Jubilació flexible

Exemple 1. En Juan García té 57 anys, no ha cotitzat abans del 1967 però té 33 anys cotitzats. Abans de l'Acord no podia jubilar-se anticipadament. Amb el nou Acord, als 61 anys podrà acollir-se a la jubilació anticipada amb un coeficient reductor del 28 % (un 7 % per any).

A partir de l'acord pot jubilar-se anticipadament:
- Qui va cotitzar abans del 1967 (única possibilitat fins a l'Acord)
- Tots els majors de 61 anys, sense necessitat d'haver cotitzat abans del 1967, sempre que es pertanyi al Règim General, s'hagi cotitzat almenys 30 anys i s'estigui inscrit a l'atur sis mesos abans d'accedir a la jubilació.
- Els coeficients reductors a aplicar a qui es jubili anticipadament (fins ara fixats en un 8 %) passen a ser per tots els supòsits de jubilació anticipada:

- S'estudiarà la possibilitat de millorar la pensió de qui ja es va jubilar anticipadament.
- Desapareix l'obligació de jubilar-se anticipadament en complir els 60 anys quan es percebia el subsidi per atur.
- Les empreses que extingeixin contractes per mitjà d'un expedient de regulació d'ocupació, hauran de continuar cotitzant fins que el treballador compleixi els 65 anys.

Millora de viduïtat

Exemple 2. La Rosa Batlle és vídua, té 58 anys i la seva única font d'ingressos és una pensió de viduïtat. Abans de l'Acord la seva pensió era de 70.850 pessetes mensuals, el 45 % de la base reguladora. Amb el nou Acord, la seva pensió de viduïtat passarà a ser de 81.870,- pessetes, el 52% de la Base Reguladora. Si a més tingues un fill a càrrec, la seva pensió seria de 110.210,- pessetes, el 70 % de la base reguladora

- Totes les pensions de viduïtat augmentaran la seva quantia del 45 % al 52 % de la base reguladora, de manera gradual durant aquesta legislatura.
- Els beneficiaris de pensions de viduïtat amb càrregues familiars, per qui la pensió sigui la principal font d'ingressos, la veuran incrementada del 45 % al 70 % i les persones grans per qui la pensió de viduïtat sigui la seva principal font d'ingressos, la mantindran tot i que es tornin a casar.

Millora l'orfandat

Exemple 3. En Marc és estudiant i no treballa. Abans de l'Acord no tenia dret a cobrar una pensió d'orfandat perquè té 21 anys. Amb el nou Acord, el Marc

podrà cobrar l'orfandat fins els 22 anys i continuar estudiant.

Es prolonga fins els 22 anys l'edat de
percepció, els orfes absoluts (mort de mare i pare) la cobraran fins els 24 anys. En els dos casos, el perceptor no ha de disposar de rendes superiors al 75 % de l'SMI.

Millora els complements de mínims

Exemple 4. En Pere Solís és solter, té 60 anys i està aturat. Abans de l'Acord, s'ha hagut de jubilar anticipadament per esgotament del subsidi per atur per a majors de 52 anys i la seva pensió ha de ser complementada a mínims. Amb el nou Acord, les 54.905 ptes. que cobra actualment passaran a ser 62.455 pessetes, la mateixa quantia que cobraria si en lloc de 60 anys en tingués 65.

Les pensions mínimes de jubilació sense cònjuge a càrrec, les de viduïtat i de jubilació amb cònjuge a càrrec per beneficiaris menors de 65 anys (actualment 54.905 i 64.850 pessetes respectivament), pujaran fins a igualar-se a les pensions mínimes per a majors de 65 anys (62.455 i 73.550 pessetes).

S'incrementaran de manera progressiva les quanties del SOVI, que passaran de 44.145 a 54.905 pessetes.

CCOO, amb la signatura de l'Acord de millora i desenvolupament de la Seguretat Social, dóna continuïtat a la participació dels treballadors en la definició de les prestacions de la Seguretat Social. És un pas endavant en la protecció social i cap de les decisions preses no suposen un retrocés per als ciutadans.

El sistema públic de pensions suposa una despesa de 8,39 bilions de ptes., el 8,5 % del PIB espanyol. 8 milions de persones són pensionistes i 18 milions de treballadors actualment en actiu tenen expectatives de futures pensions. La negociació d'aquests temes és potser la més important que fa un sindicat, pel volum de persones afectades i la durada dels seus efectes.

L'Acord en matèria de Seguretat Social subscrit el passat 9 d'abril per CCOO, el Govern i la patronal és la continuació de l'Acord per a la consolidació del Sistema de la Seguretat Social de 1997. Però, dóna un pas endavant, ja que es tracta d'un acord de millora del Sistema ja consolidat, que ha de constituir la base de negociació a debatre l'any 2004.

Aquest acord suposa guanys i cap retrocés en les prestacions públiques. Conquerim nous drets i se n'amplien altres. La patronal no aconsegueix rebaixes en les cotitzacions, el Govern no aconsegueix canvis en el càlcul per rebaixar les pensions. És un èxit per a treballadors i treballadores, és un triomf de CCOO.

Aconseguim objectius pendents des de l'acord del 97 (signat també per la UGT) com la separació de fonts de finançament, per primera vegada es determina que els complements a mínims es pagaran amb impostos i no amb cotitzacions (700.000 milions de l'any 2001 per a futures pensions) o la dotació del fons de reserva (800.000 milions actuals per a una major garantia). Els terminis per assolir-ho no s'allunyen de la proposta sindical unitària i evitaran la pressió patronal sobre els excedents del sistema.

Aconseguim el dret a la jubilació anticipada, que caldrà millorar encara, per als cotitzants posteriors a l'any 1967,trencant així la tendència dels governs de tot Europa a qüestionar l'anticipació de la jubilació.

També millorem ostensiblement la quantia de la pensió de viduïtat, el SOVI i els complements a mínims, així com la cobertura de l'orfandat. Milions de persones veuran millorades les seves pensions presents i futures.

Aquest acord ha estat possible per la nostra capacitat de proposta i perquè Comissions Obreres valorem els acords pel que suposen per als treballadors i treballadores, sense cap altre consideració. I així seguirem treballant en el futur per seguir millorant i consolidant el sistema públic de pensions.

Si voleu el tríptic informatiu en català feu clic aquí (format pdf per a Acrobat Reader)
Si voleu el tríptic informatiu en castellà feu clic aquí (format pdf per a Acrobat Reader)