5.15 - Mals professionals

"A la medicina, com a la vida, hi ha alguns individus disposats a saltar-se tots els principis ètics que calgui per aconseguir el seu benefici personal." Salvador Esquena (1)

De mals professionals n'hi ha en tots els oficis. I de maleducats i mentiders també. I de corruptes. Recordo el cas d'un ginecòleg. Era un metge de reconegut prestigi, va visitar la meva mare i li va dir que tenia un tumor cancerós que, naturalment, s'havia d'extirpar de manera urgent. La meva mare va sortir de la consulta espantada.

Va tornar-hi al cap de pocs dies acompanyada de la dona d'un germà meu, metgessa. La meva cunyada va demanar al ginecòleg que li expliques bé el problema, que li ensenyés les proves que justificaven el diagnòstic i la urgència d'operar. El ginecòleg no va voler, va insistir en el seu diagnòstic però sense aportar-ne cap prova.

La meva mare llavors va anar a un altre ginecòleg, i aquest li va dir que no tenia res. Crec que això va passar uns vint anys abans de morir ella, i mentre va viure ningú més li va diagnosticar cap tumor de cap tipus. Es va morir a causa d'altres motius.

Un cas diferent. La boca de la meva mare era un desastre i la feia patir molt. Va arribar un punt que va decidir posar-se implants i va triar un dentista molt bo, ja que l'habitual seu, un home tranquil i acurat, no en posava. El dels implants es veu que era tan bo i considerava tan valuós el seu temps, que estalviava l'anestèsia, per no haver d'anar a poc a poc esperant que fes efecte.

Cada vegada que havia d'anar al dentista pel tema dels implants, la meva mare es posava a tremolar. Això va passar "quan els dentistes normals ja no feien mal". No vaig entendre mai aquella elecció de dentista de la meva mare, i encara menys que la mantingués. Crec que estava relacionada "amb que li feia un bon preu"... però la meva mare no tenia cap necessitat d'estalviar en aquestes coses. (2)

Un altre cas. Havia decidit operar-se de cataractes. L'oculista que va triar li va començar a programar visites: avui no sé quines proves, demà no sé quines gotes... Era un oculista d'una mútua, i a banda de l'operació cobrava per les visites prèvies: com més visites, més ingressos. A causa d'aquelles visites, la meva mare cada vegada estava més cansada (estava un altre cop en una etapa depressiva), perquè a més les visites s'anaven programant sobre la marxa, no hi havia hagut cap avís que les coses anirien d'aquella manera. En aquelles visites jo acompanyava la meva mare, fins que li vaig dir que prou. Vam buscar un altre oculista, li va fer una visita de reconeixement, la va citar per al dia de l'operació, i el mateix matí de l'operació ja tornava a ser a casa. Amb un resultat excel.lent (però que va poder gaudir poc, ja que es va morir al cap d'uns quatre mesos).

I podria anar seguint: protectors de l'estómac que la descalcificaven, medicaments recalcificants que li descalcificaven les mandíbules i li empitjoraven els seus problemes dentals, sutures superficials de traus profunds deixant el pus a dins, pròtesis de malucs amb una cama més curta que l'altra després de l'operació, hidrocolonteràpies que en lloc d'alleujar-la la feien sentir fatal durant dies i dies, etc.

Explico tot això perquè té relació amb el tema d'aquestes pàgines. Sens dubte, totes aquestes situacions i experiències adverses i doloroses no són una bona ajuda, de cara a prevenir o superar estats depressius. De manera individual potser no en són la causa, però segurament, sobretot si s'acumulen i es prolonguen, contribueixen a alimentar ansietats i malestars i, per tant, a cronificar les desestabilitzacions emocionals.

--
(1) Salvador Esquena. En la pell del pacient, Ara Llibres, 2016 (p. 48). En una entrevista a l'Ara (28/02/2016) ho explicava així: "Llicenciats en medicina (...) que quan entra un pacient a la consulta l'enganyen i l'estafen. Li diuen que s’ha de fer un tractament quan teòricament qualsevol consens mèdic diria que no se l'ha de fer. Hi ha metges i empreses que ho fan i tots sabem que enganyen sistemàticament els pacients. (...) A aquests se'ls hauria de retirar el títol."
(2) A més del mal durant la col.locació dels implants, després aquells implants li van fer mal sempre, de manera gairebé permanent. Però aquest mal crònic posterior també podia estar relacionat amb els efectes secundaris de la medicació, que li deixaven la boca com un fregall ressec, provocant-li llagues, dolor, dificultat per parlar i sempre una gran incomoditat.