2.2 - El que això no és
"De la mateixa manera que l'activitat del cos genera les malalties més greus, l'activitat de l'ànima fa caure en la malenconia." Constantí l'Africà (1)Aclarit i remarcat el caràcter subjectiu de tot el que dic sobre la meva mare falta un altre aclariment, i és que aquests escrits no tenen la pretensió d'incloure també alguna teoria sobre la bipolaritat i les depressions "en general". L'únic objectiu és intentar entendre i explicar, des del meu subjectiu punt de vista, com va viure la meva mare els seus problemes emocionals, les raons que podrien explicar que se li manifestessin aquests problemes, les maneres com se la va intentar ajudar, l'eficàcia d'aquestes maneres, etc.
Si en algun moment faig alguna generalització que no respon a aquest esquema (centrat en la meva mare), pot ser perquè en un context determinat aquesta llicència em sembli útil "de cara a l'objectiu principal". O també podria ser perquè m'hagi despistat. Sigui com sigui, és només una generalització circumstancial.
Ara bé, que no tingui aquest propòsit generalitzador, que jo sigui un familiar i no un professional de la salut mental, no vol dir que no sigui capaç de reflexionar sobre el que passava i treure les meves conclusions sobre els temes mèdics (i els no mèdics) relacionats amb la meva mare.
Suposo que aquests escrits són una barreja estranya de records familiars i divagacions sobre salut mental. Com si hagués agafat alguns ingredients de llibres com "Sa meu mare", del Pau Riba (sobre la relació del Pau amb la seva mare durant els últims anys de la vida d'ella), i uns altres pessics d'assajos com "Conviure amb la depressió", del Fidel Masreal (un assaig de fàcil lectura i alhora exhaustiu, que va decidir abordar el Fidel a partir de les depressions de la seva mare) (2). El que no sé és fins a quin punt la barreja que n'ha sortit és reeixida.
--
(1) Constantí l'Africà, citat a la introducció del Tractat sobre l'amor heroic, d'Arnau de Vilanova, Editorial Barcino, 2011 (p. 15)
(2) Sa meu mare, Pau Riba, Ara Llibres, 2014; Conviure amb la depressió, Fidel Masreal, Mina/Grup62, 2007. Si esmento aquests dos llibres concrets, ben diferents l'un de l'altre, per descomptat no és perquè consideri que hagi escrit algun text de la seva volada, sinó només per donar una pista de l'enfocament o els ingredients d'aquest relat meu. I perquè els dos m'han agradat molt.