6.13 - Cada cas és diferent

"La normalitat és l'expressió d'una freqüència estadística, i per tant no pot entendre's ni com a concepte classificador ni com a mesura de valor. La normalitat, per descomptat, fa disminuir l'ansietat, però és contrària a la individualització." T. Dethlefsen, R. Dalhke (1)

La depressió o la bipolaritat són abstraccions, que es concreten en cada persona que en pateix alguna. En cada persona d'una manera determinada: cada cas d'una persona amb problemes emocionals és diferent.

Parlar de la depressió o la bipolaritat d'una persona concreta també pot generar confusió. Perquè l'estat depressiu o les oscil.lacions emocionals d'algú poden adoptar formes diferents segons diferents circumstàncies: l'edat, els canvis familiars, les crisis patides i les seves seqüeles, etc.

Ni tots som iguals, ni nosaltres mateixos som sempre igual. Anem canviant, evolucionem. Generalitzar sobre una persona és complicat. Gairebé tan complicat com generalitzar sobre les depressions o la bipolaritat.

Jo parlo de la meva mare. Des del meu punt de vista. Que sé que no coincideix amb el d'altres persones relacionades amb ella, metges o familiars. En parlo alhora que sóc conscient de les dificultats de parlar-ne, per tot el que he dit més amunt.

Parlo d'ella i també parlo de criteris mèdics, o d'actituds familiars, si crec que influïen de manera directa o indirecta sobre la seva vida. Parlo d'aquests aspectes si penso que l'afectaven d'alguna manera, si penso que incidien sobre les intervencions més o menys encertades que es feien, sobre els contextos que es configuraven, sobre els escenaris que es contemplaven. No sabria com parlar dels problemes de la meva mare sense parlar de tot això. De tot el que l'envoltava i la condicionava, vist d'una manera àmplia: metges, medicaments, psicòlegs, família, religió, etc. Seria impossible parlar d'ella sense parlar d'aquests referents, o el resultat seria tan aigualit que segurament no tindria cap interès.

Al principi d'aquestes pàgines he dit que no tenia cap intenció d'exposar cap teoria general sobre les depressions o la bipolaritat, que el meu objectiu era només parlar de la meva mare. A aquestes alçades del relat em sembla oportú recordar-ho. Per si de cas.

O ves a saber... potser no és ben bé així, i potser la meva mare només és una excusa per poder fer les reflexions que faig. Perquè ella ja no hi és, però el record de les seves dificultats i del seu sofriment a causa de les seves descompensacions emocionals a mi em fa pensar en la gent que conec ara amb problemes semblants als seus. Pensar-hi no d'una manera abstracta, sinó recordant-me a mi mateix que, segons com tractem aquestes persones, la seva vida pot ser més fàcil o difícil.

--
(1) Thorwald Dethlefsen, Rüdiger Dalhke. La enfermedad como camino. Plaza & Janés, 1993 (p. 254). A banda d'aquesta cita i alguna altra, el llibre en conjunt és bastant dolent.