La Joventut Nacionalista de Catalunya és l’organització juvenil de Convergència Democràtica de Catalunya. La JNC assumeix el programa de CDC i, al mateix temps, gaudeix d’ identitat i sobirania pròpies. Els seus militants no han de ser necessàriament de CDC.

D’ aquesta manera, la Joventut Nacionalista de Catalunya té el ritme propi d’una entitat juvenil, un ritme autònom del partit, fet que l’ha convertit en la primera organització juvenil del país.

La JNC declara la seva voluntat d’ésser una eina que permeti als joves catalans participar decididament en el procés de reconstrucció nacional, amb un compromís rigorós i sistemàtic en la defensa dels valors de la llibertat individual i col·lectiva, dels drets humans, de la tolerància, de la igualtat entre les dones i els homes, del medi ambient, del progrés i del benestar socials.

La JNC es defineix com una escola de patriotes, que ajuda a formar ciutadans compromesos amb el futur de la nostra nació i, alhora, facilita la renovació a Convergència.

Els orígens

Des de finals de 1975, militants joves de CDC havien format dos nuclis a Barcelona i Mataró per tal de realitzar determinades campanyes d´activisme, com la penjada de pancartes a l’autopista Barcelona-Mataró amb els lemes "Una Catalunya per a tothom" i "Som una nació".

El mes de juny de 1976 es decideix institucionalitzar aquest grup de joves per crear l’equip de joves de CDC: d’aquí arrenca el naixement de l’organització juvenil de CDC, com un equip sectorial més. A partir d’aquest període, s’inicia una tasca d’articulació i de creixement d’aquest grup, que coincideix amb un increment de l’activitat exterior i amb les primeres eleccions democràtiques, on les JCDC participen activament.

L’any 1978 s’inicia el procés cap a la formació de la Joventut Nacionalista de Catalunya, com un projecte de caire molt més ampli capaç d’aglutinar els joves a l’entorn d’una gran organització juvenil nacionalista. L’abril d’aquest any se celebra el Vè Congrés de CDC on s’hi debat la proposta de creació del Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) que finalment no fou aprovada, però on les JCDC manifesten la voluntat de convertir la futura JNC en les joventuts del futur PNC. A més aquest debat intern coincideix amb la integració dins de les JCDC de les Joventuts d’Esquerra Liberal (JEL) fruit de la fusió entre CDC i Esquerra Democràtica de Catalunya (EDC) de Ramon Trias Fargas, que acaba en una crida a diverses organitzacions i sectors nacionalistes juvenils per tal d’arribar a la constitució de la Joventut Nacionalista de Catalunya. Durant aquest període i fins a la constitució de la JNC, les JCDC van configurant la futura organització, comencen converses amb altres organitzacions nacionalistes i aproven l’emblema de la futura organització consistent en una estelada onejant, deixant ben clar, que "l’estel de la nostra senyera no és un fet anecdòtic sinó signe evident de la voluntat que ens mou en la lluita per l’alliberament nacional, que només s’aconseguirà amb l’exercici del dret a l’autodeterminació i l’assoliment de la sobirania nacional catalana".

L’any 1979 està marcat per les diverses eleccions que ajornen la convocatòria del Congrés Constituent de la Joventut Nacionalista de Catalunya, que es realitza finalment els dies 25 a 27 d’abril de 1980 a Platja d’Aro. A partir d’aquest moment, els Congressos de la JNC es van realitzant cada dos anys aproximadament: Espluga de Francolí (1982); Coma-ruga (1984); Barcelona (1986); Lloret de Mar (1988); Calella (1991); Lleida (1992); Platja d’Aro (1994); Sabadell (1996) i Vila-seca de Solcina (1998).