Davant l'anunci de suspensió de la Conferència sobre
Desenvolupament Econòmic del Banc Mundial, la Comisió de
Coordinació de la Campanya Contra el Banc Mundial Barcelona 2001
manifesta:
- que la suspensió
de la Conferència suposa un éxit sense precedents del moviment
contra la globalització capitalista,
- que la suspensió
constitueix una clara demostració de que la mobilització
ciutadana pot resultar determinant en el canvi de l'actual model neoliberal,
- que els objectius
del BM amb aquesta avortada conferència es reduïen a un rentat
d'imatge, que hauria estat impossible degut a la força i amplitud
de les mobilitzacions previstes,
- que els arguments
aportats pels portaveus del BM per justificar la seva marxa enrera demostren
la nul·la cultura democràtica d'aquesta institució
i la seva incapacitat d'entendre la realitat d'uns moviments molt més
representatius socialment que aquestes institucions,
- que els motius que havien inspirat les protestes encara es mantenen i
que, en conseqüència, les mobilitzacions continuaran
tal com estaven previstes malgrat la cancel·lació de
la reunió,
- que l'exit
de les mobilitzacions previstes contra el Banc Mundial, així com
el renaixement de les lluites a Catalunya i a l'Estat espanyol (Sintel,
el Plan Hidrológico Nacional, la lluita contra la Llei d'Estrangeria,
etc), suposen un nou revés als plans del govern del PP i CIU,
- que el proper
dimarts 22 de maig a les 19:30 ens reunirem en assemblea extraordinària
per a valorar la nova situació, i convocarem una roda de premsa
el dimecres 23 (hora i lloc a determinar).
MANIFEST DE LA CAMPANYA CONTRA
EL BANC MUNDIAL, BARCELONA 2001
UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE, GLOBALITZEM
LES RESISTÈNCIES I LA SOLIDARITAT
El Banc Mundial (BM) farà del 25 al 27 de juny una reunió a Barcelona. Aprofitem per posar una mica de seny en el món.
El BM és una institució pública internacional, en mans de les grans potències, al servei de les empreses transnacionals i del capital financer, pagada pels impostos del Nord i pels interessos abusius del deute del Sud.
Des de la talaia d'ocupacions segures i ben pagades la tecnocràcia del BM (amb la del Fons Monetari Internacional tenen més de 10.000 persones empleades) impulsa, conjuntament amb l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament (OCDE) i l'Organització Mundial del Comerç (OMC), polítiques ultraliberals com privatitzacions i destrucció de serveis públics, substitució de cultius necessaris per altres de luxe per rics, en benefici d'especuladors i empre- ses transnacionals, que reben enormes subvencions, sòl industrial gratuït i altres avantatges dels estats.
La campanya endegada denuncia que aquestes institucions, sense legitimitat democràtica (els vots són en proporció a les aportacions monetàries, de forma que els països rics tenen assegu- rada sempre la majoria) imposen polítiques econòmiques i socials lesives als pobles del món.
Tot plegat, en un context d'empobriment i conflictes armats regionals, sovint fomentats per interessos transnacionals i disfressats d' intervencions humanitàries (p.e. en la regió africana dels grans llacs) s' empeny cada cop a més gent del Sud a desplaçar-se cap a un Nord que se'ls presenta com el corn de l'abundància.
Les conseqüències d'aquestes polítiques
són ben evidents. A nivell social disminueixen
els pressupostos en educació, salut, ajuda alimentària, etc...
tot augmentant els pressupostos desti- nats a armament i
defensa, essent les dones les més afectades, fins al punt que un
70% de les persones pobres del món són dones.
A nivell mediambiental acceleren el canvi
climàtic, destrueixen els pulmons verds del planeta
o dilapiden els recursos hídrics i el desertitzen. A nivell
de salut creen riscos gravíssims amb
una agricultura i ramaderia desnaturalitzades (transgènics,
vaques boges, febre aftosa) i monopolis
sobre la vida mateixa, mitjançant
patents sobre fàrmacs, llavors i dades del genoma. Ja no hi
ha límits pel negoci!
