3.5 - Sobre els ingressos

(*) "Sóc bipolar. Abans d'aquesta malaltia en deien maniaco-depressiva."

He parlat del diferent protagonisme de les eufòries i les depressions en els escrits de la meva mare. He dit també que els seus estats eufòrics, per molt que poguessin trasbalsar la seva vida i la vida de la gent que l'envoltava, mai no van passar d'uns determinats límits. De fet, em pensava que no havia estat mai ingressada a causa de les eufòries, però fa poc vaig descobrir que sí que ho havia estat, i es veu que més d'un cop. Es veu que va ser amb l'objectiu de fer-la dormir després de dies d'insomni a causa de l'eufòria, de dies seguits passant-se les vint-i-quatre hores desperta i amb una activitat frenètica:

"Durant una depressió un no es pot moure. Durant una fase maníaca un no pot parar de moure's." Mark S. Gold (1)

Segons sembla els ingressos van ser amb el seu acord. De manera que sí que va ser ingressada, però mai contra la seva voluntat. Per sort, els ingressos forçats la meva mare se'ls va poder estalviar. I el meu pare, perquè passar per aquests tràngols d'haver de gestionar l'ingrés forçat d'un familiar és molt dur. Una altra cosa és que de vegades sigui inevitable arribar a aquest extrem.

A banda d'aquests ingressos fets sobretot amb l'objectiu que dormís, que descansés, no sé si en alguna altra ocasió el meu pare, desbordat per la situació i sense saber com gestionar-la, es va arribar a plantejar un altre tipus d'ingrés. Sobre aquest tema, i sobre tants altres temes, he recollit testimonis no coincidents, per això faig servir sovint els "crec", "potser", etc.

En algun moment també he pensat que potser als meus germans, per no espantar-los, el meu pare els va dir que la ingressaven per fer una cura de son, per no haver-los de dir que l'ingressaven perquè estava embogida, psicòtica. En qualsevol cas, fos exactament un o l'altre el motiu dels ingressos (o els dos alhora), van ser ingressos puntuals i breus, i el meu pare en general va anar trobant la manera d'anar trampejant la situació, malgrat les moltes distorsions, angoixes i dubtes que de vegades originava la conducta de la meva mare, sobretot en els moments més eufòrics.

Que això anés així d'una banda va ser mèrit, per descomptat, del meu pare. I d'una altra banda suposo que va ser gràcies al fet que les eufòries de la meva mare, tal com he dit, no van arribar mai a segons quins extrems. Per exemple, m'imagino que si hagués tingut deliris com el de voler-se llençar per una finestra pensant-se que era un àngel o un colom (havia tingut idees d'aquestes, però no delirants), o la idea de deixar el meu pare per anar-se'n a viure amb el primer desconegut que hagués trobat pel carrer, o hagués intentat invertir el patrimoni familiar en ves a saber quin projecte sense solta ni volta, les coses haurien anat diferent. Els tres exemples que he posat no encaixen amb la seva biografia, però són motius habituals d'ingressos de persones bipolars durant les eufòries.

Un altre motiu d'eventual ingrés hauria estat algun intent de suïcidi, un altre aspecte que tampoc encaixa amb el perfil d'ella, ja que malgrat les inexistents ganes de viure durant les depressions, o fins i tot les ganes de morir, la idea del suïcidi no la va contemplar mai.

Cap d'aquests quatre supòsits, perill de suïcidi a causa de la desesperació, perill d'autodestrucció a causa d'un deliri, perill de pèrdua del seu rol familiar a causa de relacions extramatrimonials impulsives o perill de gestió imprudent del patrimoni familiar, van existir en el cas de la meva mare. I això va facilitar que la gestió dels seus extrems emocionals es pogués mantenir pràcticament sempre dins de l'àmbit familiar.

--
(1) Mark S. Gold. Buenas noticias sobre la depresión. Javier Vergara Editor, 1987 (p. 270)