3.18 - Diferents explicacions

"Saber amb certesa és no saber. El dubte ens ajuda a créixer, la certesa ens congela." Gabriele Romagnoli (1)

Segons els dies, la meva mare tenia diferents explicacions sobre l'origen de les seves depressions: d'una banda l'origen orgànic, i d'una altra el familiar o social. Aquestes dues teories, segons els moments, podien ser pures i excloents, o acumulatives. El resultat per tant eren aquests tres models explicatius: el biològic pur, el social pur i el barrejat. Podia defensar, en un moment donat, qualsevol dels tres models amb una seguretat i convenciment absoluts. I l'endemà, o quan fos, un altre model, amb el mateix convenciment.

(*) "La causa de caure en la depressió va ser l'enamorament que sentia pel meu marit i la mitificació que vaig fer de les seves qualitats."

(*) "Abans creia que la depressió era el resultat de no aconseguir ser com volia ser, però aquesta malaltia no té res de psicològica, és cíclica i imprevisible, només és útil la química."

(*) "Diuen que l'origen és genètic, però jo diria que si no existeixen les circumstàncies per tal que la malaltia es desencadeni pot no aparèixer al llarg de tota la vida."

Per acabar de completar l'escenari, encara hi havia una altra explicació: "És la voluntat de Déu". Una explicació que alhora implicava aquesta altra: "Tot el que Ell vol està bé". Aquesta explicació o vivència sobrenatural tampoc era del tot uniforme, perquè tot i tenir ella gairebé sempre aquesta actitud d'acceptació, de vegades, algunes vegades, poques, tenia una actitud de queixa o revolta, davant d'aquesta voluntat divina que la feia patir tant. Eren moments puntuals, comptats, però aquests moments existien.

Explico tot això perquè si parlaves amb ella i no eres conscient d'aquest ventall d'explicacions, algunes compatibles entre elles i d'altres més incompatibles, podies treure una conclusió una mica esbiaixada, o força equivocada, sobre com entenia ella l'origen de la seva malaltia. Per exemple, si tenies poc contacte amb ella i només sortia aquest tema de les explicacions una vegada, et podies quedar amb la idea que la seva explicació era la que t'havia donat a tu "aquell dia en concret". I podies quedar-ne ben convençut, sobretot si, tal com era habitual en ella, te l'havia exposat amb molta contundència i seguretat, amb una argumentació sense clivelles.

Quin era l'origen de la malaltia de la meva mare, "segons el seu punt de vista"? Doncs segons els dies era un, o l'altre, o l'altre... En conjunt, suposo que es podria dir que la seva vivència era aquest conglomerat explicatiu seqüencial, de vegades enfocat de manera més simplista (d'una simplicitat decantada cap a una banda o l'altra, tant se val) i de vegades d'una manera més polièdrica.

És clar, amb les seves oscil.lacions ens posava fàcil als altres que ens poguéssim quedar amb l'explicació que "a nosaltres" més ens convenia, la que ens generava menys conflictes (en funció dels nostres prejudicis, pors, interessos...). De manera que el resultat era que, a l'hora de formar-nos una opinió, d'adoptar una postura, uns enfocàvem més cap als aspectes sobrenaturals, d'altres cap als orgànics, o als familiars o socials...

Tots ens cuinàvem al nostre gust la nostra particular explicació. I encara ens la seguim cuinant, quan hi pensem o en parlem.

--
(1) Gabriele Romagnoli, La Vanguardia (La Contra) 26-5-2016.