L'AUTOR:
Josep Pujol i Vila jpv(arrova)tinet.cat
nasqué a Móra d'Ebre (Ribera d'Ebre - Catalunya). Se sent privilegiat d'haver
nascut i criar-se en una casa de pagesos i ser de poble.
Una antiga sentència diu : "No hi ha
cap refrany que menteixi". Agafar-ho d'aqueixa manera tan categòrica,
seria faltar a la veritat perquè si comencem pels refranys que fan referència
a les supersticions, continuem amb els que ens volen fer veure la dona com un ésser
de segon ordre, sotmesa injustament per un anacrònic masclisme, i acabem amb
els que qualifiquen (o desqualifiquen) amb clau d'humor els pobles i la gent
dels Països Catalans, fets pels propis veïns o per altres de la rodalia a
conseqüència d'antigues rivalitats, veurem que gairebé cap d'ells es pot
prendre seriosament. Però és ben cert que, trets els esmentats, els refranys
expressen de forma sentenciosa un pensament que, gairebé sempre, cal tenir en
compte pel seu contingut didàctic. De vegades ho fan de manera planera i
directa, però d'altres, empren formes al·legòriques, la qual cosa fa que
puguin tenir diverses interpretacions. Per això cal filar prim a l'hora de
llegir-los, perquè, moltes vegades, volen expressar idees molt més fondes que
el significat concret de les paraules.
Podríem definir el refrany com l'exposició en
forma sentenciosa d'una idea de la qual se'n desprèn una conclusió,
ensenyament o norma de conducta.
Els refranys reflecteixen la forma de ser i de fer
dels pobles i perpetuen la saviesa popular. Per això podríem dir que expressen
com érem, com som i, tal vegada, com serem.
Molts refranys van néixer en un context cultural
ben diferent de l'actual i, per tant, hom podria pensar que ja no tenen vigència,
però en molts casos no és pas així, perquè la majoria es refereixen a uns
comportaments que són constants en les persones. No obstant, és ben cert que
n'hi ha d'altres que ja no tenen validesa però ens serveixen per donar
testimoni de les formes de fer i de pensar d'èpoques pretèrites. Els refranys,
d'autors sempre anònims, solen donar uns ensenyaments extrets d'unes experiències
comunes de tot un país.
Sovint se li associa al refrany els sinònims
d'adagi, dita o proverbi, si bé n'hi ha que pensen que aquest darrer té un
significat diferent. El proverbi se sol aplicar a una sentència que procedeix
d'una reflexió intel·lectual de tipus filosòfic o moral, d'autor o època
coneguda, que sorgeix de forma escrita en cercles cultes i, per tant, és
elaborat, docte i sentenciós. Tot això en contraposició a l'origen de
l'ingeni popular, d'autor desconegut, transmès oralment de generació en
generació, tret de comptades i modernes compilacions, i expressat gairebé
sempre en to humorístic, com és el refrany.
Encara que no sempre, sovintegen els refranys que
empren recursos literaris com ara el ritme i la rima, així com figures retòriques,
principalment la metàfora. Un recurs expressiu molt característic en la
confecció del refrany és la utilització de l'el·lipsi, és a dir, la
supressió d'uns determinats elements lingüístics que queden suficientment
entesos, principalment el verb, la qual cosa fa que tingui un to intemporal.
*********
Vaig engegar aquest treball amb el modest objectiu
d'aconseguir recopilar un centenar de refranys dels que corren de boca en boca i
que per la seva raresa i escàs ús considerava que estaven en perill de
perdre's, però la col·laboració d'amics i coneguts, als quals dono les gràcies,
ha fet que aquesta obra tingués, finalment, una magnitud insospitada. Aquesta
obra, que recull exactament 10.132 refranys de les nostres contrades, s'ha
confeccionat de manera força exhaustiva, mirant d'integrar tots aquells que he
atrapat pel carrer, els quals tenen quasi sempre un regust força localista, els
que he sentit a través de la ràdio i la televisió i els que he trobat en obra
escrita com diaris, revistes i calendaris.
El refranyer català, tal com passa en d'altres, és inesgotable i, per tant, de cap de les maneres es pot considerar aquest recull com a definitiu. Per això voldria animar els lectors a fer memòria i pregar-los que em donin nota dels que sàpiguen per tal de salvar-los de l'oblit i incloure'ls, si arriba a ser possible, en un proper tiratge.
Donat que els refranys són expressions populars, m’ha semblat adient incloure al final un capítol sobre un altre tipus de manifestacions similars com són les frases fetes. Amb freqüència, frase feta i refrany s’utilitzen com a sinònims, la qual cosa hauríem de rebutjar. El refrany és l’exposició en forma sentenciosa d’una idea de la qual se’n treu una lliçó, una norma de conducta o una conclusió com ja hem dit abans. La frase feta, d’ús freqüent en la llengua, és una expressió estereotipada en sentit figurat el significat de la qual no es desprèn del significat dels seus components. Aquesta no conté cap sentència i, per tant, haurem de concloure que no respon a la definició de refrany.
La lectura d'aquesta obra és força amena, fins i
tot per aquelles persones poc o gens avesades a llegir. Començar-lo no força
gens a continuar i també es pot obrir a l'atzar en qualsevol pàgina sense el
temor de trobar-se fora de lloc, com passaria en un relat, perquè cada refrany és una història comprimida.
No ocultaré la meva satisfacció personal en
veure publicat aquest nou recull de refranys, però també vull que sàpigues,
amable lector, que encara seria més gran la meva joia saber que et pugui ser útil
per enriquir la conversa, conèixer com es pensava o s’actuava en temps pretèrits,
treure’n algun profit pràctic o simplement gaudir de les pinzellades de
l’ingeni i saviesa popular que s’hi troba en cada línia.
Et desitjo, amable lector, que gaudeixis
assaborint aquestes pinzellades de saviesa popular, les quals estan degudament avaluades
per haver passat per l'espès sedàs del temps.
L'autor
Torredembarra, a 2 de maig de 2012
|
|
| Vostè és el visitant no. |
|
