Pantalla Oberta de la JOVES XIQUETS DE VALLS

Les arrels de l'arbre

En resposta a la carta publicada el Setmanari El Vallenc i El Pati el passat 25 d'octubre de 2002, a la pàgina d'opinió amb el títol " La història és com és i no la que un voldria que fos "

Voldria contestar la carta del Sr. Pere Solé Basora publicada als setmanaris El Vallenc i El Pati el passat 25 d'octubre, a la pàgina d'Opinió. D'entrada li explicaré al Sr. Pere Solé Basora d'una manera simbòlica com vam crear la colla coneguda com " la otra " perquè no teníem nom: nosaltres som aquell jovent de l'any 1946 que vam plantar les arrels d'un futur arbre. Aquestes arrels es van transformar en un tronc que es va fer gros fins a convertir-se en un arbre i vosaltres sou el ramatge d'aquest arbre que dóna fruits. Dit aixó li contestaré els quatre apartats que ell assenyala: a) Al Ramon de Nulles, el meu germà, li vaig dir després de l'anada a Cabra del Camp si volia venir a fer castells amb nosaltres. Com que aleshores ja assajàvem a la Cooperativa Agrícola li vam preguntar si tenia ganes de fer un pilar.

castells de manera personal va ser per veure com fèiem riure i fins on arribaríem. Abans d'anar a Cabra del Camp, vam anar a fer les camises a Ca Cañelles, llàstima que ja no hi sigui la persona amb qui vam tractar. Remarco que van ser camises diferents de la colla Vella d'abans de la guerra i que portava aleshores el color rosat clar. Nosaltres triàrem el rosat fort per diferenciar-nos. Com que Ca Cañelles era a prop del carrer de St. Antoni, on Nolla hi tenia la tintoreria el Ramon Tondo Serra, Titu i jo ens hi vam arribar. Li vam demanar si podria venir a donar-nos un cop de mà per ensenyar-nos i ens va dir que ja estava bé amb la colla que anava i que no estava disposat a fer riure amb nosaltres. Nolla va tardar molt a canviar-se de camisa. Quan nosaltres ja fèiem tots els castells de set i començàvem a provar el dos de set i el quatre de vuit,

Ell va dir que sí. Vam provar el pilar pujant a segons el Ramon i al terç jo mateix. El vam descarregar. La jornada que vam anar a Vilallonga ja va venir a la Colla, amb nosaltres, a fer castells. b) Després de l'anada a Vic, en el meu cotxe hi anaven el meu germà, el Ramon de Nulles, i el Quinto. Vam discutir per haver caigut amb el dos de set que estava a punt de posar l'aixecador. A causa d'aquest fet al Ramon li agafà un atac de nervis i jo li vaig dir al Quinto que era l'últim dia que nosaltres dos veníem a la colla. Com que jo ja estava molest i descontent pel comportament d'en Nolla, menyspreu als castellers que havíem creat la colla

aleshores el Nolla ja venia amb nosaltres, però la colla encara no tenia nom, no era la colla Vella de Rabassó. Com diu el Pere Solé que ell no té temps per perdre, farà molt bé de no escriure més per insultar d'aquesta manera. Vull dir també que en Climent en aquella entrevista no em va manipular ni presionar, ni res de tot aixó. Va ser una conversa molt relaxada i mi vaig sentir molt bé. Diré també que jo no sabia que en Climent anés a la Colla Joves. No em sento ni enredat ni enganyat, ni res que s'hi assembli. En Climent va venir com a estudiós dels castells perquè li agrada tot aixó i vol fer una feina com més fidel millor. Té tot el dret de parlar amb

castellera, aquesta discussió al cotxe va ajudar a provocar que jo plegués de fer castells. En aquells moments vam plegar el Ramon i jo. El Ramon però, més endavant hi tornà. c) El Pere Solé em diu que no ha parlat mai de castells o de colla amb mí, el seu oncle. Ara li contestaré amb una anècdota amb un to bromista: a casa del meu germà Ramon Solé Salesas, i havia tota la familia i tot rien li vaig dir: "Perquè et penses que el Batet fa tants bons castells? Doncs perquè porta la meva roba.." d) El fet que el tintorer Nolla anés a Cabra del Camp a l'any 1946 a veure els

qui vulgui. Jo l'hi he explicat el començament de la colla i fins el anys 1948, els tres anys primers que son els que jo hi vaig ser. Resumint: vull fer constar que la base de l'arbre són les arrels i les arrels és " la otra colla "; som els joves del 1946. Més tard vindrà el nom de Vella de Rabassó. No tinc cap queixa cap a la colla Vella; simplement he volgut aclarir l'origen d'aquesta colla. Acabo aquí i la meva intenció és no contestar a ningú més. El tema queda tancat.

