10.8 - Un altre punt de vista

"És important tenir una comprensió empàtica de la dificultat que tenen molts homes (...) d'acceptar els qüestionaments, els canvis, els nous comportaments, la ruptura dels models de relació que els foren inculcats des de petits." Dolores Aleixandre, Magdalena Fontanals (1)

Que la forma de ser del meu pare estava condicionada per l'època en què va viure i l'educació que va rebre és evident. Quan durant el nacionalcatolicisme s'exaltava el model de dona subordinada al marit, es difonien dos missatges alhora: un dirigit a les dones, i un altre dirigit als seus marits. De manera que ells, si volien ser uns bons marits (segons el model imperant), havien d'aspirar a aquell estat de submissió de la dona, per tal d'exercir apropiadament l'autoritat de cap de família que se'ls assignava (en el millor dels casos exercint l'autoritat amb comprensió i mesura, però al capdavall exercint-la).

El resultat era, tal com deia la meva mare, que la majoria dels marits de les seves amigues eren com el meu pare. Ell no era cap excepció. El "normal" (estadísticament normal, majoritari) era que llavors els marits fossin així. (2)

En diferents moments he recollit cites amb la intenció de remarcar el pes que havien de suportar les dones com la meva mare en aquella època, a causa del rol que la societat i la religió els assignava. Ara n'afegeixo unes quantes més, de cites d'aquestes, tant o més contundents, però amb la proposta que siguin llegides d'una altra manera. Que siguin llegides des del punt de vista de les expectatives que llavors hi havia en relació amb el paper que els homes havien d'assumir. És a dir, que siguin llegides, no des d'un punt de vista actual, sinó "amb els ulls que les llegien" (o escoltaven) el meu pare i els marits de les amigues de la meva mare. Situades en aquell context nacionalcatòlic extravagant i masclista, avui per a nosaltres estrany i llunyà, però llavors ben real i omnipresent. En el context d'aquella societat que esperava que els marits fossin "precisament d'aquella manera":

"El cap de la família és el pare. (...) Tots els membres de la família han de respectar-lo. I tots l'han d'obeir." Luis Alabart Ballesteros.

"Una dona que estima al seu marit l'obeeix amb gust (...) Una obediència absoluta, tant envers el seu marit com envers el seu sogre i la seva sogra, és l'única cosa que pot posar a l'abric de tot vituperi una dona que compleixi, alhora, totes les seves altres obligacions." Federico Corominas, Valentín Moragas.

"Déu ha donat a l'home més qualitats de manar i a la dona més qualitats d'obeir. Déu ha fet la dona més dúctil, flexible, obedient, dòcil, submisa i condescendent; i l'home fort, inflexible, dominador, imperant." Remigio Vilariño.

"Les sufragistes han sigut un avortament de la Naturalesa." Antonio García Figar.

"Encara més, un món governat per dones podria ser un món millor, però seria un món al revés, al revés de com Déu el va planejar i el va voler." Quintín de Sariegos.

Les cites no són d'autors coneguts, però pertanyen a llibres publicats durant els anys cinquanta i seixanta, aquest és el seu interès. Els autors són capellans, religiosos de diferents ordes i alguns metges. De llibres com aquests en circulaven molts, i el seu "mèrit" consistia en seguir reivindicant, a mitjans del segle XX (sota la protecció d'aquell nacionalcatolicisme caspós i repressiu), aquesta mena  d'idees masclistes i misògines. (3)

Aquesta era "la feina pedagògica" que es feia aleshores des de les publicacions autoritzades. Dic autoritzades perquè, és clar, aquesta és una altra part de la història, la de tot allò que llavors no es podia dir ni escriure, que es censurava:

"La primera pena per a qui llegeix llibres prohibits és que llegint sense permís un llibre prohibit es comet un pecat mortal." Ludovico Fanfani (4)

"Tot allò que no s'oposi substancialment als punts de la Falange, a la figura del 'Caudillo', i al Catecisme del P. Astete, és lícit." Patricio González de Canales (5) (6)

Acabo amb una altra cita, ara de Joan-Carles Mèlich, que penso que pot servir per resumir el que he intentat explicar:

"Com va advertir Nietzsche, no hi ha fets sinó només interpretacions. Això no significa una mena de campi qui pugui, com moltes vegades es pensa, sinó que tot, en un univers humà, és en perspectiva, en situació, en relació." (7)

--
(1) "Quan les dones es senten creients i feministes". Col.lecció Cristianisme i Justícia, 1992 (p. 15)
(2) Això no vol dir que aquestes expectatives no es poguessin "defraudar", de fet hi havia qui les defraudava. Però les expectatives hi eren. I pesaven. I anar a contracorrent sempre costa més que seguir el corrent.
(3) Les cites pertanyen a la recopilació feta per Pedro Otero a "He aquí la esclava del señor" (Ediciones B, 2001). No adjunto les referències de les publicacions originals (que sí inclou Pedro Otero), per no sobredimensionar aquests peus de pàgina. Però de cites com aquestes en recull moltíssimes. Un parell de mostres més: "Podríem dir que l'organisme de la dona està al servei d'una matriu, mentre que l'organisme de l'home està al servei d'un cervell." Federico Arvesu (metge i jesuïta); "La forma corpòria de la dona que més convé biològicament és la que ve de gust a l'home per a les seves finalitats sexuals (...) És l'Eva que no presenta problemes al tocòleg i que no sap àlgebra." Antonio de la Granda (metge).
(4) Ludovico Fanfani. Teología para seglares, Volumen IV. Ediciones Studium. Madrid, 1959 (p. 126). És un dels llibres que estava a la biblioteca de casa dels meus pares.
(5) La cita la reprodueix Eduardo Ruiz Bautista a "Tiempo de censura. La represión editorial durante el franquismo", Ediciones Trea, 2008 (p. 52). Patricio González de Canales, llavors (1942) era el cap de la "Sección de Censura de Libros". Un exemple concret de censura: el 1969 va ser segrestat el llibre "Contrapunts al Camí", de mossèn Josep Dalmau (un llibre de comentaris sobre el "Camino" de mossèn Escrivá). I el 1975, el fiscal general de l'estat, Fernando Herrero Tejedor (de l'OD), va ordenar segrestar i guillotinar, abans que arribessin a les llibreries, els 5.000 exemplars de l'edició en castellà del llibre.
(6) A les persones que combregaven amb les idees polítiques i religioses del franquisme (i eren moltes, més de les que ara ho volen reconèixer) aquella propaganda masclista (i aquella falta de llibertat d'expressió) ja els anava bé. Era el cas del meu pare, que pel que fa a la submissió de la dona ja deia coses semblants quan abans de casar-se escrivia a la meva mare. I de fet es pot dir que també era el cas de la meva mare (tot i que la seva acceptació era més complicada, amb dubtes, contradiccions internes, etc.), ja que malgrat haver rebut aquelles cartes es va casar amb ell.
(7) Filosofia de l'estiu. Culturas, La Vanguardia, 15/07/2017