3.9 - Al revés

"Estava caient en un pou i no me'n vaig adonar. No sabia tampoc que fos tan profund. (...) Era com si, encara que conservés l'embolcall, m'hagués desintegrat per dins." Assumpta Roura (1)

Què hauria passat si, des que es van casar, no hi hagués hagut una relació de subordinació de la meva mare al meu pare? Què hauria passat si haguessin establert una relació més equilibrada? Què hauria passat si ella no hagués anat interioritzant un complex d'inferioritat en relació al meu pare? Què hauria passat si no hagués viscut en una societat tan masclista? Què hauria passat si hagués pogut seguir sent més com ella era, en lloc d'intentar ser com el meu pare i la gent que els envoltava esperaven que ella fos? Què hauria passat si...?

El que hauria passat és que les coses, segurament, haurien sigut diferents. Ara bé, com que hi ha persones que de vegades relativitzen la importància d'aquest tipus de preguntes, potser una forma de ressaltar aquesta importància és plantejar la situació d'una altra manera. Per exemple:

¿Què hauria passat si el meu pare hagués viscut en una societat matriarcal, i s'hagués casat amb una dona que tenia les idees molt clares, amb una dona que sabia molt bé com havia de ser un marit, és a dir, "com havia de ser ell"?

¿Què hauria passat si el meu pare s'hagués casat amb una dona així, que estigués esperant sempre d'ell que fos d'aquella manera ideal (ideal segons ella), tot i ser ell d'una manera completament diferent, tot i ser-li impossible ser com ella esperava que fos, tot i omplir-lo d'angoixa i de frustració no ser capaç de satisfer les expectatives d'ella?

¿Què hauria passat si tota la gent que l'envoltava, els pares d'ell i els pares d'ella, i els seus amics, i el seu confessor, i els autors dels llibres que llegia, tothom li estigués dient sempre que ell havia de canviar, que havia d'intentar satisfer les expectatives d'ella?

¿Què hauria passat si tots els referents socials, els costums, les lleis, haguessin empès el meu pare en aquella direcció, sense que fos capaç de veure cap altra alternativa?

Què hauria passat? Hauria estat disposat a deixar de ser ell mateix i ser tal com la seva dona esperava que fos? I si ho hagués fet, quin hauria sigut el preu?

--
(1) Assumpta Roura. Hasta luego, tristeza; autobiografía de una depresión. Planeta, 2000 (p. 17, 90)