Sant Miquel de Vinebre

IBERSA L'EBRE
CENTRE D'ESTUDIS DE LA RIBERA D'EBRE

SANT MIQUEL (VINEBRE)

Margarida Genera (Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya).

El turó de Sant Miquel, (100 m alt.) s'alça a la riba esquerra de l'Ebre, sobre el pas de l'Ase, en el contrafort de la serralada prelitoral; es troba 1,5 Km al sud-est de Vinebre.
Han aparegut vestigis arqueològics, sobretot restes de construccions, per tot el cim, que formen un planell escapular d'uns 130m de llarg per 60 d'amplada màxima i constitueix un punt estratègic amb un gran domini panoràmic i aigua abundant a l'abast.
L'any 1976 es va fer una prospecció en aquest establiment i del 1977 al 1984 prosseguí la recerca amb vuit campanyes d'excavació; entre el 1987 i el 1988 la tasca es va concretar en dues intervencions de neteja i consolidació d'algunes estructures malmeses i en l'estudi d'un altre jaciment localitzat al peu del mateix serral, a la banda sudoest, dintre de la partida de la Fontjoana, on fou descoberta una estela funerària d'una importància excepcional.
Al llom de Sant Miquel hi ha un recinte que tanca un complex d'estructures molt adaptades a la morfologia del terreny. Bé que formen dos conjunts diferenciats, totes pertanyen a una mateixa construcció, En els treballs de recerca han estat designades A, B, C, i D.
Dins l'àrea A, que s'estén per la part més ampla, es conserva el mur que tanca el costat nord, molt més gruixut (1 m) que els altres del recinte i construït amb una tècnica més acurada.
A l'àrea B, compresa en el pla inferior d'una visera rocosa formada en el vessant que mira al poble de Garcia, trobem parcialment destruïdes les estructures, que eren adossades a la roca viva.
L'àrea C, més a prop del riu, compren la part del llom que esdevé cada vegada més estret i acaba en un vessant molt rost amb la base retallada per la carretera de Móra a Vinebre.
Actualment el costat que mira a Vinebre queda delimitat per un canal que ressegueix gairebé tot el cim del serral per aquesta banda. A la mateixa àrea, hi ha un mur central que divideix la demarcació en dues zones ben definides i un conjunt d'àmbits a banda d'aquest eix. Aquests espais són de planta més o menys trapezoïdal i es van estrenyent a mesura que s'acosten als extrems.
En alguns sectors on els murs han desaparegut , la roca que apareix retallada delimita les estructures.
De moment, a l'àrea D, que s'estén pel vessant de la cara de Vinebre, a l'altra cara del canal, no ha estat excavada.
Finalment a l'àrea E, o de l'entrada actual, estreta i tancada pels mateixos estrats de conglomerat que formen com un corredor pel mig del qual passa el canal, fins avui només ha estat prospectada.
En conjunt, el material recollit ha estat molt abundant, sobretot ceràmiques, fetes a mà de fabricació local i altres formades al torn. Destaquem la troballa de tres figuretes de terracotta. També foren trobats els dos elements d'una premsa, probablement de vi, prop d'una de les construccions centrals que podria ser el dipòsit del producte elaborat.
Totes les dades obtingudes fins ara - tant per mitjà dels treballs de camp com dels materials- indiquen l'existència d'un sol nivell d'ocupació amb l'abandonament ulterior, i permeten datar l'establiment de Sant Miquel entre l'últim quart del segle II i la segona meitat del segle I a. de C. Per les seves característiques, seria possible atribuir a aquest recinte unes funcions de tipus militar.