3.12 - Les cartes del meu pare

(*) "Rellegint ara les seves cartes d'enamorat m'adono que ell es va enamorar de l'ideal forjat en la seva imaginació, al qual anava afegint tots els valors de la dona perfecta. Ell, del tot enamorat, volia aconseguir de mi fos com fos el que jo no li podia donar. I el que va aconseguir va ser arrosegar-me a la malaltia més terrible de totes."

Conservo més de dues-centes cartes escrites pel meu pare a la meva mare abans de casar-se. En general no duen data, tot i que suposo que la majoria deuen correspondre a l'últim any de festeig (els mesos abans de casar-se s'escrivien gairebé cada dia). La meva mare les guardava, i de vegades en rellegia alguna. (1)

D'aquestes més de dues-centes cartes del meu pare n'he llegides unes vint, triades a l'atzar. Els fragments de més avall estan trets d'aquestes vint cartes. En totes les cartes li diu que l'estima molt i que no pot viure sense ella. I alhora, com si fos una mateixa cosa, també li va dient:

"Sempre ha sigut propi de nobles i cavallers protegir el desvalgut i l'humil. Per aquest motiu sempre et voldré veure submisa i humil, que són els moments que el cor es vessa més cap a tu. Quan rebrota el teu geni i amor propi, o només la personalitat mal entesa, em produeix efectes quasi contraris, perquè aquestes reaccions són contràries a la feminitat pura."

"Escolta nina; la por que tinc de perdre't és degut a la creença de vegades que a tu et vindrà costa amunt emmotllar-te a la meva vida."

"Creus que si de vegades et renyo és pel gust de renyar-te? No, és perquè voldria veure en tu, tots els instants, detalls de delicadesa i familiaritat, que sense adonar-te'n oblides."

"Eleva't i veuràs com amb la mirada domines més extensions, i com més t'elevis més horitzó veuràs; el cor se t'eixamplarà i tot el que no sigui jo ho trobaràs buit."

"Tinc de renyar-te molt i dir-te moltes coses."

"M'agradaria saber de tu a cada moment, encara que aquests dies, dissimuladament, portis pantalons d'home. Estic segur que al meu costat sols aspiraràs a ser el més femenina possible."

"Tens de reconèixer que amb els teus dubtes em dones molt poc valor. Per què em pegues? Confio que demà m'haurà marxat una mica el senyal de la teva bufetada. O en rebré encara una altra?" (2)

"Només has de tenir una finalitat, o un nord, i aquest és estimar-me amb igual o més intensitat que jo."

"No agafis fums perquè encara et falta molt camí per fer."

"Sobretot no diguis paraules lletges. Una capsa no és mai una capsota, si de cas una capseta. Fes servir sempre paraules bufones."

"No m'agrada que robis raïms. Te n'has de confessar."

"Nina, et vull de tot cor, però tinc poca paciència; ¿saps que quan el marit no en té, és la muller qui n'ha de tenir per tots dos?"

--
(1) Abans de casar-se la meva mare escrivia al meu pare amb la mateixa freqüència, però aquestes cartes no s'han conservat.
(2) Aquest "pegar" per descomptat és figurat; la meva mare li devia haver dit (escrit) alguna cosa que el contrariava, i llavors ell "se sentia pegat"...