6.4 - Consells i contradiccions

-No fer res que em generi conflictes.
-Forçant-me no aconseguiré res.
-No crear-me obligacions.
-Acceptar la meva realitat actual.
-Contemplar només els problemes que jo puc resoldre.
-No carregar-me amb exigències que ara no sóc capaç de complir.
-Estic en disposició de fer molt poc.
-Programar-me per complir els mínims.
-Delegar encàrrecs.
-Aprofitar totes les ocasions possibles per relaxar-me: classes, conferències, reunions... però si no em ve res de gust, prescindir de tot i descansar.
-Exigir-me el mínim.
-Caminar amb calma.
-Ser comprensiva amb els altres i molt més amb mi, acceptant les meves limitacions actuals.
-Horari ampli; temps lliure entre cosa i cosa.
-Saber escollir el més important cada dia i tenir pau quan no arribo a tot.
-Estar contenta fent o no fent les coses.
-Cap pla rígid.
-Trobar temps per relaxar-me: novel.la.
-Viure l'ordre amb lleugeresa, prescindint de plans rígids.
-Ser comprensiva amb mi mateixa.
-No sentir-me mai fracassada.

He dit més d'una vegada que la meva mare va anar a psiquiatres que només s'ocupaven de la medicació. Però no és del tot cert: si més no algun, també aprofitava les visites per donar-li consells, amb el propòsit que la seva vida quotidiana no fos tan difícil. I els consells eren sensats. La llista anterior n'és un bon exemple, la va fer ella recollint comentaris crec que de diferents psiquiatres. Ara bé, una altra cosa és que aquests consells assenyats fossin viables. Miraré d'explicar-ho.

Per a la meva mare era complicat, fer tot allò que li suggerien que fes: "despreocupar-se", "no fer res que li creés conflictes", "no crear-se obligacions", etc. No ho podia fer perquè l'obediència, l'ordre, l'esforç, tot allò que presumptament havia de relativitzar, era precisament el que també esperava d'ella.

Li arribaven els dos discursos, de vegades per part de les mateixes persones, amb indicacions que de vegades posaven l'accent en una banda, i de vegades en l'altra: no cal que siguis ordenada, has de ser ordenada; despreocupa't, preocupa't; no t'esforcis, esforça't; fes el que et sembli, obeeix; etc. I ella, és clar, es feia un embolic.

És a dir, que eren uns consells que no tenien en compte les circumstàncies reals de la vida de la meva mare. D'ella i, en general, de totes les dones de la seva generació, sotmeses a uns valors socials que conferien sempre a la dona, "per voluntat divina i nacionalcatòlica", un paper subordinat al marit (i a les directrius de l'Església). (1)

Un últim apunt, sobre això. Es podria pensar que (a diferència dels criteris del meu pare i de l'OD) els criteris i recomanacions dels psiquiatres eren "ideològicament neutres". Però no devia ser així, si és té en compte el que, poc abans de morir, ella escriu referint-se als seus psiquiatres :

(*) "Sempre vaig voler que els psiquiatres fossin catòlics i apostòlics."

Només ho constato: en general, es va buscar sempre psiquiatres que no li poguessin qüestionar el que li deien des de l'OD. Que, pel que fa al seu rol familiar, era el mateix que li deia el meu pare. (2)

Suposo que ella devia pensar, devia estar convençuda que en el cas d'eventual conflicte entre la salut i la religió, era obvi que havia de prevaldre la subordinació als criteris religiosos. (3)

--
(1) Amb l'agreujant que qualsevol intent de pensament crític havia de ser reprimit (era estigmatitzat) ja que era "fruit de l'orgull" (un dels pitjors pecats) que alhora anava acompanyat de la falta de docilitat i obediència (dues taques morals més).
(2) Una curiositat: el comentari sobre els psiquiatres l'escriu després d'haver-se referit, en la mateixa nota, al psiquiatre que llavors té, del que n'està contenta malgrat que no és creient.
(3) Pel que fa als metges de capçalera, vaig conèixer l'últim; era membre d'una associació de metges cristians i un activista públic a favor de les postures de l'Església sobre temes controvertits (l'avortament i l'eutanàsia). No sé fins a quin punt la meva mare el va triar per aquestes "garanties morals" o per la seva competència mèdica. Fos pel motiu que fos, des del meu punt de vista les seves decisions com a metge de capçalera de la meva mare no van ser sempre encertades.