe poder compartir escenari amb el maestro Humberto Vicente, excepcional fadista i persona.

Com quasi sempre que miro al costat des del cajón, el meu germà de flamenc Eduardo Sánchez, amb qui comparteixo mitja vida.

El nostre Fito Luri (perquè és una mica de tots naltros), ens va regalar una sorpresa en forma de cançó.

L'Elsa Casanova ens va emocionar, ens va posar la pell de gallina, ens va ensenyar que el fado no es canta: es viu... deliciosa veu!

I què dir del Pedro Henriques, un reusenc d'adopció que ens ha deixat una triple marca: com a porter d'hoquei, com a músic i com a persona, excepcional en les tres vessants.

Ahir el Centre d'Art Cal Massó va ser Lisboa.

I ahir uns quants reusencs vam decidir que les properes vacances seran a Portugal.

Molto obrigado, Reus és Lisboa.