11.1 - El passat sempre és present

"Estimada Clàudia.

"Em va agradar molt poder parlar amb tu l'altre dia, i alhora em va entristir el que em vas explicar, sobre el teu estat d'ànim. Volia dir-te que t'agraeixo molt la confiança d'explicar-me una mica la teva situació complicada d'ara.

"Tal com et vaig dir, em sembla que puc entendre una mica el que em vas explicar, perquè la meva mare va tenir una vida molt complicada a causa dels seus episodis depressius. Dic que em sembla que ho puc entendre... i alhora recordo el que deia ella: que si algú no ha passat per una situació d'aquestes, és impossible que ho pugui arribar a entendre.

"Suposo que ella tenia raó. Jo, per sort, mai he viscut cap episodi d'aquests. Només conec persones que n'han passat, i suposo que només em puc fer una idea, només una idea, del que això és.

"Recordo que la meva mare també deia que, quan s'està malament, costa molt pensar que aquest estat de tristesa passarà, pensar que algun dia tornarà la normalitat... però que cal pensar que serà així.

"Que algun dia tornarà a fer sol, tornaran les ganes de viure, i que tot serà brillant i bonic una altra vegada.

"No sé si això que t'escric et fa companyia, o potser t'incomoda, espero que això segon no...

"No sé què dir-te.

"Una gran abraçada."