A1 - El moment oportú

"No todo puede salir bien, ni a todos se puede contentar." Baltasar Gracián (1)

Algun germà meu pensava que era prematur abordar aquest projecte, que havia de passar més temps. És obvi que la percepció del temps és subjectiva. Des del meu punt de vista, morta la meva mare no tenia sentit haver-se d'esperar més.

D'altra banda, hi havia un factor que em semblava del tot objectiu: quants anys em quedaven a mi? I els que em quedaven, serien tots lúcids i productius? Tenia sentit deixar per més tard una iniciativa que potser més endavant ja no podria abordar?

Una altra cosa. En aquests escrits no he tingut en cap moment el propósit de parlar dels meus germans i germanes. Pel que fa a la seva vida, i a les seves implicacions en la història de la meva mare, només m'hi he referit, comptades vegades, quan m'ha semblat imprescindible de cara a poder fer comprensible alguna de les explicacions.

Aquesta limitació té una conseqüència inevitable: que l'escenari que presento sigui parcial, amb buits considerables, ja que els fills érem una part molt important, fonamental, de la vida de la meva mare. De la seva vida... i per tant també dels seus factors de risc o d'estabilitat emocionals.

Però excepte de mi mateix, dels altres he tingut molt clar que no en volia parlar. Ni tan sols per explicar els motius concrets (més d'un) d'aquesta decisió.

--
(1) Baltasar Gracián. Oráculo manual y arte de prudencia (1647)