Si els mitjans de comunicació, ens venen la globalització del poder econòmic com a fenomen inevitable, aquests interessos sotmeten la llibertat de les persones i els pobles, mitjançant l'explotació i el xantatge, la fam, la violència, les epidèmies que es cobren milions de vides cada any en els pobles del Sud i l'atur, la precarietat i la pobresa de creixents sectors de la població del Nord, augmentant les desigualtats i reduint els drets laborals i la protecció social, a tot arreu.
La globalització reforça un sistema sexista, excloent i patriarcal. Incrementa la feminització de la pobresa i exacerva totes les formes de violència contra les dones. La igualtat entre homes i dones és una dimensió central de la nostra lluita. Sense igualtat, un altre món mai serà possible.
Enfront d'aquest model neoliberal de globalització, que se'ns vol imposar com l'únic possible, nosaltres apostem per les resistències, afirmem que un altre món és possible. Un món basat en el control democràtic dels béns i serveis públics i en la solidaritat.
Solidaritat entre pobles. Exigim l'abolició del deute extern, pagat amb escreix, i el reconeixe- ment del deute ecològic envers les zones perifèriques, després de segles d'espoli dels seus re- cursos. Exigim, a més, la fi de les polítiques destructores de les cultures dels pobles.
Solidaritat entre persones, per garantir unes condicions de vida dignes per a tothom, a un treball digne i estable, a un habitatge, a un servei públic de qualitat en la salut, l'ensenyament, el transport, etc. Apostem per globalitzar els drets socials i laborals, a tot arreu del món, sense cap discriminació, de gènere, d'origen (nacionals o immigrats) o de qualsevol altre tipus.
Solidaritat entre generacions per garantir la salut del planeta i dels seus habitants. Cal una economia sostenible basada en la cultura de la prevenció i la substitució dels combustibles fòssils per energies renovables. Amb un model agroalimentari respectuós amb l'equilibri ecolò- gic, que a més de proveir d'aliments tota la humanitat, garanteixi la seva qualitat per al consum.
Apostem per la fiscalització dels fluxos especulatius de capitals
(1,8 bilions de dòlars, més de 300 bilions de
pessetes, es mouen diàriament en intercanvis de divises) amb capacitat
per fer trontollar la situació de qualsevol
país que no satisfaci els gustos dels
especuladors (ho demostren les crisis successives
de Mèxic, del sud-est d'Àsia, de
Rússia, de Brasil, i les actuals de l'Argentina
i Turquia, concentrades en els darrers anys). Defensem
establir els mitjans i mecanismes necessaris que permetin al conjunt
de la societat posar l'economia al seu servei. Apostem,
igualment, per unes relacions de
comerç just que garanteixin millors
condicions de vida i de treball.
Defensem la cultura de la pau, el respecte als drets humans i la solidaritat per sobre la persuasió i el militarisme. Rebutgem la fabricació i el comerç d armes que enriqueixen els països rics i promou conflictes en els països pobres, que perpetua un ordre internacional injust tot augmentant els pressupostos de defensa i reduint les despeses socials. Critiquem les polítiques de control social i policials que impedeixen aprofundir en la democràcia participa- tiva.
Volem impulsar un model radical de ciutadania que no converteixi a les persones en simples usuàries de les polítiques socials, sinó en les seves protagonistes.
La campanya de Barcelona s'insereix en el moviment internacional de resistències i propostes alternatives que a Chiapas, Seattle, Bangkok, Praga, la Marxa Mundial de les Dones, al Fòrum Social Mundial de Porto Alegre i moltes altres, on s'ha posat de relleu que un altre món es possible. Un món solidari i sostenible.
Des d'aquesta legitimitat declarem el Banc Mundial institució non grata i denunciem la violència de les seves mesures, que imposen per la força la misèria i l'angoixa a tot arreu. Fem una crida a mobilitzar-se de forma pacífica, però contundent, contra la presència del BM i a favor de la globalització de les resistències i la solidaritat.
Campanya contra el Banc Mundial, Barcelona 2001