4.10 - Les amigues

"El amigo de verdad es amigo en las cuatro estaciones." Eduardo Galeano (1)

És evident que a la meva mare alguna amiga seva de l'OD li va oferir una amistat sincera i afectuosa, una calidesa genuïna.

Però què hauria passat amb aquelles amigues de l'OD si ella un dia els hagués dit que deixava l'OD? O encara pitjor, si els hagués dit que no només deixava l'OD, sinó que alhora pensava que tot allò de la religió eren rondalles, i l'OD en concret una organització opressiva, entre altres coses perquè promovia el sotmetiment de les dones.

Haurien seguit sent amigues seves, en aquest cas? Em sembla que hauria sigut complicat. Perquè crec que el principal interès d'aquelles amigues pel que fa a la meva mare era, sobretot, "el seu benestar religiós". Es a dir, que fos una bona catòlica. Si es podia ser bona catòlica i alhora feliç, esplèndid. Però si tot junt no podia ser i calia triar, l'elecció era clara: la dimensió religiosa havia de ser la prioritat.

Això és fàcil d'entendre, si et situes en el seu punt de vista (el d'elles i de la meva mare): en aquesta vida només hi estem de pas; la veritable felicitat no és la terrenal, sinó "la de l'altra vida"; per seguir el camí que porta cap al cel i la felicitat eterna, l'OD és una opció immillorable; etc.

Faig un incís: la meva mare també tenia altres amigues, en general creients i practicants, però no totes. En aquesta pàgina, però, em refereixo només a les amigues que, com ella, pertanyien a l'OD.

Segueixo. De fet, penso que l'amistat d'aquelles amigues de l'OD era semblant a l'amor del meu pare: t'estimo -argumentava ell- perquè confio que tu acabaràs sent com jo crec que has de ser. T'estimem -pensaven elles- perquè confiem que, igual que nosaltres, aniràs seguint el camí que ens porta cap al cel.

Es pot parlar en casos així de veritable amistat? No ho sé, primer caldria posar-se d'acord sobre què entenem per amistat. En qualsevol cas, crec que hi ha "formes d'amistat" que no es basen en el fet de compartir creences o ideologies, però que fan (o com a mínim poden fer) "la breu vida terrena" una mica més fàcil, suau i agradable.

Què es pot salvar, d'un tipus d'amistat sobretot molt lligat al fet de compartir unes mateixes creences? Suposo que la resposta no és fàcil, perquè cada cas pot ser diferent. Suposo que depèn de moltes coses: de les fragilitats prèvies i del grau d'autoestima de cadascú, de la disponibilitat o no d'altres amistats, de l'existència o absència d'altres espais de socialització...

La resposta no és fàcil, però de tota manera a mi la pregunta no em sembla gratuïta.

--
(1) Los hijos de los días. Siglo XXI Editores, 2011.