3.13 - Fills... i filles
(*) "Els fills? La majoria bastant semblants al pare pel que fa a l'esperit crític. No s'adonaven de l'esforç de la seva mare per fer-ho tot bé, només veien les equivocacions, que eren i són moltes. Educats en una estricta severitat, exigien el que se'ls demanava a ells, i la dictadura imperant no era el medi més apropiat de cara a alleujar la depressió de la mare."Ja he dit que jo no vaig viure amb la meva mare durant els seus pitjors anys. Crec que el seu comentari (de vegades escrivia així, en tercera persona) és del tot encertat en relació a mi, però no sé si és just en relació a d'altres germans. Durant aquells anys més dolents, crec que hi van haver germans o germanes que van estar bastant pendents de la meva mare. No sé si amb una actitud òptima segons les necessitats d'ella, però si amb una actitud atenta.
En casos així, tan difícils, tenir una actitud adequada no és gens fàcil. I tenint present que alguns dels meus germans llavors eren molt joves, fins i tot petits, crec que s'ha d'anar amb compte, perquè les generalitzacions són arriscades. D'altra banda, quan es refereix als fills ella ja diu "la majoria", de manera que se sobreentén que hi podia haver diferències.
De fet, en alguna altra nota la meva mare recordava, per exemple, la insistència d'una filla per tal que no deixés d'anar a la piscina. I ho recordava amb agraïment, en la mesura que la meva mare tenia present que en els pitjors moments depressius, mantenir un mínim de rutines, encara que li suposessin immensos esforços (unes rutines que incloïen la piscina diària), l'ajudaven a que el seu estat no fos encara pitjor. Reprendré més endavant aquest tema del sentit positiu de les rutines.
En un altre moment escriu: "Gairebé no faig res a casa, tots em cuiden i m'estimen". En el conjunt de les seves notes aquest tipus de comentaris tenen un protagonisme discret. Però hi són. Com per exemple quan, en un altre moment, parla d'una filla que durant una fase eufòrica hi ha dies que deixa d'anar al col.legi, per tal de poder estar al cas del que passa. Són exemples que segurament no contradiuen la nota inicial, però que la complementen.
I ja que ve a tomb, aprofito per fer un aclariment. Tal com queda de manifest amb els exemples que acabo de posar, la meva mare tenia fills "i filles". Jo en general parlo dels fills, però "elles" també hi eren, i el seu protagonisme familiar era, com a mínim, igual d'important. (1)
--
(1) No he optat per la utilització general al llarg del text del "germans i germanes", tot i que la doble referència potser hauria sigut més justa. D'altra banda, la meva intenció és parlar poc dels meus germans i germanes, al final de tot explico una mica més el motiu d'aquest silenci o discreció.