8.5 - La sortida del sol

(*) "Que bonic és veure sortir el sol des del cim d'una muntanya, reflectint-se en les gotes de rosada, matisant-ho tot amb el seu polsim d'or!"

És l'inici d'una redacció de la meva mare, de quan tenia 15 anys. La sortida del sol sempre va ser per a ella un moment d'alegria. I era també un moment per donar gràcies a Déu, per totes les coses belles creades, cels, arbres, flors, ocells...

Quan es trobava bé, tots els fenòmens de la naturalesa la meravellaven. El sol, la lluna, els núvols, les tempestes, les muntanyes, els rierols, els boscos, el mar, les petxines, les gavines... Amb el pas dels anys no va perdre la capacitat de bocabadar-se i alegrar-se, quan estava en contacte amb la natura.

Era molt matinera. Quan sortia el sol feia estona que ja s'havia alçat. Segons l'època de l'any, potser veia sortir el sol per l'horitzó del mar, mentre es banyava a la platja.

Va arribar un punt que aquestes anades a la platja em van començar a preocupar una mica. Ella cada cop caminava amb més dificultats. I a sobre no sempre hi havia bona mar, i en aquests casos el seu grau de prudència no era del tot previsible. Crec que en general no corria riscos, entre altres coses perquè tenia un timpà foradat i li feia por que li entrés aigua, però suposo que alguna vegada alguna rebolcada amb les onades sí que la va tenir. I no va dir res.

Li dèiem que anés amb molt de compte (això que es diu en aquests casos, normalment els pares als fills, i que no serveix de res) i que, tenint també l'opció de la piscina, potser era preferible. Però a ella li agradava el mar, i afegia que de vegades obrien la piscina massa tard, i que a més l'aigua de la piscina era calenta (cosa que no li agradava gens), o que hi havia massa gent... El cas és que, per poc que pogués, durant la part de l'any més benigna anava a la platja.

Al final, els dies que de bon matí anava a la platja, moltes vegades l'acompanyava la meva tia, de manera que no ens preocupàvem tant. Després, a l'hora d'esmorzar algun dia potser m'explicava que, aquell dia, pel motiu que fos, la meva tia l'havia avisat que no hi podia anar... Però no m'ho deia abans, només quan tornava.

D'altra banda, és ben cert que si jo estava intranquil, l'hauria pogut acompanyar. Jo o algun altre germà. Però no ho fèiem. Els fills no, però la meva tia sí. N'hauria de parlar més, d'ella...

A la platja, a banda dels ensurts de les onades, també podien passar altres coses. En una cartolina, ficada en una funda de plàstic transparent, i que quan es ficava a l'aigua deixava a la sorra al costat del barnús i el bastó, hi tenia escrit això:

"M'estic banyant aquí al davant. El bastó i el barnús són meus. No els toqui. Gràcies".

Es veu que una vegada algú se li havia volgut endur el barnús, suposo que pensant-se que estava oblidat, sense adonar-se (potser encara era fosc) que ella s'estava banyant. El bastó i el barnús era l'únic que deixava a la sorra, la resta ho tenia al cotxe, aparcat el més a la vora possible. Fins que es va morir als setanta-set anys, la meva mare sempre va conduir.

Segons l'època de l'any, de vegades a la platja hi trobava gent jove que, després de tota la nit de gresca, encara no havia anat a dormir. Com a bona catòlica conscient de les seves obligacions, suposo que algun cop també havia intentat fer apostolat allí, a peu de platja.

M'imagino aquesta escena: algun noi o noia amb el cap segurament emboirat a causa de la ressaca, bocabadat de sobte amb l'aparició d'una velleta que, després de sortir de l'aigua, mentre el cel comença tot just a clarejar, se li adreça i li comença a fer un sermó. (1)

--
(1) Un altre exemple d'apostolat original, del qual en vaig ser testimoni. Va convidar a dinar un parell de mormons que s'havia trobat pel carrer. Ells van acceptar ben contents, tant pel dinar com per l'oportunitat de fer apostolat. Però es van quedar amb un pam de nas, perquè dinar van dinar, però no els va deixar dir ni una paraula. Va ser ella, qui no va parar de parlar, amb el propòsit de convèncer-los a ells sobre la superioritat indiscutible del catolicisme. Va ser ben divertit.