7.3 - Santa Teresa

"Que la dona escolti la instrucció en silenci, amb tota submissió. No aconsello que la dona ensenyi ni que domini l'home. Que es mantingui en silenci. Perquè Adam va ser format primer i Eva en segon lloc." Sant Pau, Primera epístola a Timoteu

De petita, Santa Teresa ja era una nena original. Per exemple, un dia es va escapar de casa amb la intenció d'anar a donar testimoni de la seva fe cristiana entre els musulmans, per tal d'així aconseguir el seu objectiu infantil de morir martiritzada. De gran es va fer monja, i va tenir una vida intensa i atípica: reformadora de l'orde del Carmel, fundadora de convents, escriptora brillant i prolífica, amiga de San Juan de la Cruz, defensora d'algunes idees no del tot ben vistes per la Inquisició...

La meva mare sentia una gran admiració per Santa Teresa, tenia les seves obres completes a la tauleta de nit, les rellegia sovint i també sovint en parlava.

La Katharine Hepburn va tenir una vida molt diferent de la de Santa Teresa, però també intensa i poc convencional. A la meva mare li agradaven les pel.lícules que protagonitzava, crec que tant perquè molts dels papers eren de dones de caràcter, com pel seu esperit independent en la vida real (1). Tant Santa Teresa com la Katharine Hepburn eren dos referents importants per a la meva mare, pel seu caràcter fort i pel seu esperit lliure, dotades d'una gran creativitat, les dues amb una gran energia, disposades a defensar les seves idees i el seu projecte de vida.

A la meva mare li va costar molt decidir-se a casar-se. Jo crec que aquesta dificultat per decidir-se, ja fos de manera més o menys inconscient, tenia a veure amb la por, el dubte, de si fent aquell pas les seves aspiracions "del que fos" (potser ni ella sabia exactament de què, però segurament aquelles aspiracions tenien a veure amb un anhel de llibertat i creativitat) quedarien estroncades amb la submissió i la rutina de la vida de casada. (2)

Santa Teresa no va tenir una vida fàcil, la seva salut va ser fràgil i a més a causa de les seves iniciatives es va haver d'enfrontar a la incomprensió i l'oposició d'una part del seu entorn (3). Tampoc va tenir una vida fàcil la Katharine Hepburn, malgrat la llibertat que li donava el fet de ser una gran actriu; va ser criticada pel seu esperit independent, pel seu caràcter fort, i també per les seves relacions afectives poc convencionals. Les vides de les dues van ser intenses, amb un ingredient semblant de desafiament de les convencions, en cada cas en àmbits diferents. En àmbits diferents però amb algunes actituds semblants. Per exemple, segur que cap de les dues hauria estat d'acord amb els criteris de la dona més influent a Espanya durant la dictadura franquista, Pilar Primo de Rivera, màxima responsable de la Secció Femenina:

"Les dones no descobreixen mai res. Els falta, per descomptat, el talent creador reservat per Déu a les intel.ligències virils; nosaltres no podem fer res més que interpretar millor o pitjor el que els homes han fet." (4)

Rellegeixo aquests dies "El don de arder", el recull d'entrevistes fetes a seixanta dones per l'Ima Sanchís (5). Dones de diferents edats, unes molt conegudes i d'altres menys, de diferents cultures, de diferents professions, condicionades per diferents contextos personals i familiars, unes creients i d'altres no (i entre les primeres, de diferents religions). Diu l'Ima Sanchís a la introducció:

"Totes, més aviat o més tard, havien decidit fer-se plenament responsables de la seva vida, enfrontar amb una valentia insòlita els més heterogenis absurds i fer-ho amb el millor d'elles mateixes, amb recursos personals fins llavors inexplorats."

En el cas de la meva mare potser va ser només una qüestió d'atzar: en un moment donat, pel que fos, la seva vida es va encaminar cap a una banda, de la mateixa manera que, potser, hauria pogut haver-se encaminat cap a una altra banda:

"Cada instant que passa deixa al darrera una infinitat de vides possibles que han estat a punt de ser. L'atzar, i allò que l'individu en fa, la seva voluntat de sort o d'abandonament a les circumstàncies, dibuixen recorreguts personals que haurien pogut ser radicalment uns altres." David Le Breton (6)

--
(1) A la meva mare de vegades li deien que s'assemblava a la Katharine Hepburn. Crec que li agradava, tant perquè la Hepburn era molt guapa com pel seu caràcter, decidit, amb aquella mirada penetrant... com la de la meva mare.
(2) No sé si la meva mare es va equivocar al casar-se, però casant-se amb el meu pare crec que sí. I en va pagar un preu alt, perquè va dur malament veure's "negada", tal com diu la Carmen Alborch: "Però, quina mena de relació és aquesta la premissa de la qual és la negació d'una de les parts?" (Malas. Circulo de lectores, 2003, p. 117)
(3) El psiquiatre Francisco Alonso-Fernández a "Historia personal de la monja Teresa de Jesús" (Hoja del monte, 2013) diu que Santa Teresa va patir depressions; alhora, la defineix també com una de les primeres feministes.
(4) 1943, cita recollida a "Una breve historia de la misoginia", Anna Caballé, Lumen, 2006 (p. 66)
(5) Ima Sanchís. El don de arder. RBA, 2004
(6) David Le Breton. Desaparecer de sí. Siruela, 2016 (p. 184)