2.1 - Justificació

"Hauria preferit saber menys i no haver patit tant." Diego Amador (1)

Durant molts anys la meva mare va tenir el projecte d'escriure un llibre sobre la malaltia que patia i que tant li va condicionar la vida, la bipolaritat. Per diferents motius, tant a causa de la mateixa malaltia com de la seva forma d'escriure poc sistemàtica, aquell llibre que tanta il.lusió li feia no el va acabar mai.

Al cap d'uns  anys de la seva mort, un dia vaig recordar aquelles carpetes plenes de notes i les vaig començar a fullejar. I a diferència del que m'havia passat uns anys abans, que m'havia semblat un material bastant caòtic i de poc interès, aquest cop em vaig quedar sorprés per alguns aspectes de la meva mare que hi descobria, o que tot i conèixer-los, n'ignorava la intensitat que reflectien els seus apunts.

Vaig pensar que potser podria acabar aquella feina. Calia, però, ordenar tot allò, seleccionar, descartar les reiteracions... Calia també contextualitzar els seus comentaris, ja que si no era molt difícil estructurar un relat intel.ligible, per molt que s'ordenessin les seves notes. Vaig decidir intentar-ho, em va semblar que valia la pena.

Però de mica en mica em vaig adonar que no era possible donar vida a aquell llibre. Era "el seu llibre", i només ella l'hauria pogut fer. (2)

De tota manera, la idea no deixava de temptar-me. I al final vaig canviar de perspectiva: en lloc d'intentar acabar "el llibre de la meva mare", vaig pensar en escriure un llibre "sobre la meva mare". Des del meu punt de vista. Un canvi de perspectiva que n'introduïa un altre: aquesta subjectiva aproximació a la vida de la meva mare aniria acompanyada de la incorporació al relat de la meva relació amb ella.

Vaig tenir la sort, el privilegi, de conviure amb la meva mare durant els seus darrers onze anys de vida, i durant aquells anys vam compartir molts àpats, moltes converses, molts silencis. Molts moments de tristeses i també molts d'alegries. I vam parlar també moltes vegades de la bipolaritat, en general, "i de la seva en concret", sobretot de les etapes depressives. Aquells anys la malaltia la va respectar bastant, en conjunt van ser per a ella uns anys benignes, de poc patiment, sobretot comparat amb algunes etapes anteriors.

He intentat ser honest. Perquè una cosa és que assumeixi que en un cas com aquest és inevitable ser subjectiu, i una altra que m'excusi amb aquesta subjectivitat per justificar manipulacions de la realitat que capgirin aspectes importants de la vida de la meva mare. Assumeixo, però, que en aquests terrenys els límits de vegades no són clars.

No sé fins a quin punt el resultat és reeixit i, sobretot, respectuós. Només puc dir que ho he intentat.

--
(1) Diego Amador. La Vanguardia, 14-9-2012
(2) La meva mare tenia una família molt extensa, i és obvi que a partir dels records i els escrits d'ella una altra persona podria fer uns altres comentaris, podria parlar d'uns altres records, podria fer una selecció de textos diferent, els podria contextualitzar o ordenar d'una altra manera, podria incorporar aspectes que jo desconec o que des del meu punt de vista potser són poc rellevants, etc. L'aproximació que en fes una altra persona segur que seria diferent de la meva.