IBERSA L'EBRE CENTRE D'ESTUDIS DE LA RIBERA D'EBRE

El Castellet de Banyoles, Tivissa

Jaume Noguera
Universitat de Barcelona
 
 

La ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles, situada uns 6 km a l'oest de l'actual població de Tivissa, a la Ribera d'Ebre, és un dels jaciments ibèrics més importants de Catalunya. Ocupa un posició estratègica immillorable, a l'extrem d’un turó que domina visualment el curs del riu Ebre al seu pas per la depressió de Móra, de manera que des de qualsevol lloc es contempla una extraordinària panoràmica. L'únic accés possible es realitza pel costat est, a través d'un petit istme d'uns 10 metres d'amplada, que a més està protegit per dues torres de pedra pentagonals, molt ben conservades.

 La seva importància rau en el fet de ser un dels assentaments amb més extensió d'aquesta època (4,4 Ha.), en la imitació de models grecs per a la construcció de les torres i en l'extraordinària riquesa de les troballes arqueològiques (peces d'or, plata, plom...). Aquestes característiques permeten suposar que el Castellet de Banyoles fou, uns 2300 anys enrere, la "capital" d'un territori que comprenia el curs inferior de l'Ebre i que en aquella època es coneixia com a Ilercavonia.

 Antigament l'Ebre era la via de comunicacions més important del nordest de la península ibèrica, i pel riu pujaven i baixaven tota mena de productes, com cereals, vi, oli o productes manufacturats. Ja en època romana es coneixen monedes de Dertosa (l'actual Tortosa) en les quals apareixen naus fluvials i vaixells marítims, simptoma d'un comerç regular a gran escala. El control que sens dubte es realitzava pocs anys abans des del Castellet de Banyoles i la presència d'artesans qualificats demostren la existència d'un intens comerç entre les terres de l'interior i la costa.

 El seu període de vida més important coincideix amb els conflictes desenvolupats en aquesta zona a finals del segle III a.C. com a conseqüència de la segona guerra púnica entre Roma i Cartago. Precisament les excavacions arqueològiques han identificat un moment de destruccions i incendis generalitzats en aquesta mateixa época, segurament a causa de l'atac dels exercits d'una d’aquestes potències, probablement les legions romanes.
 La gran quantitat de troballes de joies, monedes i objectes de culte d’or, plata, bronze i plom des de principis d'aquest segle van provocar les primeres intervencions arqueològiques durant els anys 30, centrant-se en les defenses de l'entrada i en un barri de cases adjacent. El tipus de casa, sense gaires limitacions d'espai, sembla que respon a un tipus de construcció habitual en el món mediterrani: habitacions rectangulars que envolten un gran espai descobert o pati, als quals s'accedeix des de carrers que recorren el perímetre de l'assentament.
 
 

Per la quantitat i la importància de les troballes es suposa que aquest centre, amb una nombrosa població i seu d'un cabdill i de la seva elit de guerrers, havia de disposar d'un recinte de culte o santuari, d'on provindrien les troballes. Aquesta concentració de tresors també pot obeir a la necessitat d'amagar les riqueses en moments de perill, com sabem que van existir, fet tan habitual durant totes les èpoques.

 En aquests darrers anys s'han représ les intervencions arqueològiques, tenint com a objectiu principal l'excavació total del jaciment i la seva consolidació i restauració per tal de fer-ho visitable i comprensible per al públic. Sens dubte una ciutat ibèrica amb les dimensions, importància i riquesa del Castellet de Banyoles de Tivissa serà en un futur proper un punt de referència, tant turístic com en la investigació arqueològica.

Si voleu conèixer el jaciment i aprofundir en la vida dels ibers podeu visitar, a Tivissa, el Centre d'Interpretació "Els ibers", telèfon 977 41 75 51.