5.16 - L'homeopatia
"L'altre dia un amic em va exposar les diferents concepcions que hi ha de la salut (...) també a l'hora d'enfocar les depressions. (...) Em va parlar de l'homeopatia i les coses que va dir em van agradar. (...) Em va dir que l'homeopatia tenia en compte els factors físics i psíquics (...) que és una opció seriosa, i que en molts casos de depressions els resultats són satisfactoris."Em sap greu haver-ho de reconèixer, però això és part d'una carta que li vaig escriure a la meva mare. La data no la sé, perquè tenia el mateix mal costum d'ella de no posar dates, però suposo que correspon a pocs anys abans de reincorporar-me al domicili familiar. Ara se'm fa estrany, que ho hagués escrit jo, però no ho puc negar, tinc la carta al davant.
Em podria justificar (pel que fa al fet d'haver-la escrit), si en aquell moment el meu suggeriment l'hagués fet amb la intenció que ella reduís o deixés la medicació convencional, i així estalviar-se els importants efectes secundaris que li provocava (tenint en compte que d'efectes positius no estava clar que n'hi hagués). És a dir, si el suggeriment l'hagués fet no confiant en hipotètics efectes positius de l'homeopatia, sinó només per evitar els negatius de la medicació que es prenia.
També podria argumentar que, a banda de la reducció o supressió dels efectes secundaris negatius dels medicaments, potser s'haurien pogut produir veritables efectes positius. Uns efectes positius que segons l'homeopatia serien el resultat de "les propietats terapèutiques de les dissolucions infinitesimals", però que es podrien explicar més fàcilment per l'efecte placebo. Però que, en qualsevol cas, i això seria l'important, serien efectes positius.
Per tant, si em plantejo si a la meva mare l'homeopatia li hauria pogut ser d'utilitat, la resposta és que sí i no. Sí, perquè si hi hagués tingut fe, potser li hauria fet algun efecte. No perquè, com que no hi tenia fe, no era possible que li fes efecte (a banda que, a sobre, quan estava enfonsada no tenia fe en res). (1)
Un altre aspecte interessant, relacionat amb aquest tema. Segurament, la diferència més gran entre l'atenció facilitada per un homeòpata i un metge convencional és el temps dedicat a les visites, i l'interès, per part del primer, en tenir una visió general de la persona malalta. (2)
En el cas d'un metge homeòpata, aquest temps més gran i aquest interès global forma part de la seva oferta, de manera que té sentit que s'aconsegueixin resultats terapèutics. Si més no, en el cas d'aquelles malalties en què està demostrada l'eficàcia de les paraules, i la dels placebos. I les depressions són una d'aquestes malalties. (3)
De manera que es pot pensar que si la meva mare hagués trobat un metge homeòpata ("o com un homeòpata", en el sentit que li dediqués temps, estigués interessat en una visió global de la seva salut i dels seus problemes emocionals, algú capaç de guanyar-se la seva confiança, etc.), potser sí que l'hauria ajudat. No només a estalviar-se els feixucs efectes secundaris dels medicaments antidepressius que es prenia (uns medicaments, no em cansaré de repetir-ho, d'una eficàcia no demostrada, en el seu cas) sinó potser també a beneficiar-se d'algun efecte positiu de les boletes homeopàtiques gràcies a l'efecte placebo.
D'altra banda, tot això ho penso ara. Llavors no recordo què pensava d'aquest tema, només tinc el testimoni una mica incòmode d'aquesta carta, de la que no en recordava res fins que l'he trobat.
I encara una altra cosa: vaig escriure aquella carta "parlant de teories", i el cert és que quan, uns anys més tard, em vaig implicar de debò en els problemes dels meus pares, la realitat més aviat em desbordava. Tot ho veia molt complicat, i em feia por, pensar en la possibilitat d'un canvi profund en els tractaments de la meva mare (suposant que ella hi hagués estat d'acord).
No veia clar el que es feia, però tampoc veia clara cap alternativa. I a més, tal com he dit, tenia por. Por que buscant millores les coses encara empitjoressin, i llavors jo pogués ser "el culpable" d'aquells canvis negatius. Sí, també tenia por i inseguretats, de manera que era més fàcil anar tirant.
Bé, suposo que sobretot he introduït aquesta anècdota de la carta sobre l'homeopatia per deixar constància que, en algunes ocasions, crec que jo també vaig anar una mica a la deriva, i que de vegades la meva aportació a l'hora de facilitar la gestió dels problemes de la meva mare no va ser tan positiva i clara com m'hauria agradat.
--
(1) D'això ja n'he parlat, sobretot a l'apartat "Creure".
(2) Dylan Evans, a 'Placebo' (Alba Editorial, 2010, p. 221), diu això: "És molt probable que els diferents elements que diferencien la tķpica visita a un metge convencional de la visita a un especialista en alguna disciplina alternativa -com el temps, l'entusiasme, el ritual i el contacte- augmentin la resposta placebo en la terąpia alternativa i la disminueixin en la terąpia convencional. (...) És, per tant, molt possible que, en el context de la prąctica clķnica actual, alguns tipus de terąpia alternativa puguin ser més eficaēos que la medicina ortodoxa per alleujar certes malalties, per molt que siguin placebos purs."
(3) Està demostrat en bastants estudis, però cal anar amb compte, perquè no es pot parlar "de les depressions", generalitzant, com si totes fossin iguals.