4.3 - L'Opus Dei
"Me preguntas..., y te contesto: tu perfección está en vivir perfectamente en aquel lugar, oficio y grado en que Dios, por medio de la autoridad, te coloque." Josemaría Escrivá de Balaguer, Camino, 926 (1)Es va fer de l'Opus Dei (d'ara endavant, OD) quan tenia trenta anys. En va ser membre fins que es va morir als setanta-set. És obvi que és impossible parlar de la meva mare i no parlar de l'OD. (2)
Sé que si hi ha persones de l'OD que llegeixen això no compartiran coses que en dic. De manera que vull aclarir que les meves opinions sobre l'OD no són gratuïtes. Esbiaixades o equivocades potser sí, però gratuïtes no. El context és aquest: la meva mare era de l'OD, alguns germans meus també se'n van fer, i jo vaig anar un munt d'anys a un col.legi de l'OD. També vaig anar a un esplai de l'OD, on em van dir que podria ser un bon membre de l'OD. Tinc alguns coneguts que també són membres de l'OD, i m'he llegit tots els llibres del seu fundador, alguns diferents vegades, fins i tot prenent-ne notes. També he llegit biografies seves escrites pels seus simpatitzants. Desinformat em sembla que no ho estic. (3)
De vegades, quan dic segons quines coses sobre l'OD a una persona de l'OD, em diu que el problema és que "jo no ho entenc". Sobretot si el tema de debat és algun dels, per a mi, "tres grans temes": obediència, mortificació i condició de la dona. Però a mi em sembla que no és que no entengui les postures de l'OD sobre aquests temes, sinó que, senzillament, no les comparteixo.
És fàcil deduir que si aquests escrits sobre la meva mare els escrivís un dels meus germans de l'OD serien molt diferents. Sobretot, pel que fa als temes relacionats amb la religió en general, i l'OD en particular. Segurament també serien diferents en d'altres sentits, ja que de vegades, parlant d'aquestes coses, veig que a alguns dels meus germans els són més còmodes els relats familiars nets de conflictes.
Quan critico l'OD procuro que no sigui amb lleugeresa. En posaré un exemple. Abans he esmentat l'obediència, la mortificació i la condició de la dona. Pel que fa a la mortificació, entenc per què el cristianisme en general, i alguns corrents seus de manera més concreta, com ara l'OD, fan l'exaltació que fan de la mortificació. Seguir el raonament no costa: "Si Jesucrist va assumir la tortura de la crucifixió per tal de salvar-nos a nosaltres, en la mesura del possible nosaltres hem d'intentar imitar-lo." No tenir fe no impedeix entendre el raonament. El tema és si el comparteixes o no.
Que jo no el comparteixi és irrellevant, perquè fa molts anys que vaig abandonar qualsevol pràctica o vinculació religiosa, però no és irrellevant, si estic parlant de la meva mare. Perquè els criteris i les referències de l'OD sobre aquest tema per a ella eren molt importants:
"Me consta que a partir de 1928 intensificó su mortificación corporal de modo muy notable. La madre y los hermanos de nuestro Fundador me contaron que, durante aquellos años de Madrid, cuando usaba las disciplinas se encerraba en el cuarto de baño del piso donde vivían, y abría los grifos del agua para disimular los ruidos de los golpes. Pero era inevitable oírlos. Además, aunque luego limpiaba cuidadosamente las paredes y el suelo, su madre y su hermana descubrían después, consternadas, algunas manchas de sangre que el Padre no había advertido." Alvaro del Portillo (4)He triat l'exemple de la mortificació perquè en la biografia de la meva mare hi té un pes important. Ja des d'abans de fer-se de l'OD: quan anava al col.legi de les monges, allí ja es parlava de cilicis, no ho va descobrir després. Més endavant tornaré a parlar de la mortificació."Y como, para prevenir infecciones, le prohibieron el uso irritante de disciplina y cilicios, se buscó una fusta lisa 'para domar el potro', el caballo salvaje y la mula espantadiza que todos llevamos dentro." Andrés Vázquez de Prada (5)
--
(1) Josemaría Escrivá de Balaguer va ser el fundador de l'Opus Dei. Totes les cites del Camino estan tretes de l'edició virtual de www.escrivaobras.org. El número és la referència del punt (el llibre té 999 punts). A l'annex final "Cites i bibliografia" hi ha més explicacions sobre els punts del Camino citats.
(2) És possible que quan parlo de l'OD no sigui del tot objectiu, ja que no li tinc gaire simpatia. En canvi, hi ha gent de l'OD que em cau molt bé. Són coses diferents.
(3) O potser sí que estic desinformat, perquè com a norma no llegeixo textos contraris a l'OD, ni assajos ni testimonis de gent que n'ha sortit: amb la literatura "oficial" en tinc de sobres per formar-me la meva opinió. Segurament en aquest tipus de textos crítics que no utilitzo podria trobar pistes d'aspectes de l'OD que desconec. Perquè el que és obvi és que des de l'OD (la font informativa en què jo m'he basat) sempre es dóna la versió que es considera més convenient, que no té per què ser la més fidel (de la mateixa manera que els crítics amb l'OD també poden facilitar informacions esbiaixades).
(4) Alvaro del Portillo (successor de Josemaría Escrivá de Balaguer). Entrevista sobre el fundador del Opus Dei. Cesari Cavalleri. Rialp, 1993, p. 200
(5) Andrés Vázquez de Prada. El fundador del Opus Dei. Rialp, 1983, p. 278