5.14 - Psiquiatria i religió

"Entre los numerosos trastornos psicopatológicos que hoy conocemos (...) hay algunos que acaso por su propia naturaleza y cuando se manifiestan en su máxima intensidad, sí que pudieran exigir la necesidad de establecer un diagnostico diferencial entre psicopatología y posesión diabólica." Aquilino Polaino (1)

Una vegada la meva mare va anar a la consulta d'un psiquiatre, no a causa dels seus problemes emocionals, sinó a causa de la seva preocupació per un problema familiar, del que no en dono cap detall perquè no em sembla necessari. Anys enrere, ja havia anat a la consulta d'aquell mateix psiquiatre, llavors sí que amb motiu de les seves depressions (crec que llavors va ser un referent molt breu). Era un psiquiatre de l'Opus Dei, és a dir, per a ella una persona de confiança.

Aquesta vegada la vaig acompanyar (llavors sovint l'acompanyava en les seves visites als metges). Doncs bé, aquell psiquiatre, després d'escoltar l'exposició que li va fer la meva mare sobre el problema que la capficava, li va dir que no ho veia clar, que la història li generava dubtes. I al final, li va dir que el millor que podia fer era demanar l'opinió d'un mossèn, perquè el tema que li plantejava, des del seu punt de vista, desbordava les seves competències com a psiquiatre.

Em vaig quedar bocabadat. Perquè el motiu de la consulta per descomptat no era religiós, sinó de salut mental. Si hagués sigut religiós jo no hauria acompanyat la meva mare, més ben dit, a ella no li hauria passat mai pel cap que la pogués acompanyar.

De fet, era de salut mental per partida doble, també la de la meva mare: en aquell moment, alimentar les seves preocupacions (segons com es tractés el tema) podia repercutir sobre el seu equilibri emocional. Tal com de fet va passar.

Ho vaig trobar escandalós. Per gust li hauria dit quatre coses, a aquell psiquiatre, però me les vaig haver d'empassar. No li podia dir res perquè si ho hagués fet la meva mare s'hauria sentit molt incòmoda, allí al mig. I ella ja estava prou angoixada.

Ser creient (o no ser-ho) no és cap garantia d'excel.lència o incompetència professional. De metges incompetents te'n pots trobar tant de creients com d'agnòstics o ateus. Això és evident. L'únic que he volgut exposar amb l'exemple anterior és que, quan et mous en segons quins ambients, segurament tens més possibilitats d'acabar coincidint amb personatges estranys com aquell psiquiatre. Amb persones que, en lloc d'ajudar-te a resoldre problemes, de vegades te'n creen de nous.

No faig cap generalització. Per descomptat no vull dir que els altres psiquiatres de qui va dependre la meva mare, en general "catòlics com cal", o fins i tot de l'OD, tinguessin aquest grau d'ineptitud. En absolut. Estic convençut que alguns, potser la majoria, eren molt assenyats i competents.

De fet, després de la visita a aquell psiquiatre que li va recomanar que busqués l'orientació d'un capellà, vam organitzar una visita a un altre psiquiatre. També de l'OD, perquè calia que fos "algú de l'OD" qui contradigués l'opinió anterior, ja que sense aquest aval, per a la meva mare la seva opinió no hauria sigut creïble. I aquest nou psiquiatre va actuar de manera impecable. És a dir, de manera "normal": va parlar només des d'un punt de vista mèdic, sense barrejar psiquiatria i doctrina com havia fet l'altre.

Aquell segon psiquiatre no només va enfocar bé la consulta, sinó que a més va tenir en compte la situació de fragilitat en què estava la meva mare, cosa que en definitiva en aquell moment era el més important. Si jo l'acompanyava aquell cop no era tant perquè em preocupés el contingut de la seva preocupació, sinó perquè sobretot em preocupava que la seva preocupació l'acabés desestabilitzant.

Malgrat aquella segona visita, la meva mare no es va quedar tranquil.la del tot, aquells dies se la veia capficada. I m'imagino que també devia fer la consulta a algun mossèn (si no és que ja l'havia fet abans). Però d'això no en vaig saber res, perquè d'aquest tipus de consultes a mi no me'n parlava (eren temes que si de cas potser comentava amb altres fills, amb algun dels que compartia les seves creences).

--
(1) "Psiquiatría y posesión diabólica", www.fortea.us/english/psiquiatria/aquilino.htm (sense data de publicació, consultat el 2015). L'Aquilino Polaino és un psiquiatre també de l'OD.