5.11 - L'antipsiquiatria

"Tots hauríem de dedicar-nos sense pausa a aprendre a desprendre gran part del que hem aprés i a aprendre a aprendre el que no se'ns ha ensenyat." Ronald D. Laing (1)

Quan tenia dinou anys i encara vivia amb els meus pares vaig sentir a parlar de l'antipsiquiatria i vaig llegir algun dels llibres dels seus impulsors i divulgadors, Ronald D. Laing, David Cooper i Thomas Szasz. Vaig accedir a aquelles lectures no a través d'un interès per la salut mental (que llavors encara no tenia) sinó a través d'uns coneguts del món de l'art i la contracultura. Llavors aquestes barreges entre art i salut mental, amanides amb l'exaltació de les drogues al.lucinògenes, en segons quins ambients eren habituals.

No sé si llavors vaig assimilar gaire aquelles lectures, ho dubto. Potser només em van servir per consolidar una actitud contestatària dins de l'àmbit familiar, però que en canvi no es traduïa en cap actitud social compromesa o reivindicativa. Llavors, el meu principal interès era jo mateix, i poca cosa més.

Mirat des d'una perspectiva històrica, penso que en el seu moment la irrupció del moviment de l'anomenada antipsiquiatria va suposar un important revulsiu. Les seves actituds eren extremes, però hi havia tants excessos de sentit contrari... Uns excessos de sentit contrari que, de fet, i lamentablement, no han desaparegut del tot. Alguns encara s'han consolidat més, com la visió fonamentalment biologista dels problemes mentals.

Parlo d'aquestes lectures per posar de manifest que quan als dinou anys vaig començar a llegir per primera vegada alguna cosa relacionada amb la salut mental, resulta que van ser precisament aquells textos que criticaven els models familiars tradicionals, textos que parlaven del malestar dels seus membres i que, en última instància, responsabilitzaven aquests models familiars dels eventuals problemes mentals que afectaven els seus integrants. Però jo m'ho llegia com una mena d'exercici intel.lectual, ja que el món de les malalties mentals per a mi encara era desconegut.

Quan ara penso en aquells anys veig que, d'aquells textos, tenint en compte la complexitat d'algunes relacions dins de la meva família, n'hauria pogut fer lectures més comprometedores, i de fet més ajustades als propòsits dels seus autors. Però no va ser així.

De vegades ens passa, que la vida se'ns escola, entretinguts nosaltres en divagacions i discursos teòrics, mentre resulta que tenim la realitat davant del nas, i no la sabem veure.

--
(1) Ronald D. Laing. El cuestionamiento de la familia. Paidós, 1982 (p. 58)