4.9 - Casa't i sigues submisa

"Tendrás que aprender a ser sumisa, como dice San Pablo. O sea, a ponerte debajo, porque tú serás la base de vuestra familia."

És una de les frases del llibre "Cásate y sé sumisa", publicat el 2013 per l'editorial Nuevo Inicio, de l'Arquebisbat de Granada. Francisco Javier Martínez, llavors arquebisbe de Granada, va dir que el llibre era una obra evangelitzadora i que feia un gran servei a moltes persones. (1)

Llavors la meva mare, el 2013, feia vuit anys que havia mort. Però al llarg de la seva vida havia llegit i escoltat moltes frases semblants. Recordo en algun casament familiar, enmig de la missa (i sense que ningú protestés) la lectura de l'Epístola als Efesis: "Que les dones es subordinin en tot als seus marits". (2)

Avui aquest tipus d'opinions són minoritàries, i quan es fan públiques provoquen bastantes crítiques, mentre que el 1950, quan es va casar la meva mare, eren les opinions dominants. De manera que, llavors, per a una dona ser conscient d'aquests despropòsits era més difícil, i revoltar-s'hi encara més.

Si he citat un llibre del 2013 és per fer evident que mentre la meva mare va viure, en l'entorn religiós que ella es movia (l'Opus Dei, l'Església que representava Francisco Javier Martínez, etc.), aquestes idees no es van anar diluint, com passava en la resta de la societat, sinó que van seguir vigents. (3)

Un detall més: al web de l'editorial Nuevo Inicio es diu de l'autora del llibre, Costanza Miriano, que "és feliç porquè és catòlica". (4)

La meva mare també era catòlica, molt catòlica, i malgrat tot de vegades era profundament infeliç. (5)

--
(1) Costanza Miriano. Cásate y sé sumisa. Nuevo Inicio, 2013 (no indico les pàgines de cada una de les cites perquè les he tret de l'edició digital del llibre, sense paginar)
(2) A la biblioteca de casa dels meus pares hi havia bastants llibres "d'orientació espiritual i educació familiar", llibres que insistien en el tema del paper subordinat de la dona. Alguns d'aquells llibres els guardo. Al morir la meva mare vaig decidir conservar-los, i ara me n'alegro, perquè si els fullejo m'adono que no faig demagògia, quan explico aquestes coses com les explico.
(3) Ja sé que dins de l'Església hi ha corrents d'opinió molt diferents, alguns completament en desacord amb aquestes opinions, però jo em refereixo "al corrent de l'Església en què estava inserida la meva mare".
(4) Algunes frases més del llibre: "Esta realidad, que la mujer lleve inscrita la obediencia en su interior -el hombre, en cambio, lleva la vocación de la libertad y de la guía-, no nos gusta mucho, pero es necesario entender bien el sentido que tiene." / "Cuando [tu marido] te dice algo, por lo tanto, lo debes escuchar como si fuera Dios el que te habla." / "Cuando entre vuestras dos opiniones te parezca que la suya es claramente errónea, para vosotros, y probablemente también para los niños, confía también en su lucidez." Etc.
(5) Mossèn Escrivá, sobre aquesta combinació de felicitat i adversitats diu: "Piensa que Dios te quiere contento y que, si tú pones de tu parte lo que puedes, serás feliz, muy feliz, felicísimo, aunque en ningún momento te falte la Cruz." Amigos de Dios", punt 141 (recull d'homilies publicades pòstumament, el 1977).