4.1 - Pretendents

"Ell et dominarà." Gènesi

El candidat del meu avi per casar-se amb la meva mare era el meu pare. El candidat de la meva àvia era un metge. A la meva àvia el meu pare no li agradava, crec que sobretot per una qüestió classista: li semblava que el meu pare, un home amb pocs estudis (s'havia posat a treballar als tretze anys), fill d'una família molt humil, no era un bon partit per a la seva filla.

Mentre el meu avi i la meva àvia lloaven les virtuts dels seus respectius candidats, la meva mare pensava en un altre. Pensava en el Simon, un enginyer de vint-i-tres anys. En alguna nota diu que n'estava ben enamorada. Segons sembla només van tenir una relació epistolar. A ella mai n'hi vaig sentir a dir ni una paraula, només en vaig trobar la pista un cop ella ja morta, llegint les seves notes. Les notes per al seu llibre, cosa que potser vol dir que tenia pensat esmentar-lo.

Del candidat de la meva àvia sí que n'havia sentit a parlar. La meva mare deia que sort en va tenir, de no casar-s'hi, ja que es veu que després aquell metge també va patir episodis depressius. Deia que haurien fet una mala parella, els dos amb problemes emocionals. Jo li havia dit algun cop que ves a saber, que junts potser cap dels dos no hauria patit depressions.

El cas és que al final va ser el candidat del meu avi, qui es va casar amb la meva mare. La meva mare tenia una immensa devoció pel meu avi, tanta, que no es pot deslligar la seva decisió de casar-se amb el meu pare del fet que aquest fos el desig del meu avi:

(*) "És difícil anar al Cel, oi, Déu meu? Però a mi m'hi voldràs, oi? Em pregunto si el meu pare ja hi és. Com me l'estimava, el meu pare! Quin buit que va deixar dins meu! Perquè, analitzant-ho, si em vaig casar amb el meu marit va ser a causa del meu pare. Si vaig deixar córrer allò del Simon va ser pel meu pare."

Suposo que el meu avi veia el meu pare com un home capaç d'obrir-se camí a la vida, intel.ligent, treballador, de paraula, honest. Un bon gendre, i a més capaç de sotmetre el caràcter rebel de la meva mare. El meu avi, per fer propaganda del meu pare deia això: "Aquest és l'únic que la podrà dominar".

Des d'abans de casar-se, tant per part del meu avi com per part del meu pare ja estava clar quin era el model de matrimoni i el paper que corresponia a cadascú. La meva mare sabia bé tant el que pensava el seu pare com el que pensava seu futur marit. I malgrat, tot es va casar amb el meu pare.

 

< Índex  |  ^ Amunt