3.6 - Els diners

"Però avui, si més no, conservo el seny (...) i això és magnífic." Terri Cheney (1)

A diferència d'altres persones bipolars, la meva mare no va protagonitzar mai cap daltabaix econòmic. Sí que alguna vegada, en moments d'eufòria, va fer compres exagerades, absurdes, de vegades de bastants diners, però en qualsevol cas eren despeses insignificants, comparades amb els diners que guanyava el meu pare. En una altra família amb una situació més precària, aquelles mateixes despeses haurien pogut complicar molt la situació, fer-se potser insuportables, però en el seu cas no va ser així.

De fet, crec que si la situació econòmica familiar hagués sigut diferent, més precària, els excessos de la meva mare també haurien sigut més moderats. No només perquè els diners disponibles haurien sigut més pocs, sinó també per la seva manera de ser. (2)

Pel que fa a aquest tema dels diners la meva mare havia tingut una educació molt austera, tot i pertànyer a una família benestant. Quan passava per una fase eufòrica, amb el tema dels diners es podia descontrolar relativament, només relativament perquè la seva manera de ser seguia sent la mateixa, alterada però essencialment la mateixa. Això, per descomptat, li va ser molt favorable, ja que li va limitar les possibilitats de complicar-se la vida de manera important per aquesta banda. De fet, els seus excessos durant aquestes etapes més descontrolades després es recordaven més com a anècdotes divertides (encara que de vegades impliquessin imports elevats) que com a fets conflictius de greus conseqüències.

D'altra banda, encara que la meva mare tingués bastanta llibertat a l'hora de gestionar els diners, qui en última instància tenia el control dels diners era el meu pare. I val a dir que, quan van arribar les crisis emocionals de la meva mare, l'existència d'aquest control va ser un factor positiu, ja que va contribuir a evitar alguns possibles ensurts. (3)

--
(1) Terri Cheney. Bipolar, memorias de un estado de ánimo. Santillana, 2011 (p. 364)
(2) A banda de l'existència d'un estat mental alterat en un moment donat, a l'hora d'actuar són determinants els trets de la personalitat de cadascú. I aquests trets varien amb les oscil.lacions emocionals, però no desapareixen, perquè conformen patrons molt arrelats.
(3) Sobre aquest tema dels diners hi ha un altre aspecte indicatiu de la manera de ser d'ells, dels dos. Al llarg dels anys en van donar molts, segons les èpoques amb diferents criteris. Era un tema del qual ells no en parlaven, però en recordo alguns casos. Per exemple, algunes de les minyones o dones de fer feines que teníem i que vivien a casa, quan es van casar, com a regal de bodes els meus pares els van regalar un pis.