8.1 - Aventures al cementiri

"Ja era massa tard quan em vaig adonar que hi havia moltes facetes d'ella que ignorava del tot." Oliver Sacks (1)

Després de morir el meu pare, la meva mare va agafar el costum de, molts dissabtes al matí, anar al cementiri on ell estava enterrat. No hi anava sola, s'enduia uns quants nets i netes. Amb el munt que en tenia, no li costava gaire arreplegar-ne mitja dotzena i omplir el cotxe. S'hi apuntaven entusiasmats, perquè anar al cementiri amb l'àvia era tota una aventura.

Al cementiri corrien amunt i avall, jugaven a fer terra fina, miraven per les escletxes de les làpides tot intentant veure algun difunt... La tomba més atractiva era la d'un poeta, perquè, a més de sumptuosa, es veu que alguna vegada, mirant per una escletxa, algú "l'havia vist!". S'ho passaven la mar de bé.

Un dia la meva mare va anar al cementiri a la tarda. En lloc d'anar-hi acompanyada per un núvol de nets, hi va anar amb un matrimoni amic. Van estar passejant per dins del cementiri, es veu que es van despistar i, quan van voler sortir van trobar-se que ja havien tancat.

L'home era molt aprensiu, i en veure que començava a fosquejar es va començar a posar nerviós, cosa que no li convenia gens, perquè estava delicat del cor. Cada cop més neguitós, va agafar una de les escales que serveixen per arribar fins als nínxols més alts i va enfilar-se al capdamunt d'una de les parets del cementiri, i llavors va començar a demanar auxili. Sense que ningú el sentís, perquè a aquelles hores per aquells tombants no hi havia ningú. La seva dona, de baix estant, intentava tranquil.litzar-lo, li anava demanat per favor que baixés, que es faria mal, que s'asserenés... Però era inútil.

Mentrestant, la meva mare no perdia el temps. Amb una petita navalla que sempre portava al moneder, va començar a "serrar" la cadena que tancava la porta. Va estar-se potser dues o tres hores serra que serraràs, embolicant-se la mà amb el mocador quan se li va començar a encetar. No va parar fins que va aconseguir trencar la cadena.

Quan va arribar a casa i m'ho va explicar, a més de meravellar-me que hagués estat capaç de trencar la cadena amb la seva petita navalla, em vaig fer un tip de riure, mentre ella també reia tot explicant-ho. El cas però és que també em vaig encuriosir, i l'endemà vaig agafar la bici i me'n vaig anar al cementiri. I llavors em vaig fer un altre tip de riure.

La cadena que la meva mare havia trencat era la de la porta d'entrada... i just al costat hi havia la porta de sortida, un torn, una porta giradissa de direcció única, sempre accessible si es volia sortir, precisament per a evitar que si, a l'hora de tancar, algú es queda despistat, no quedi atrapat a dins.

La meva mare estava acostumada a sortir per la porta d'entrada, i amb la sorpresa i el desconcert de veure la cadena posada, ni ella ni la parella que l'acompanyava es van adonar del fàcil que era sortir. I quan vaig tornar a casa i li ho vaig explicar ella també es va fer un altre tip de riure.

Explico aquestes dues anècdotes, la dels nets jugant al cementiri i la d'ella serrant la cadena, per fer visible també aquesta part descomplicada i alegra de la meva mare, ja que si no la imatge  que es pot treure de la majoria dels textos és que tot era sempre molt difícil. I no era així, la meva mare, quan estava bé (sense eufòries ni depressions) era feliç, estava molt a gust, i també sabia fer estar a gust la gent que l'envoltava.

D'anècdotes semblants em podria explicar moltes. O parlar dels moments intranscendents i tranquils, feliços, com quan per la tele feien alguna peli "de les bones" (com les del Frank Capra) i s'ho passava de primera mirant-la, encara que ja l'hagués vist abans uns quants cops. O mirant un capítol d'alguna sèrie de detectius, que també li agradaven molt, com Ironside, La senyora Fletcher, Colombo... Mirant la tele i alhora cosint o fent alguna altra cosa, perquè mirar una peli i no fer res més alhora per a ella era inconcebible.

--
(1) Oliver Sacks. En movimiento. Anagrama, 2015 (p. 215). El llibre és autobiogràfic, i la cita fa referència a la seva mare, amb la qual durant molts anys hi va tenir una relació complicada.