Art. 1r.- Podran participar al XVIIIè Concurs de Castells totes les colles constituïdes que ho manifestin expressament per escrit abans del dia 31 de juliol, que hagin descarregat el 3/8 o superiors entre l'1 de gener de 1999 i el 30 de juny de 2000, (s'entén segons la puntuació de les presents bases), degudament uniformades i fins a completar un número de 18.

En el cas que el número de colles que hagin descarregat el 3/8 o superiors en el període de temps marcat, no arribi a la xifra estipulada, el Patronat Municipal de Castells de Tarragona es reserva el dret de convidar tantes colles com calguin per completar la quota de participants.

Si, contràriament, les colles que hagin descarregat el 3/8 o superiors en el període de temps marcat, sobrepassen la xifra estipulada, el Patronat Municipal de Castells de Tarragona es reserva el dret de limitar la seva participació.

Les colles membres del Patronat Municipal de Castells de Tarragona, com a organitzadores del XVIIIè Concurs de Castells, tenen el dret adquirit de participar-hi.

Art. 2n.- A nivell d'actuació, i sense que això comporti cap pressupòsit o conseqüència a efectes castellers, s'establiran dos grups de la següent forma:

GRUP A: Colles participants al Concurs, que dins del període marcat entre l'1 de gener de 1999 i el 4 de setembre de 2000, hagin descarregat el 3/8 o superiors (s'entén segons la puntuació de les presents bases).

GRUP B: Resta de Colles convidades que no hagin descarregat el 3/8 o superior dins del període marcat.

Tanmateix, el Patronat Municipal de Castells de Tarragona es reserva el dret de dividir l'actuació conjunta del grup B en dues tandes d'actuació.

Art. 3r.- El Patronat valorarà els mèrits de les Colles per situar-les en un grup o en un altre i, donat que no té més transcendència castellera que l'actuació concreta en el Concurs, decidirà en els casos dubtosos, sense que això suposi cap judici sobre la real vàlua de les construccions en qüestió.

Art. 4t.- El 9 de setembre a les 18 h, el Patronat designarà, per sorteig públic, l'ordre d'actuació i el lloc que a cada Colla li pertany a la Plaça, tenint en compte la constitució dels grups per tal d'assegurar tant l'espectacle com el possible ajut que puguin rebre les colles en la constitució de la pinya.

Les Colles del Grup B que completessin castells, que les facin canviar al Grup A entre els dies 9 de setembre al 8 d'octubre, actuaran en els primers llocs de cada ronda.

Art. 5è.- Les colles del grup A, que hagin descarregat el 2/8 amb folre o superiors, designaran dos representants, un per composar el JURAT DE TAULA i l'altre per JURAT DE PLAÇA, mentre que les Colles del grup A que no hagin descarregat el 2/8 amb folre o superiors, juntament amb les Colles del grup B aportaran un representant per formar part dels JURATS DE PLAÇA.

El JURAT DE TAULA jutjarà l'actuació de les Colles i sancionarà els veredictes del Jurats de Plaça. Estarà format per un President i un Secretari, designats pel Patronat, i un representant per cada colla del grup A que hagi descarregat el 2/8 amb folre o superiors.

El Secretari no tindrà dret a vot, mentre que el President només votarà en cas d'empat; els restants membres tindran veu i vot.

Els JURATS DE PLAÇA jutjaran les actuacions del grup B. Estaran formats cadascun per dos representants. Acabada l'actuació de la Colla corresponent, comunicaran a l'"Enllaç" del Jurat de Taula el seu veredicte, que aquest sancionarà.

La resolució serà inapel·lable.

L'enllaç serà el portador de les actes dels Jurats de Plaça al Jurat de Taula. Aquest serà designat pel Patronat.

Art. 6è.- Les Colles del grup B actuaran de forma conjunta, sempre i quan no provin un castell superior al 3/8.

Les Colles del grup A ho faran individualment, sempre i quan provin castells superiors al 3/8.

En el cas que alguna Colla del grup B, en alguna ronda, tingués la intenció d'aixecar qualsevol dels castells de la categoria de l'1/6 o superiors, tindrà dret a fer-ho fora de l'actuació conjunta, i al final de la ronda del grup o secció al qual hagi estat incorporada.

En el cas que alguna Colla del grup A, en alguna ronda, tingués la intenció d'aixecar qualsevol dels castells de la categoria de 3/8 o inferiors, haurà de fer-ho en el marc de la primera actuació conjunta posterior a l'ordre d'actuació que, en principi, li pertocaria.

En el cas que qualsevol Colla en la primera ronda vulgui intentar un castell amb folre d'igual o major puntuació que el 4/9 amb folre ho podrà fer al final de la ronda; una vegada anunciada la realització d'un d'aquests castells s'haurà de dur a terme el mateix, i de no fer-ho no hi haurà possibilitat de realitzar-ne cap altre en aquesta ronda.

Art. 7è.- En l'aixecament dels castells només podran participar-hi els membres de la pròpia colla (s'entén que a la pinya hi podrà col·laborar tothom).

Art. 8è.- El Concurs constarà de cinc rondes, sense repetició. Els castells puntuables només seran tres entre els contemplats a l´article 20 d´aquestes bases.

Assolits tres castells només podran intentar-se castells de major puntuació.

Si una Colla no inicia el seu intent en el moment que li correspon, segons apreciació del jurat de taula, perd l'oportunitat de fer-ho.

Les colles, abans d'iniciar el castell, comunicaran al Jurat de Taula, el castell a intentar.

Art. 9è.- Els castells, una vegada col·locats els segons, es poden desfer i tornar a intentar per dues vegades.

