ARNAU DE PALOMAR, FUNDADOR DE RIUDOMS

Tot i que el territori que configura l’actual terme municipal de Riudoms ja va ser habitat en la Prehistòria (fa uns 4.250 anys abans de la nostra era) i en l’Antiguitat, sense gairebé discontinuïtats, no és fins a l’Edat Mitjana, a meitats del segle XII, que es produeix el sorgiment de Riudoms com a nucli cristià situat al bell mig del plà del camp Tarragoní.

És en el context de l’empenta que es produeix cap al sud per part dels comtes de Barcelona per tal de foragitar els sarraïns, on Riudoms (el Rívio de Ulmís, Rívoulmorum, Riudolmps, Rivodomp o Riudolms en la documentació escrita) apareixerà. I ho farà fins i tot abans que moltes altres poblacions veïnes com ara Alforja o Cambrils. En aquest avenç català cap al sud, el que serà la Catalunya Nova, hi tindran gran protagonisme els Normands, soldats força experts en la lluita que esperaven obtenir honors i riqueses a les monarquies cristianes de l’Europa meridional.

Sabem que Arnau de Palomar era un cavaller, molt probablement d’origen normand, que juntament amb d’altres com Ramon dels Arcs, senyor dels Arcs (Vinyols i els Arcs) ; Ramon de Ganagod, senyor d’Alforja o Bertran de Castellet, senyor de Reus, va venir al Camp de Tarragona per tal d’intervenir en les tasques de la seva repoblació, un cop reconquerit (només faltava reconquerir Siurana, que cauria l’any 1153 amb Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d’Aragó).

El bisbe Oleguer, restaurador de la seu arquebisbal de Tarragona, lliurà la ciutat i el Camp, rebuts el 1118 de mans de Ramon Berenguer III, al noble normand Robert Bordet o d’Aguiló el 1129, pacte refermat amb l’arquebisbe Bernat Tort vint anys després. En virtut d’aquest pacte Robert d’Aguiló, tal com indica Ezequiel Gort (1987), després d’una donació de Riudoms el 17 de juny de 1150 a Guerau de Pere la cual no degué fructificar, en va fer definitiva donació el dia 25 de gener de 1151 a Arnau de Palomar a condició de fer-hi un castell a mitges. Així doncs, cal considerar Arnau de Palomar, i no a Guerau de Pere, com a fundador i colonitzador de Riudoms. De la mateixa manera la data correcta de fundació és l’any 1151, com proposa Gort, i no el 1150 com equivocadament alguns autors han anat repetint.

Després de la segona donació tenim constancia de l’aparició del nom d’Arnau de Palomar (Arnallo Palomario, Arnau Polomer) o de la seva familia (els Palumbarii) en altres documents fins que morí, data que se situa entre 1179 i 1188. Coneixem igualment que la seva esposa es deia Ramona i que tenia diversos fills, dos dels quals són Bernat, successor del seu pare, i Pere.

Joan Ramon Corts Salvat
Arxiver Municipal de Riudoms
Premi Amau de Palomar d’Investigació 1989

Bibliografia històrica bàsica

BLANC, J.: Arxiepiscopologi de la Santa Església Metropolitana i Primada de Tarragona. Tarragona, 1985.
FONT RIUS, J. M.: Cortas de población y franquicia de Cataluña. Barcelona, 1969.
GORT JUANPERE, E.: Riudoms als segles XII i XIII, Riudoms, 1987.
IGLÉSIES FORT, J.: La restauració de Tarragona. Barcelona, 1963.
MORERA LLAURADÓ, E.: Tarragona cristiana. Tarragona, 1981-1982.
RECASENS COMES, J.M.: La ciutat de Tarragona. Barcelona, 1975.