PEP DE NULLES

Publicat als: setmanaris El Pati i El Vallenc el dia 31 d´octubre de 2002.

Conversant amb"Pep de Nulles"

L´artífex i co-fundador d´una colla castellera a l´any 1946 .

Era el 19 de desembre de l´any 2001 quan ens trasladàrem a casa del Sr. Josep Solé Salesas per tal de conèixer de primera mà molts fets que passaren l´any 1946.

Vàrem passar al menjador i molt amablement ens invità a prendre una beguda.

Persona tranquil.la, afable, cordial. Amb les seves explicacions, però, demostrà tant entusiasme com si estigués vivint novament aquella situació dels anys 46,47 i 48. El fet que explicarà és inèdit per molta gent, encara que el que narrarem, algú ja n´està assabentat. La imatge d´ell, de pocs anys enrera, era ben característica, sempre amb la seva pipa de fumar que no deixava mai.

Però.....qui és aquest “Pep de Nulles”? Pep de Nulles, l´any 1946, era un jove d´entre 17- 18 anys, inquiet i que li agradaven els castells.

En “Pep de Nulles” és en Josep Solé i Salesas . Va néixer a Nulles el 6 d´agost de 1928 i és el petit de cinc germans. Arribà a Valls als 10 anys amb els seus pares. Van anar a viure al carrer del Carme, avui és el n.1,situat, més o menys, davant de “Ca Tarència” i de “l´Agustinet de Reus” pels qui s´enrecorden.

Més endavant anà a treballar a “Cal Pabroter” renom de la familia Vilanova, castellers de la Colla Nova, antic nom de la Joves Xiquets de Valls i actius a l´actualitat.

En Josep Solé Salesas “Pep de Nulles” diu:” Quan estava treballant a “cal Pabroter” (estem situats als anys 40) el dos germans l´Anton i l´Enric Vilanova sempre estaven insistint que formés part de la seva colla. (recordem que des del 1939 fins el 1947 aquesta era la Colla Xiquets de Valls, unificada,-colla Nova i Vella d´abans de la guerra- l’única que hi va haver fins el febrer de 1946). Jo sempre els hi deia que portava una altra intenció. Em pasaven moltes coses pel cap. Jo tenia entre 17 i 18 anys. En aquesta època hi havia jovent de la mateixa edat que jo que no havia fet mai castells i que també començaren a fer-ne dins a la Colla Xiquets de Valls, com Ramon Tondo Serra, que hi anà poc temps, com Pep de la Llet, els bessonets,etc. Però, jo no ho vaig fer. Jo portava una altra idea.”

En “Pep de Nulles” en viure al carrer del Carme havia fet molts amics, entre ells en Ramon Tondo Serra, que també vivia al mateix carrer, amb qui tingué, i té, una gran amistat. També en Ramon Plana Lari que vivia al carrer dels metges, i sempre es veien als quatre cantons del carrer del Carme. En Ramon Tondo, avui, té 74 anys i viu a Barcelona. L’última vegada que parlàvem amb ell a casa seva, el dia 6 de gener del 2000, i també el 31de març de 2002, ja ens explicava el que està dient en Pep de Nulles ara mateix.(Per cert, ens donava records pel Pep, per l’Isidre Masoni i pel Ramon Plana). Afageix que ell va fer tots els castells al terç al castell de set i a quarts als intents de dos de set que carregà i intent de quatre de vuit. El pilar no el volia fer mai perqué li feia pànic. Amb l´Isidre Masoni Sans, també eren grans amics.

“Pep de Nulles”: “Jo vaig ser l´impulsor i qui va proposar crear una colla castellera juntament amb els que he dit més amunt per anar fer castells pels barris. Volia crear una colla tota de jovent, i així va ser. Era gent que no havia fet mai castells, per tal de desvincular-la de la que ja existia, la barreja que deien, perquè com sabeu hi havia els castellers de la Colla Nova i Vella d´abans de la guerra civil. No en volíem saber res, sempre vèiem que es discutien. M´enrecordo que anavem a l´Hort dels Alls a veure com assejava aquella Colla. Com que nosaltres coneixiem el jovent d´aquell temps vàrem anar a parlar amb ells per tal d´incorporar-los. Era jovent que no tenia res a veure amb els castells. Vàren venir, en Titu Mallorquí, Isidre Masoni “de la Carn”, Joan Pasalaigua Coll, Benito Ibàñez, Garcia de la Creu Roja, els germans San Nicolas, etc. Força gent jove. També vam anar a buscar a l´Arturet per ser de la Junta.. (Hem de tenir en compte que el jovent que s´integrava a la colla Xiquets de Valls, unificada hi anava per fer castells deixant de banda si havien castellers de la Nova o de la Vella. Eren joves i tot això no ho sabien). Més tard,a la Colla que estavem crean s´hi afagiren molta més gent com l´Agustenc, Guinovart Escarrè, els Cireres, Jaime Viñas, el de la sindical , etc. Més tard s´incorporà el meu germà en Ramon “Ramon de Nulles” pare del que fou president de la Vella actual, en Pere Solé. (Per cert que el Pere, tot això que estic explicant, ja n´estava assabentat de fa temps). Tots els que formaven aquesta colla des del començament no haviem fet mai castells. Partíem de cero. El nom que tenia per a la Colla era el de “Els Joves de Valls”, sense afegir res més. Una Colla totalment diferenciada.”