A la tercera ocasió es considerarà com a intent vàlid.

En el 3/7 aixecat per sota, es considerarà aquesta mateixa situació fins el moment en què estigui aixecat el que seria el 3/5. Pel que fa al 3/8 aixecat per sota, es considerarà intent vàlid en el moment en què estigui aixecat el que seria el 3/6.

A partir d'aquí, qualsevol situació que es doni es considerarà com a intent vàlid.

Art. 10è.- Quan es desfaci un castell, una vegada col·locats els segons (3/7, 4/7, 4/7 amb agulla, 5/7, 9/7), terços (1/6, 2/7, 4/8, 4/8 amb agulla, 3/8, 5/8 i 9/8), quarts (1/7 amb folre i 2/8 amb folre, 2/8, 3/9, 3/9 amb folre, 4/9, 4/9 amb folre, 4/9 amb folre i agulla i 5/9 amb folre), cinquens (1/8 amb folre i manilles i 2/9 amb folre i manilles, 4/10 i 3/10 amb folre i manilles), tindrà una penalització de 3 punts.

En el 3/7 aixecat per sota, es considerarà aquesta mateixa situació a partir del moment en què estigui totalment aixecat el que seria el 3/5. Pel que fa al 3/8 aixecat per sota, es considerarà la mateixa situació en el moment en què estigui totalment aixecat el que seria el 3/6.

La penalització especificada per aquest concepte s'aplicarà un cop a cada castell.

Art. 11è.- Es considerarà carregat un castell quan l'enxaneta, posi el peu damunt del dos contrari pel que ha pujat o damunt del peu de l'acotxador oposat pel que ha pujat i cada casteller mantingui, com a mínim, un peu de contacte amb l'espatlla del corresponent casteller del pis inferior.

L´enxaneta ha de fer l´aleta. En els pilars, es considerarà ben col·locat l'enxaneta, i per tant carregat el castell, quan faci l'aleta tot deixant anar lliures ambdues mans. Per considerar-se correctament executada l'aleta, l'enxaneta haurà d'aixecar la mà estesa, com a mínim a la mateixa alçada del seu cap.

Una incorrecció en aquest sentit serà degudament penalitzada, segons l'article 17è.

Art. 12è.- Un castell no carregat, tant sols podrà repetir-se una vegada.

Un mateix castell només podrà intentar-se dues vegades.

Art. 13è.- En el 5/7 o 5/8 o 5/9 amb folre, solament hi haurà un sol enxaneta, el qual passarà i farà l'aleta pel damunt dels dos acotxadors.

En el 9/7 i 9/8 hi haurà un enxaneta. Es considerarà el castell carregat quan, successivament, l'enxaneta hagi passat i fet l'aleta per damunt dels tres acotxadors.

Els castells 4/7 i 4/8 amb l'agulla es consideraran carregats en el moment en què el pilar complert resti sobre la pinya, sense que cap dels membres del castell el toqui i viceversa, havent-se desfet visiblement els segons del quatre. El 4/9 amb folre i agulla, es considerarà carregat en el moment en què el pilar complert resti sobre el folre, sense que cap dels membres del castell el toqui i viceversa, havent-se desfet visiblement els terços del quatre. El pilar podrà ser carregat indistintament per l'enxaneta o l'acotxador que baixin del castell.

En els castells aixecats per sota l'enxaneta restarà a l'alçada dels dosos mentre duri l'aixecament del castell.

Art. 14è.- Si una colla bastís dos castells de la mateixa estructura, tan sols comptarà el de major puntuació.

Els castells que tinguin folre i/o manilles es consideraran de la mateixa estructura que els que no en tinguin.

Els castells aixecats per sota i els que es fan amb agulla al mig, es consideraran de diferent estructura que els muntats normalment.

Art. 15è.- No serà permès, en cada actuació, bastir dos o més castells simultàniament.

Art. 16è.- Un castell només carregat no podrà intentar-se de nou.

Art. 17è.- Penalitzacions:

- Per no fer l'aleta en el moment precís : 1 punt

- Per no fer l'aleta, o fer-la incorrectament: 1 punt

- Per no baixar l'enxaneta pel dos contrari per on ha pujat: 5 punts

- Per incorrecta col·locació de l'acotxador: 5 punts

- Per desfer-se el castell en el cas esmentat a l'article 10: 3 punts

- Tot castell no carregat tindrà, si es repeteix en un altre ronda, un descompte de 10 punts

- Per despenjament de cada Casteller d'acord amb l'article 21: 2 punts

Tots aquests descomptes s'aplicaran automàticament al final de cada ronda.

Els descomptes seran acumulatius.

Art. 18è.- El Jurat de Taula farà públic, després de cada actuació individual, si el castell ha estat descarregat, carregat o intent vàlid.

Les puntuacions definitives es donaran després de cada ronda.

Art. 19è.- Si dues o més colles queden empatades a puntuació, quedarà guanyadora la colla que hagi descarregat (o carregat en el seu defecte) el castell de més puntuació. Si l'empat persisteix, la que hagi descarregat (o carregat) el més immediat inferior quant a puntuació, i així successivament, si fes falta.

Si malgrat tot, l'empat persisteix, les colles quedaran ex-aequo, amb la mateixa puntuació i lloc i, a efectes de la percepció econòmica, es repartiran per igual l'import dels premis corresponents.

No obstant això, i si aquest empat és pel primer lloc, les colles afectades podran, si ho desitgen, posar-se d'acord amb el President del Jurat de Taula per un possible desempat.

Art. 20è.- PUNTUACIONS: