LA CASA, ELS FILLS, ELS PARENTS I ELS AMICS

La família ha estat sempre la cèl·lula en què han estat basades les societats de totes les èpoques. Les seves ramificacions immediates, és a dir, parents, amics i veïns en són el següent esglaó. Els refranys esmentats en les pàgines següents són un sumari de normes de convivència i advertències del que cal evitar per no tenir entrebancs amb el proïsme.

  1. A bodes i a fillol, qui no t’hi convida, no t’hi vol.
  2. A ca un penjat, no hi anomenis cordes.
  3. A cada casa es perd un llençol.
  4. A cada ocellet li agrada el seu niuet.
  5. A casa d’un titella, ella és ell i ell és ella.
  6. A casa de l’amic necessitat, vés-hi sense ser cridat.
  7. A casa de l’amic ric no hi vagis si no ets requerit.
  8. A casa de ta germana, només un cop a la setmana.
  9. A casa de ton germà, no hi vagis a estiuejar.
  10. A casa vaig portar un amic; ell es quedà d'amo i jo acomiadat.
  11. A casa vella, portalada nova.
  12. A l’amic prova’l primer, ans no l’hagis de menester.
  13. A l’amic, si el guanyes en el joc, guanya-li poc.
  14. A l’enemic que fuig, mostra-li la drecera.
  15. A l’home que de tu fia, fia d’ell que és cortesia.