Als anys 70, Move denunciava obertament la brutalitat de la policia contra els negres, i el preu que havia de pagar per això era molt alt. Sovint molts membres de Move eren apallissats i detinguts. La tensió va anar a més, i el 8 d’agost de 1978 la policia va rodejar la casa de Move, va obrir-hi foc i va llançar-hi gasos lacrimògens. Durant el tiroteig va morir el policia James Ramp. Els membres de Move, que mai no van disparar cap tret perquè no duien armes, van ser detinguts i acusats de la mort de Ramp. El judici va declarar que nou membres de Move (els 9 de Move, així és com se’ls coneix) eren culpables d’homicidi en tercer grau, conspiració i múltiples intents d’assassinat, i els van sentenciar amb penes de 30 a 100 anys de presó. Ramona Africa recorda aquells fets.
“Tinc vuit germans i germanes que fa 25 anys que estan a la presó. En tenia nou, però a una d’elles la van matar a la garjola. La mort d’aquell policia era l’excusa per engarjolar Move, la meva família, per sempre. A nosaltres ens importa la justícia, no la legalitat. John Africa ens va ensenyar que l’esclavitud era legal, però no justa. Per tant, el que és legal no és sempre just, ni el que és il•legal és injust. La nostra família està engarjolada legalment, però no justament.”
A partir de llavors, Move va centrar la seva activitat en l’alliberament
dels membres condemnats. En aquells anys, un dels pocs periodistes que
donava suport a aquest grup i que denunciava els abusos i els linxaments
de la policia contra les minories socials, a través de la ràdio
i de la premsa, era Mumia Abu Jamal. Mumia fou acusat el 1981
d’haver mort un policia blanc, Daniel Faulkner. Un jutge ultradretà
i racista, Albert Sabo, el va condemnar a mort, a pesar dels testimonis
que van declarar que va ser una altra persona qui va matar el policia,
a pesar que les bales que el van matar eren d’un calibre diferent a l’arma
de Mumia i a pesar que moltes proves que es van presentar eren falses i
manipulades. La pena de mort a Mumia, símbol de la lluita contra
el racisme institucional i la violència policial als Estats Units,
obeïa, obeeix, a una estratègia planificada per desestabilitzar
i eliminar els moviments de reivindicacions afroamericans.
“El govern de Pensilvània vol matar Mumia tot i saber que és innocent, i per això ha denegat el seu darrer recurs. El Tribunal Suprem de Pensilvània diu que Mumia va presentar el recurs massa tard, però Mumia diu que si està viu i engarjolat, per què és massa tard per comprovar la seva innocència? Al govern no li importa la seva innocència: volen silenciar la seva veu. Aquesta és la justícia dels Estats Units”.
Mumia segueix avui escrivint articles, tot i que la seva salut no és
gaire bona. Té els peus tan inflats que no pot caminar. Sospita
que té problemes de coagulació de la sang i per això
des dels comitès de suport a Mumia s’està intentant que el
visiti algun metge de fora de la presó. El pròxim 24 d’abril
Mumia farà 50 anys, 22 dels quals els haurà passat a la presó.
Aquest mateix dia s’ha convocat una manifestació de suport a Mumia
a San Francisco.
“Centenars de policies van envoltar la nostra llar de l’avinguda Osage, armats per aconseguir el que no van poder fer el 1978. Abans d’atacar-nos, van disparar 10.000 bales i van llançar una bomba sobre casa nostra. Es va cremar el sostre i els bombers es van negar a actuar. Van deixar que l’incendi s’estengués. Quan ens vam adonar que casa nostra s’estava cremant estàvem al soterrani i vam intentar treure els nens i nenes i els animals. Però la policia va començar a disparar i va intentar matar qualsevol persona o ésser viu, perquè la seva intenció era matar tothom. A més, sabien que hi havia criatures. Van morir 11 persones, 5 bebès i 6 adults, i molts animals. Els qui no van morir cremats, la policia els va disparar quan intentaven sortir. Cap oficial no va anar a la presó per això2. Jo sóc l’única supervivent i vaig estar a la presó 7 anys.”
Ramona Africa va patir cremades greus i va ser hospitalitzada. Després, la van acusar i processar per conspiració i per haver provocat disturbis, i va rebre una sentència de set anys de presó3.
“Podia haver sortit al cap d’uns mesos, però amb la condició que em retirés de Move. I no ho vaig acceptar.”
“Aquestes són les persones”, afirma, “que diuen que el seu propòsit és la justícia, que diu que Sadam és terrorista de la seva gent. Però la meva família no va ser bombardejada per Sadam. Hem estat terroritzats pel govern dels Estats Units pel crim de parlar directament i públicament contra la injustícia així com dels abusos contra els animals i el medi ambient. S’ha de plantar cara contra això. El que passa als Estats Units es veurà aquí molt aviat. No us influïu pels Estats Units, penseu per vosaltres mateixos i defenseu-vos. Aquest és el missatge que promou Move a tot el món. L’autodefensa és la llei de la vida, i cap govern no us en pot privar. No importa el que feu: anar a una mani, penjar cartells, repartir flyers, utilitzar l’ordinador per difondre informació... Tot el que feu serà important i necessari. Move en els últims 30 anys hem lluitat per la nostra llibertat i no pararem encara que ens ataqui el govern. No tenen prou armes, ni presons, ni policies, ni sentències per aturar-nos. Res no és més important que la nostra llibertat. Visca els lluitadors per la llibertat, els qui lluiten per la llibertat dels animals, pel medi ambient, per la terra o contra la tirania dels governs! Visca la revolució, visca John Africa i fora aquest sistema podrit!”
Actualment, Move focalitza la seva activitat a salvar Mumia de l’execució i a lluitar contra la pena de mort i el patiment animal.
Marta Salinas
Per escriure a Mumia:
Mumia Abu-Jamal AM 8335,
SCI-Greene
175 Progress Drive
Waynesburg, PA 15370
United States.
Més info:
http://www.mumia.org
http://www.freemumia.org
http://www.mumia2000.org
http://mumia.nodo50.org
http://www.sindominio.net/rbronka/ftb/move.html
http://rwor.org/home-s.htm
Notes:
1. Segons els Move, el moviment és el principi de la vida i
la creença principal de Move és la vida. Normalment, els
membres de Move quan se saluden es diuen “On the Move!”, que vol dir “en
moviment”. “On the Move” és també el nom de la columna que
va sortir publicada al diari Philadelphia Tribune a partir del juny de
1975 i durant gairebé un any, coordinada per John Africa i escrita
per membres de Move.
2. Dos grans tribunals, tant estatals com federals, es van negar a
encausar-los i el fiscal del districte de Filadèlfia no va voler
processar-los.
3. Es pot llegir un relat detallat sobre el bombardeig de la casa dels
Move del 13 de maig de 1985 al llibre Attention MOVE! This is America!,
de Margot Harry. Banner Press, 1987.