Tot seguit, li ensenyem la llista de castellers que formen part de la Colla en el llibre de la Colla Vella actual, Vol.I, pàg. 17, en el que diu :”castellers que reorganitzaren la Colla Vella el 1947 i no havien anat mai als castells”, i ens comenta que “aquests són els que començaren la colla de zero i que aquests no reorganitzaren res, entre els quals hi estic jo. L´any 1947 al veure que ja hi havia una colla que funcionava plena de jovent la gent anava venint però nosaltres la vàrem crear el 1946.” “La Colla com a tal començà a funcionar el febrer de 1946 amb la intenció de ser la Colla “Joves de Valls”, perquè tots érem joves. No n´hi havia cap de gran.”

“Aleshores en Ramon Tondo, el Titu i jo vàrem buscar una persona que pogués entrenar la canalla, el pom de dalt i quarts.Havia de ser un home experimentat. Vàrem anar a buscar el “groc de l´Escolà" conegut com "Sisquet el groc" en Francesc Fàbregas Llavorè (molts el confonen amb "Sisquet de l´Escolà" que era el seu pare en Francesc Fàbregas Mialet,- els autors). Un cop convençut calia buscar un lloc per assajar. Vàrem anar al Bar Bruch a veure a l´Anton Marimon perquè ens deixés entrenar a sota la plaça del Blat. Sabiem que era un lloc per un temps determinat ja que sota la plaça les voltes eren molt baixes de sostre i no podiem tirar més amunt. En aquella època hi havia l´Alcalde Fàbregas que no ens donava massa facilitats i posava entrebancs per a assajar. Ell volia que forméssim part de la Colla Xiquets de Valls. Més tard, buscàrem un altre local. Provàrem un cert temps a ca Roberto Rodon que tenia un molí d`oli a la Muralla de St.Antoni. Després a ca Peret Poblet, casteller de l´antiga Colla Vella que ens deixà un local seu. També vam haver d’abandonar el lloc i ens traslladàrem al Passeig de l´Estació, a l´altura de ca Moncunill, a l´aire lliure. Finalment seria la Sala de la Cooperativa agrícola la que més perduraria.”

En Josep Solé Salesas “Pep de Nulles” tot posant coratge i entusiasme, ja que mai no havia pogut explicar-ho obertament i trobant-se inmers en aquella situació, continua...

“Això no acaba aquí. Teníem un problema. No hi havia vestimenta, ni camisa, ni pantalons, ni mocador, ni faixa, però calia sortir uniformats. “Pep de la Llet”, Gasque, que també havia començat a fet castells feia poc amb la Colla Xiquets de Valls, i que era jove com nosaltres, s´integrà a la Colla de moment “sense nom” perquè feia relativament poc temps que estàvem funcionant. Ell, amb en Ramon Tondo Serra, Titu Mallorquí i jo vàrem anar a Ca Cañellas. Haviem de fer unes 30 camises i la resta del vestuari i no teniem diners. Un pacte entre les dues bandes acabaria amb una sol.lució. Ho pagaríem per mitjà de les actuacions castelleres. En aquells mesos es feien castells per les festes majors dels barris vallencs. Demanàvem fer actuacions pels barris duran tots els dissabtes de cada mes sense cobrar res, pero sempre ens donaven alguns diners que servien per anar pagant la roba de mica en mica. El color de la camisa fou la que porta l´actual Colla Vella, rosat fort, que és la que nosaltres triàrem per tal de diferenciar-nos de la camisa de la Colla Vella d´abans de la guerra que era el rosat clar.”

“Pep de Nulles “ continua: “abans de fer la primera sortida, el 15 de setembre de 1946 a Cabra del Camp, la Colla encara no tenia nom. Un dels castellers que s´incorporà abans d´aquesta sortida fou en “Pau de Parés” Pau Parés Plana. Aquest vingué a la colla per poder pujar als castells perquè amb l´altra no hi tenia lloc. Pujà a segons. Fou una persona que després col.laborà molt amb aquesta nova colla. El seu fill Francisco pujà a terços.”

