1.2 - Sobre les eufòries

"De cop i sense motiu venien les èpoques altes i allò era un desgavell total."

"Ara no tinc ganes de veure ningú, ni ganes de sortir, ni de treballar. Penso que no tinc ganes de posar-me bé, per por de descontrolar-me com d'altres vegades: eufòria excessiva."

"Tinc por de les eufòries, em fico amb tothom, sóc agressiva."

"Com m'ho passava! Des de muntar una tenda al passadís de casa pensant-me que faria el gran negoci, fins a llançar les joies per la finestra, empesa per l'obsessió amb la pobresa. I sentint-me a més germana dels coloms que passaven pel davant de la finestra. Hi va haver episodis de tota mena. Algun fill algun cop va haver de deixar d'anar a col.legi per tal d'estar al cas del que feia."

"Quan estic alta em sento una fora de sèrie."

"Per naturalesa sóc avassalladora."

"Aquesta malaltia repercuteix en l'entorn, de tal manera que tota la família hi queda involucrada, encara més durant les èpoques maníaques, quan et veus 'super bé' i els altres van de corcoll per culpa teva. Ets capaç de fer quatre, cinc o sis coses alhora, et veus capaç de tot, fins i tot de volar, si convingués."

"Les pastilles em posaven a 100 i del fons del pou m'enfilava a un gratacels, però no un gratacels normal, sinó molt més alt, altíssim, i des d'allí, em passava dies fent piruetes i tenint amb l'ai al cor la família, les amistats i els coneguts. Total, un desastre."

"Vaig veure confirmat el meu diagnòstic de maniaco-depressiva al llegir la 'Introducción a la psiquiatria' del doctor Vallejo-Nágera. (...) des del meu punt de vista és qui descriu millor aquesta terrible malaltia."