A6 - Fer servir els seus escrits

(*) "Si escric les meves experiències depressives és perquè crec que poden ajudar altres persones que es troben en la mateixa situació."

Quan vaig començar a parlar d'aquest projecte sobre la meva mare, i després quan vaig començar a ensenyar-ne les primeres versions, algunes persones em van qüestionar no només l'oportunitat de la iniciativa, sinó també la seva legitimitat, en la mesura que incloïa cites de la meva mare. Intentaré explicar per què aquests comentaris no em van fer dubtar de la meva iniciativa (és possible que algun comentari sigui una reiteració de coses ja dites abans).

En primer lloc, la gran majoria de cites de la meva mare estan tretes de les notes que ella havia anat escrivint amb l'objectiu de publicar el seu llibre. De manera que es podria qüestionar el fet que jo utilitzi aquestes cites, o la forma com les contextualitzo, però de cap manera argumentar que no van ser escrites per ser publicades.

En segon lloc, la meva mare en cap moment va dir, o si més no a mi no em consta, el que volia que es fes amb els seus escrits un cop ella morís. Per exemple (a diferència d'altres persones) no va dir mai que un cop morta volia que els seus escrits fossin destruïts.

És cert que la intenció de la meva mare era diferent de la meva. O més ben dit, en part diferent, perquè si més no un dels seus objectius era el mateix que el meu: intentar explicar el sofriment de les persones que pateixen una greu depressió, i també, la incomprensió que sovint envolta aquestes persones, cosa que fa que el seu sofriment sigui encara més dolorós. En aquest sentit, la coincidència amb la intenció de la meva mare és absoluta.

Després, la meva mare tenia un segon objectiu: fer apostolat. O potser per a ella era el primer, no ho sé. Aquest objectiu evidentment no el comparteixo. Això em desautoritzava, de cara a fer el que he fet? Hi vaig pensar, abans de decidir-me a tirar endevant aquest projecte, i vaig considerar que no (al principi ja ho he explicat). (1)

Un últim apunt. Dos anys després de la mort de la meva mare vam desmantellar el pis familiar (el meu pare ja havia mort uns quants anys abans). Tot el que hi havia, o ho va arreplegar algú llavors, o va anar a les escombraries.

Els papers de la meva mare que ara m'han servit per acompanyar aquests escrits els tinc perquè, durant aquell procés de desmantellament, ningú de la família no va demostrar cap interès per conservar-los. Jo aleshores me'ls vaig quedar, sobretot, per evitar que acabessin al contenidor: em sabia greu que, amb l'importants que eren per a ella, tinguessin un final tan trist. (2)

El valor que dono ara als papers de la meva mare el vaig descobrir més tard. I avui m'alegro molt de, en aquell moment, haver evitat la seva desaparició.

--
(1) Tinc present que hi ha altres punts de vista, jo només puc exposar el meu. D'aquests altres punts de vista, si de cas n'haurien de parlar altres persones.
(2) El mateix que vaig fer amb els papers ho vaig fer amb les fotografies, també moltes, tot i que en aquest cas sí que crec que abans hi va haver una revisió més generalitzada per part d'alguns dels meus germans i germanes, i cadascú va agafar les que li feien més gràcia. El que desconec és si, entre aquestes fotos que van triar, n'hi van incloure també d'aquelles en què la meva mare surt amb la cara de les etapes depressives, trista i adolorida. En el meu cas, aquestes fotos en concret, han sigut un dels elements determinants, a l'hora de posar en marxa aquest projecte de reflexió i d'escriptura.