8.7 - Més cartes

No escrivia només als diaris. També escrivia a molta gent. Al Papa, bisbes, capellans, monjos, polítics, escriptors, presentadors de la tele, anunciants...

Li contestaven moltes cartes, en general de manera personalitzada, referint-se en concret a allò que ella els deia. De vegades eren cartes escrites a mà, de vegades llargues.

Per exemple, el 2000, l'escriptor Gregorio Morán entre d'altres coses li diu: "confieso que me ha dejado admirado su relleno de puerros y butifarra, lo ensayaré".

El 1996, l'Andreu Buenafuente li demana disculpes per si "en algun moment l'he ofès amb alguna broma".

El 1987 el bisbe cismàtic Marcel Lefebvre li explica on podia assistir "a la verdadera Santa Misa de todos los tiempos".

Amb l'Agustí Altisent, monjo de Poblet, es van escriure diferents cartes. En una, ell es disculpa, després que la meva mare li hagués explicat que uns anys abans, una freda nit de gener, jo vaig trucar al monestir, emparant-me en la regla de Sant Benet que diu que s'han d'acollir els pelegrins i rodamons. Però no va ser així, de manera que vaig passar la nit al ras, i l'Agustí Altisent ho lamentava, li deia a la meva mare que m'haurien d'haver aixoplugat.

La correspondència més intensa era amb els bisbes, cardenals, abats, el Sant Pare (que contestava a través del seu secretari), responsables de l'OD, capellans ortodoxos (compartint punts de vista) i heterodoxos (criticant-los), etc. Per donar-ne només una idea, adjunto la relació de bisbes o arquebisbes: de Girona, Lleida, l'Urgell, Barcelona, Málaga, Orihuela-Alicante, Segorbe-Castellón, Valladolid, Madrid-Alcalá, Coria-Cáceres, Burgos i Barbastro, alguns amb diferents cartes.

No hi ha maneres de saber les cartes que va arribar a escriure ella, ja que no guardava cap registre o còpia de les cartes escrites, però sí que guardava, no sé si totes (i si de totes les èpoques), les cartes rebudes.

De les que jo vaig trobar, crida l'atenció que la majoria de les cartes corresponguin al període entre 1990 i 2003. És el mateix període que el de la gran quantitat de cartes als diaris. (1)

Va morir el 2005, i que de l'últim any i mig gairebé no hi hagi cartes s'explica perquè havia iniciat un altre cop, aquesta vegada lentament, una davallada depressiva.

--
(1) Tot i que hi va haver un parèntesi: fent servir la referència de les cartes dels diaris i de les cartes rebudes, el 1990 i 1991 es devia trobar bé, i a partir del 1995 també, però entre el 1992 i el 1994 no, ja que gairebé no hi ha cartes d'aquests anys. Amb tota seguretat perquè no n'escrivia (ni als diaris ni a altres persones), ja que estava passant per una etapa depressiva important, suposo que relacionada amb la seva sensació de desbordament i solitud davant de l'evolució de la malaltia del meu pare.