8.4 - Més records

"A la nostra terra tota la burgesia i una bona part de la classe dita menestral té servei." Myself (1)

La Clara va ser l'última de la llarga llista de dones de fer feines que van passar per casa dels meus pares. L'última, i també la que va durar més anys.

Un dia la meva mare li va dir que s'assegués, que havien de parlar. La Clara va deixar la feina, es van asseure i, llavors, la meva mare, sense gaires preàmbuls, li va preguntar que com era que només tenia tres fills. La Clara es va quedar parada, i a continuació li va dir que la vida era difícil, que tirar endavant els fills costava molt.

Com que la meva mare insistia (la meva mare podia ser molt insistent), la Clara li va dir que per evitar els embarassos feien servir mètodes anticonceptius. Llavors la meva mare li va fer el discurs de la doctrina de l'Església sobre la contracepció, li va dir que el que feien era un pecat... I va afegir que, en aquelles condicions, no tenia clar si podria seguir treballant amb ella.

No es va acabar la conversa, van seguir parlant. La meva mare, per rebatre l'argument de les dificultats econòmiques, li va dir que la seva mare, la de la Clara, tot i viure amb moltes més estretors, havia tingut nou fills. La Clara li va contestar que era veritat, però que ella volia que els seus fills tinguessin més oportunitats que les que havia tingut ella. (2)

La conversa d'aquell dia va acabar incòmoda i estranya, però per sort, el dia següent ja no va sortir el tema. I ja no va sortir mai més. (3)

La Clara ara recorda rient aquella anècdota. Diu que es va espantar, però que "eren coses de la meva mare", com quan a les dotze la feia parar de treballar i li feia resar l'Àngelus. Riu també perquè alhora recorda, amb agraïment, moltes altres coses d'ella. Per exemple, recorda quan la meva mare es preocupava perquè cotitzés i així més endavant pogués cobrar una jubilació (la que cobra ara). Recorda també que la pagava bé (millor del que era habitual, fins al punt que algunes conegudes de la meva mare la criticaven perquè "desestabilitzava a l'alça el mercat de les minyones"). Recorda que havia sermonejat una veïna a casa de la qual la Clara també anava a treballar, perquè li feia passar gana (la tenia fins entrada la tarda sense haver-li donat res per dinar). Recorda que es va preocupar per un fill de la Clara amb problemes d'addiccions, implicant-se en algunes gestions. Recorda també que es va implicar en unes reclamacions per aclarir un embolic burocràtic kafkià que afectava el marit de la Clara (amb motiu del qual la meva mare va arribar a escriure al Director de la Policia Nacional). Recorda...

La Clara recorda moltes coses d'aquestes de la meva mare. I el resum dels seus records és un sentiment d'agraïment, un record afectuós, càlid, i també divertit. (4) (5)

He posat l'exemple de la Clara perquè en l'apartat anterior he parlat dels bons records que la meva mare va deixar entre les seves amigues, amb les que tenia una relació d'igualtat, i en canvi en aquest cas la relació era de dependència laboral. De les dones que van passar per casa de la meva mare algunes han mort, a d'altres els he perdut la pista. Conservo un contacte esporàdic amb la Clara, i també amb la Sílvia, una altra d'aquelles dones de fer feines. En el cas de la Sílvia el seu record de la meva mare és igual de bo, o encara més: quan parla d'ella en parla amb una immensa tendresa i amb un immens agraïment. (6)

Torno a la Clara. Ella encara guarda un tercer tipus de record de la meva mare, el dels dies que la trobava estirada al llit, silenciosa, amb els ulls apagats. El record d'aquells dies que ja sabia que no li havia de dir res.

Com que la Clara va estar anant a casa de la meva mare molts anys, d'aquells dies tristos en va conèixer molts, i quan els recorda em diu: "Pobreta, la teva mare, que malament que s'ho passava quan estava així".

--
(1) Myself. La dona ben educada. Editorial Barcino, 1927 (p. 39)
(2) La Clara, que era la gran, des de ben petita va haver d'ajudar la seva mare en tot: anava a buscar aigua a la font, a buscar llenya, recollia carbonet pel braser, s'ocupava dels seus germans petits, duia el dinar al seu pare que anava a jornal... Amb l'onada migratòria dels anys seixanta van deixar el poble i van venir cap aquí. Quan va arribar, era totalment analfabeta, no havia anat mai a l'escola, i moure's per la ciutat li feia molta por: no podia llegir els rètols de les estacions del metro, ni els noms de les plaques dels carrers, ni els preus de les botigues... Va buscar cases per netejar i no va parar de fer feines fins al dia que es va jubilar. Això, mentre alhora s'ocupava de la seva família, dels seus fills (i mentre aprenia a llegir i a escriure una mica).
(3) A partir de llavors de vegades potser li parlava que s'havia de tenir els fills que Déu volgués, li parlava de la doctrina de l'Església, de què fer servir anticonceptius no estava bé, però no va fer mai més cap al.lusió al tema laboral.
(4) La meva mare de vegades es passava de la ratlla en la seva militància proselitista. Però també tenia una gran capacitat de generositat, solidaritat i afecte. Si algú només l'havia conegut puntualment en el context de la seva faceta de proselitisme invasiu, es podia quedar amb una idea d'ella polaritzada, incompleta. Però per a la gent que la coneixia bé, que l'havia tractat al llarg d'anys, el més normal era que d'ella els en quedés una imatge semblant a la de la Clara, amb la generositat molt present.
(5) La Clara m'explica aquestes coses un dia a casa seva, a l'hora de dinar, mentre junt amb el seu marit ens mengem una fideuada esplèndida. Mentre dinem, cada vegada que la Clara parla de la meva mare riu, sobretot riu. Encara més quan diu que no va ser mai capaç d'aprendre's el final de l'Àngelus, que a la meva mare li agradava resar en llati, "Gratiam tuam quaesumus..."
(6) En algun altre moment ja he explicat que la meva mare també s'ho va passar malament a causa de la convivència amb les dones de fer feines, sovint deia que a casa seva en lloc de manar ella manaven les minyones. Aquesta opinió la generalitzava, però en el cas de la Clara i la Sílvia no em sembla que fos així, la relació em sembla que era força cordial i fàcil. Una altra cosa és que la meva mare hauria preferit no tenir dones de fer feines, però això era incompatible amb tenir ajudes a l'hora de fer les feines (al marge del fet que alguns fills s'impliquessin en algunes feines i que ella agraís aquelles col.laboracions).