5.5 - Una altra hipòtesi

"La depressió és cosa de la Janet o del seu matrimoni?" Richard O'Connor (1)

Abans de manifestar-se la bipolaritat la meva mare ja tenia un caràcter fort, una vitalitat, una manera de fer les coses i de dir-les de vegades contundent, segons com invasiva, que de vegades podia incomodar els altres, però que a ningú se li hauria passat pel cap de qualificar com a patològica. Més tard, aquests mateixos trets, durant els períodes d'estabilitat (sense eufòries ni depressions), de vegades s'interpretaven com que estava "una mica alta", "una mica eufòrica". I llavors, de vegades es procurava moderar aquests estats (amb la modificació de la medicació), amb la idea de mirar d'evitar que, més endavant, arribessin les veritables eufòries, aquestes sí que molt problemàtiques.

Allò que primer era una característica sense connotacions mèdiques llavors es convertia en un símptoma de malaltia. El canvi és gran. I arriscat. Perquè medicar de manera preventiva la seva vitalitat "normal", encara que es fes amb la bona intenció (amb la intenció, no vol dir que s'aconseguís) d'evitar que arribessin els descontrols de les eufòries, implicava "negar-la a ella": implicava negar-se a acceptar-la tal com era.

No em sembla forassenyat pensar que, de vegades, amb aquesta actitud preventiva enfocada a evitar els extrems emocionals de les eufòries, el que s'estigués fent fos precisament soscavar la seva estabilitat emocional "normal". I que d'aquesta manera, llavors s'estigués provocant, o facilitant, que es produís allò que es volia evitar, les oscil.lacions emocionals descontrolades.

A veure si ho explico més bé. Mentre la meva mare no va ser qüestionada en la seva manera de ser, potser no era sempre una persona amb la qual fos fàcil de tractar, però és obvi que no era una persona amb problemes de salut mental. De manera que podria ser, és una especulació, que el rebuig dels altres davant d'aquella forma de ser seva (amb les seves rebel.lies, desacords, eventuals contundències, etc.), fos un factor important (o si més no "un factor més") que contribuís a desencadenar els seus problemes emocionals. I que, posteriorment, un cop la bipolaritat ja manifestada, també contribuís a dificultar-ne el control.

En aquesta evolució hi ha un factor important del qual ja n'he parlat: el seu casament. Sobretot a partir de llavors (a causa de les expectatives del meu pare), "tal com era ella" va començar a ser un problema. Perquè el model de bona esposa era un altre. I el que abans era una característica, allò que sempre havia sigut només una característica, llavors es converteix en un defecte.

És un procés que es posa en marxa sense cap mala voluntat, però que, a causa de la pressió de l'entorn, fa que ella, la víctima del procés, acabi sentint-se culpable de ser com és, "defectuosa".

El caràcter de la meva mare, que ja he dit que era fort, només es va fer de vegades difícil de gestionar a partir del moment que es va manifestar la malaltia, amb els corresponents episodis eufòrics, que era quan ella es tornava molt invasiva. Insisteixo, abans de la malaltia (i durant els períodes d'estabilitat de la malaltia) podia ser una persona manaire, i de vegades de difícil conviure amb ella, però aquest aspecte, encara que de vegades pogués incomodar, entrava dins d'una absoluta normalitat.

Torno al principi, a la medicació d'aquests estats concrets: un cop manifestada la malaltia, durant els períodes d'estabilitat, ¿era sensat intervenir farmacològicament "per tal de rebaixar la seva vitalitat normal", amb l'objectiu d'intentar prevenir les vitalitats anormals de les eufòries? (2)

No vull fer lectures fàcils de res ni treure conclusions simplistes. Al contrari, només vull aportar una mica de complexitat a les explicacions sobre els problemes de la meva mare. És possible que les coses no siguin com les plantejo aquí, però segurament tampoc eren com les hi explicaven llavors a ella. Ni, encara pitjor, com se les explicava ella mateixa a causa de com estava influenciada pel que li deien.

--
(1) Richard O'Connor. Superar la depresión. Urano, 1999 (p. 28)
(2) Aquí no em refereixo a l'ús de la medicació "en general", sinó només a la medicació administrada amb aquesta finalitat concreta durant aquestes etapes concretes.