5.12 - La genètica

"Els gens i els seus productes, les proteïnes, són importants determinants dels patrons d'interconnexions entre les neurones del cervell i els detalls del seu funcionament. Com a corol.lari, caldria indicar que un component que contribueix al desenvolupament de les malalties mentals més greus és el genètic." Francisco Mora (1)

Es veu que a la família de la meva mare hi havia algun antecedent de problemes emocionals. La meva mare algun cop s'hi havia referit, però sense donar-ne grans detalls. Parlava de dos casos, de dues dones, i després entre els seus papers vaig trobar aquesta única referència:

(*) "La meva tia i una cosina tenen també aquesta arrel cíclica."

No m'oblido de la genètica, de l'herència, de la biologia. Si en parlo poc no és perquè menystingui la seva importància, al contrari: si la meva mare va patir les oscil.lacions emocionals que va patir va ser perquè tenia unes fragilitats que ho afavorien.

Tots tenim les nostres fragilitats, algunes potser ens condicionen des que naixem. D'altres estan latents i potser s'acaben activant un dia, o no. És obvi que el pes de la biologia és molt gran, de vegades aclaparador, només cal veure els casos més visibles, com les discapacitats físiques o mentals congènites.

Naixem caracteritzats, i segons siguin les característiques, també condicionats, de vegades molt. Tenir els ulls d'un color o d'un altre és una característica poc rellevant. A més, avui si volem ens podem posar lentilles per canviar el color dels ulls. En canvi, si som alts o baixos això ja no és modificable, i ens pot marcar més, de manera indiscutible en els casos extrems, per exemple si patim nanisme.

Pel que fa als aspectes psicològics i emocionals passa el mateix. El nostre temperament també té una base biològica. Podem intentar gestionar-lo de la manera més favorable possible, però no el podem canviar (és com ser alts o baixos).

Aquesta capacitat de gestió del temperament, més gran o més petita, forma part del caràcter, aquest sí que construït, sobretot durant la infantesa. És  veritat que entre el temperament i el caràcter (entre allò heretat, immutable, i allò adquirit, variable) la frontera no és clara: els extrems sí, però les zones límit no.

El que vull dir amb tot això és que si al llarg d'aquest escrit parlo poc de la part genètica, heretada, és perquè no hi podem fer gaire cosa. Ser-ne conscients, i intentar gestionar-la de la manera més encertada possible. Amb els mitjans que tinguem a l'abast, farmacològics, psicològics, socials, els que siguin.

De la història de la meva mare crec que és important remarcar aquest aspecte constituent, orgànic, immodificable: la seva vulnerabilitat emocional (encara que abans de començar a tenir problemes no ho sembles, ja que era una persona decidida, enèrgica, que donava una gran sensació de seguretat).

Un cop ressaltat i assumit aquest aspecte genètic, em sembla que llavors el que té sentit de debò és tornar a parlar de tot allò que envoltava la seva vida, i que segons els casos l'ajudava o desajudava a gestionar el condicionant genètic. Parlar de tot allò que va provocar que aquella fragilitat invisible durant molts anys, arribés un punt que s'acabés evidenciant i transformant en una greu i de vegades invalidant malaltia (sobretot durant els períodes depressius).

No sé si amb "les cartes genètiques" que li havien tocat, la meva mare hauria pogut tenir una vida millor, més fàcil. Jo crec que sí, que hauria pogut tenir una vida una mica més fàcil. Si no ho cregués, suposo que ara no estaria escrivint això.

--
(1) Francisco Mora. ¿Cómo funciona el cerebro? Alianza editorial, 2011