“Mai hi hagué l´intenció de posar el nom de Colla Vella, aixó vingué després com explicaré. Nosaltres des del principi ja ens havíem diferenciat del tot, fins i tot amb el color de les camises.”

“La primera sortida a Cabra fou dirigida per “Pep de la Llet” a qui es donà la confiança. Més endevant agafà la direcció Pau de Parés. En Pep de la Llet” començà als castells amb la Colla Xiquets de Valls de molt jove i no era ni de l´antiga colla Nova ni de la Vella. Era de l´única colla que hi havia abans del 1946. A més anaven als castells perquè els hi agradaven i tant els hi feia si havia castellers d´una i l´altra colla.”

“El 1947 vàrem fer vàries sortides; el mes de gener vàrem anar a St.Joan de Deu, (1) a la Cooperativa dels Pagesos a Valls (2). Per la Candelera, el 2 de febrer de 1947, la Pl.del Blat, a Valls(3) vàrem actuar davant d´un Ajuntament buit. No hi havia ningú. L´Alcalde Fàbregas no ens recolzava, no estàvem dins el Patronat de Castells; recordo que vàrem fer el cinc de set, el quatre i tres de set, dos de sis i pilar de cinc. També diré que la meva colla estava recolzada pels “requetés” (4) a través de J.Guinovart, Cireres, etc, que a més de recolzar la sortida de la Colla per la Candelera, també van fer el possible per actuar a Montserrat (5). A Valls, per St.Joan (6)també vàrem sortir; a Vilallonga també hi vàrem anar, allí començà el meu germà Ramon “Ramon de Nulles” (7), etc. Amb l´actuació castellera de Sitges(8) es pagava el deute pendent a Ca Cañellas per la compra del vestuari casteller. Després d´aquesta actuació (24.8.1947 l´autor) en Josep Nolla, tintorer,començava a treure el cap per la Colla. (En Josep Nolla i Batista, l´any 1947 tenia 44 anys-l´autor)” En Pep de Nulles, impulsor i un dels creadors d´aquesta nova colla castellera, que en aquestes alçades encara no tenia nom, tenia força de decisió dins del col.lectiu.

En Nolla l´hi proposà que si volia posar el nom de “vella” portaria uns quants castellers que anaven a l´altra colla.

En Josep Solé Salesas “Pep de Nulles” li contestà en un dels assajos al local de la cooperativa agricola que la “seva colla” no podia ni volia pagar les camises d´aquests castellers ja que no volia endeutar l´agrupació. Si volia incorporar aquests castellers procedents de l´altra Colla, la roba que la pagués ell. (L´altra era La Muixerra, ja que la Colla Xiquets de Valls, unificada, va prendre aquest nom oficialment el dia 19.3.1947 per haver-se creat la nova colla i la premsa vallenca s´anticipava d´aquest fet el 15 de febrer del mateix any. (Juventud no.212, 15.2.1947- els autors).

A partir de l´incorporació d´en Nolla començaren a venir les desevinences dins l´agrupació.

“Quan vam anar a Montblanc encara no teníem nom.(9). Tampoc no en tingué per Sta. Úrsula, a Valls (10) i el nom de “Els Joves de Valls” anava perdent força perque anaven incorporant-se els castellers de la dissidència de la Colla La Muixerra i algun casteller de la Vella d´abans del conflicte bèl.lic del 36 que no participaren a la Colla Xiquets de Valls, perquè, veieren que podien fer castells sense tenir d´anar a l´altra agrupació existent. En Nolla fou una peça clau. Aleshores ja no fou possible, donat el seu fort caràcter, i que, a poc a poc, es feia l´amo de la colla i arraconava als que l´havíem creat.”

En Josep Solé Salesas continua explicant tot aquest fet ben serè, tranquil però amb èmfasi després d´haver passat qüasi bé dues hores.......”.També recordo que a finals d´any vam anar a St.Joan de Deu a Barcelona(11) i vam fer castells de set i de sis. Seguíem sense un nom concret i ens coneixien pel nom del qui portava la colla.” Aprofitant l´avinantesa, el qui suscriu comenta al Sr. Josep Solè Saleses, el que consta escrit al setmanari Juventud del 20 de desembre de 1947 no. 257 a "Cartas al Director" feta pel Sr. José Nolla, el qual sense entrar en el contingut de la mateixa direm que s´expressava així: (...) la "Colla" que dirijo....(...) mi "colla" de Xiquets de Valls, (...) Nolla y Rodon, dirigentes de la "Colla"(...) En Pep de Nulles ens comenta que no li estranya res ja que en Nolla s´anava fent l´amo de la Colla pel fet d´haver portat una desena? de castellers, li donava dret a tot.

“L´any següent (1948) vam anar a Salomó (12).Vàrem actuar, també, per St.Joan (13). