4.5 - Les seves expectatives
"Y en el mar se escucha la voz enérgica de Cristo: (...) No quiero que te conformes con lo que dan los demás; te pido más, mucho más. (...) Necesito madres valientes, que me ofrezcan sus hijos para que yo haga lo que quiera con ellos." Jesús Urteaga (1)Al seu dormitori la meva mare hi tenia penjades les fotos de tots els fills, fotos individuals, de cadascú als dos anys. Li agradava mirar-les, recordar quan teníem aquella edat, quan érem encantadors, dependents, modelables, quan ella podia pensar que quan cresquéssim seríem tal com ella volia que fóssim.
Abans ja m'he referit a la manera de ser autoexigent de la meva mare. També m'he referit a la frustració i al patiment que suposava per a ella que no tots els fills haguéssim sortit com ella esperava, és a dir, creients i practicants. La importància en la seva vida d'aquest aspecte religiós era immensa.
A partir del moment que els fills ens vam anar fent grans i vam anar triant els nostres propis camins, a ella li va tocar enfrontar-se a les opcions d'alguns fills que no entenia. Unes opcions que de vegades l'entristien molt. Ella volia "que tots els fills anéssim al Cel", i si li semblava que ens desviàvem del camí que hi duia, s'ho passava fatal, ja que no anar al cel era terrible:
"Por muy hombre que seas -no lo olvides-, si murieras en pecado mortal, te irías al infierno." Jesús Urteaga (2) (3)Vivia en un món ple d'amenaces i contradiccions. D'una banda amb missatges com l'anterior (això sí, sovint amb un to més moderat, però amb un fons igual de radical i amenaçador). I d'una altra banda amb missatges més realistes i de voluntat tanquil.litzadora, com això que li deia un dia, en un dels moments més negres de la meva mare, la que crec que era la seva millor amiga de l'OD:"Al món cadascú hi té el seu paper, com tu el teu. Encara que et vegis poqueta cosa, has tingut uns fills i els has criat i intentat educar sabent que farien ús de la seva llibertat, que és el més gran que tenim, a banda de ser fills de Déu. I t'han sortit com a la majoria de les famílies. En conjunt pots estar molt contenta del paper que t'ha tocat representar, perquè l'has representat molt bé, dins de la teva petitesa. I ara ho has d'acceptar, perquè Déu t'ha fet així i et demana el que pots donar, però més no." (4)Crec que la meva mare no va acabar d'assimilar mai aquest tipus de missatges més realistes i d'intenció tranquil.litzadora, crec que sempre van dominar dins seu els altres. Patia per partida doble, d'una banda a causa del disgust de veure algun fill apartat de Déu, i d'una altra perquè això volia dir que com a mare havia fracassat. Com a catòlica la seva missió era fer apostolat, i resultava que havia fallat amb l'apostolat més important, el del seus fills.I si havia fallat era (pensava ella) perquè no havia donat prou bon exemple, no havia sabut viure amb la suficient alegria, amb la suficient humilitat, sense orgull, resant amb la suficient devoció... No n'havia sabut prou, i per tant el seu exemple no havia estat prou eficaç, i a causa d'això alguns fills s'havien apartat de Déu. Se sentia trista per l'allunyament de Déu d'alguns fills, i alhora se'n sentia culpable. (5)
D'altra banda aquestes frustracions religioses anaven acompanyades dels sofriments propis de totes les mares en relació als seus fills. És a dir, el desig que tinguéssim salut, que les coses ens anessin bé i que estiguéssim contents. En aquest sentit era una mare completament normal. I per descomptat, tenint els fills que tenia, uns quants, sempre n'hi havia algun que per aquesta banda també era motiu de preocupació.
El resultat era que unes preocupacions es sumaven a les altres, i tot feia pila.
--
(1) Jesús Urteaga, El valor divino de lo humano. Ediciones Rialp, 1963 (p. 174, 175); la primera edició és de 1948. Des de petit recordo el llibre sempre a casa dels meus pares. Però fins ara no l'havia llegit i m'he quedat astorat: "Transigencia con el error? ¡Fornicación de la verdad!" (p. 104), "¡Adelante, con violencia, los hombres de Dios!" (p. 118), "¡Fuera de Cristo no tendrás paz! ¡No! ¡Jamás!" (p. 124), "Te repetiré, para terminar, el grito eterno: ¡Con Cristo o contra Cristo! ¡Decídete!" (p. 289). No són cites buscades amb lupa, tot el text és incendiari i bél.lic. Jesús Urteaga era un dels capellans més coneguts de l'OD, amb més projecció pública, i va ser precisament a ell a qui la meva mare va demanar la possibilitat de publicar dins de les col.leccions que ell dirigia el llibre que ella intentava escriure.
(2) Ibid. p. 86
(3) Segons ella, alguns dels fills vivíem en pecat mortal. I el que encara era pitjor, hi vivíem "sense propòsit d'esmena". I això la turmentava molt. Per cert, jo era un d'aquests fills (és a dir, que pel que fa al tema religiós vaig ser un dels seus principals motius de preocupació).
(4) A la meva mare li arribaven els dos tipus de missatges, de vegades de part de les mateixes persones (també d'aquesta amiga), en uns moments uns missatges, en uns altres moments els oposats.
(5) Ni tan sols l'alleujava que en conjunt ho hagués fet molt bé, ja que la majoria de fills li van sortir catòlics i practicants com volia.