3.8 - Estimar

"Estimar no és només voler, és sobretot comprendre." Françoise Sagan

Els meus pares es van casar un 15 d'abril. A més de celebrar cada any el seu aniversari de casament, també el celebraven el dia quinze de cada mes: aquest dia anaven junts a missa a primera hora del matí, i al sortir anaven a esmorzar a algun bar o granja. Va ser un ritual que van mantenir sempre, i que fins i tot un cop mort el meu pare la meva mare va conservar durant els set anys que el va sobreviure.

Els meus pares s'estimaven, es tractaven amb respecte, amb afecte, i una de les manifestacions de la seva estima eren els diferents rituals que compartien, uns rituals que sens dubte contribuïen a que se sentissin més a gust entre ells.

El meu pare estimava la meva mare, li agradava com era ella. Per exemple, al meu pare li agradava molt que la meva mare fos atractiva, decidida, vital, simpàtica, bona persona, lleial. També li agradava la seva faceta religiosa, i que volgués tenir fills. Però alhora, alguns trets de la personalitat de la meva mare no li agradaven. Eren trets que a ell li semblaven negatius, però que d'altra banda el preocupaven només fins a un cert punt: estava convençut "que ella ja canviaria". (1)

Estimar la meva mare per al meu pare també volia dir confiar en que ella canviés, esperar que ella acabés sent com ell creia que havia de ser. Ell sabia "perfectament", com havia de ser una esposa, la seva dona, i volia que la meva mare fos així. Val a dir que en això no la va enganyar, ja que abans de casar-s'hi ja li ho deia. (2)

La meva mare es va esforçar sempre, des del primer dia de casada, per ser aquella dona que no era però que el meu pare volia que fos. Ella estimava el seu marit, volia que ell pogués aconseguir les seves il.lusions... El problema era que, perquè ell aconseguís les seves il.lusions (que incloïen aquell model d'esposa) ella, sense saber-ho, s'havia d'immolar.

Durant molts anys, ella no es va adonar de la trampa, de la impossibilitat d'aquell objectiu: fer-lo feliç a ell (en relació amb la seva expectativa cap a ella) i alhora ser feliç ella. I quan potser se'n va començar a adonar havien passat molts anys, tot era ja molt complicat.

Ell crec que mai no es va adonar d'aquest conflicte impossible de resoldre. Però no ho puc assegurar, perquè així com amb la meva mare al final de la seva vida vaig tenir moltes ocasions per parlar-hi, quan vaig retrobar el meu pare ell ja estava molt malament, amb l'alzheimer molt avançat.

--
(1) A diferència del meu pare, a la meva mare li va costar bastant decidir-se a casar-se amb ell, va dubtar durant anys.
(2) El problema és que quan fem servir la paraula "estimar" cadascú li atribueix un significat diferent. Com que amb aquest tipus de paraules el diccionari no ajuda gaire, adjunto una deficició que a mi m'agrada: "estimar consisteix en estar atent, i desitjar que l'altre pugui empaitar les seves il.lusions, expandir les seves potencialitats". Segons aquesta definició (per descomptat subjectiva), el meu pare no va estimar bé la meva mare. En canvi, segons la mateixa definició (la d'afavorir les potencialitats i anhels de l'altre), la meva mare segurament va estimar massa el meu pare, dic que massa perquè, en l'intent que ell pogués assolir el que volia, ella es va anul.lar.