10.1 - Més cites

He començat aquests escrits amb tres reculls de cites de la meva mare. Després, a banda d'algunes cites seves més que he anat incorporant de tant en tant, he anat parlant d'ella des del meu punt de vista. Ara, potser per recordar-me també a mi mateix on estic, faré un parèntesi i tornaré a les seves cites, en aquest cas de temàtiques barrejades (la seva relació amb el meu pare, als seus estats emocionals, les seves tristeses, les medicacions, les seves vivències religioses...). I després d'aquesta petita immersió tornaré a reprendre el meu fil.

"M'estimava moltíssim, i intentava sempre que jo fos la dona dels seus somnis, sense acceptar-me tal com era."

"Analitzant algunes depressions d'amigues meves, m'adono que moltes tenen el mateix origen que la meva. Marits molt valuosos, conscients de la seva influència sobre la dona que estimen, marits que exigeixen més i més, sense adonar-se que ella ja fa el que pot i que per molta voluntat que hi posi mai arribarà a l'ideal d'ell. La culpa no és de ningú. O sí?"

"Li ho deia sempre: de les coses que faig, m'has de dir les dues que em surten bé i no les altres."

"En el meu cas concret puc dir amb tota seguretat que si hagués tingut l'ajuda d'un bon psicòleg la meva depressió no hauria durat el que va durar."

"Cap dels psiquiatres va demanar que el meu marit estigués present durant les visites, ell sempre es quedava a la sala d'espera. (...) Eren consells savis del psiquiatre: acceptar-me tal com sóc, posar en evidència els meus punts bons, però per què no ho comentava també al meu marit? D'això me'n queixo (...) Si haguessin implicat el meu marit potser la malaltia no hauria sigut tan persistent."

"Com fer-los entendre la meva impossibilitat psíquica d'anar a qualsevol esdeveniment que impliqués tractar amb gent? Si la majoria dels metges no tenen ni idea del que és una depressió, ¿hi havia alguna manera de fer-li-ho entendre al meu marit, que només dominava a la perfecció, això sí, tot el referent al seu negoci?"

"Importància del suport familiar. Ser entesa, no compadida."

"Per què la majoria de la gent, inclosos molts professionals de la medicina, no tenen ni idea del que és una depressió? 'Anima't': es pot tolerar que t'ho digui una persona normal, però no un professional, perquè la seva obligació és no parlar del que no sap."

"Esgotada sense fer res i incapaç de fer el mínim."

"Ara sé que la meva depressió tornarà. Tant de bo tingués la mateixa certesa, que s'acabarà, quan estic enfonsada en la depressió, en la desesperació."

"Al millor pastís i als bombons suïssos els trobava gust de depressió."

"Sembla impossible que pugui acabar-se l'infern, encara que l'experiència demostra que més aviat o més tard torna la llum. Si un es pogués convèncer que allò s'acabarà, potser ja no existiria la malaltia."

"Durant les temporades maníaques tenia una gana terrible que compensava els temps depressius, quan perdia molts quilos encara que m'esforcés per menjar."

"Si et mediques, la vista, pel que sigui, queda desviada i és una aventura enfilar una agulla."

"Tinc por dels tractaments, perquè m'anul.len."

"Sempre anava amb la capseta de les pastilles a tot arreu."

"Què em va curar? L'últim cop, fa poc menys d'un any, va ser una operació de galindons. Va ser un dolor tan agut que potser per allò que 'un clau treu un altre clau' es va produir el canvi. També devia influir, suposo, que el darrer psiquiatre em va recomanar sessions d'electroxocs, i l'espant de la perspectiva ja em va fer efecte."

"Penso en els meus. Els que han viscut de refiló la meva malaltia, de refiló o submergits en ella durant les estones que estaven amb mi."

"Durant les llargues etapes amb depressions no donava guerra, no deia ni piu; per no poder, ni tan sols aconseguia plorar. No era millor marxar?"

"Penso que San Juan de la Cruz coneixia les depressions; és consolador que persones de tanta vàlua i tanta lletra sentin el mateix que jo. Qui no es consola és perquè no vol."

"Les creences religioses ajuden o poden ajudar."

"Vull pensar que la Verge és la meva mare, però no em produeix cap consol."

"Aquesta creu no em pot donar alegria perquè no li veig cap sentit. No sé identificar-me amb Crist ni sé parlar-li de mi i dels meus problemes. No n'he sabut mai."

"Sé que el meu sofriment té un sentit sobrenatural."

"Sense fe, aquesta malaltia no es pot suportar de cap manera, per això hi ha gent que es suïcida."

"No puc entendre que això ho escrivís jo. Com és possible que res del món no em produís la més mínima il.lusió?"

"Tornarà la depressió? No tornarà? Ves a saber."