Si considerem que és bona la definició del refrany com l’exposició sentenciosa d’una idea de la qual se’n desprèn una conclusió, un ensenyament o una norma de conducta, s’arriba a la conclusió que el que s’inclou en aquest capítol són més aviat rondalles o romanços comprimits. Per tant, es fa difícil posar un nom a aquestes, diguem-ne, resumides narracions. De tota manera, donat que contenen una sentència, que pot ser real o imaginària com passa gairebé sempre, s’ha considerat acceptable d’incloure-les en aquest recull.  

Les referides a llocs i pobles de les nostres terres les podríem classificar en tres grups. Les que fan lloança dels seus productes, bellesa natural i virtuts o manera de ser dels seus habitants. D’altres es poden considerar neutres perquè no diuen res al seu favor, però tampoc  cap cosa en contra. I  les que més, ridiculitzen alguna peculiaritat o fereixen la seva gent, encara que humorísticament, basades gairebé sempre en antigues rivalitats dels pobles del veïnatge. Respecte a aquestes darreres, s’ha d’advertir que l’autor no accepta ni entra a valorar les afirmacions que s’hi fan, però les inclou perquè al cap i a la fi són dites del nostre refranyer.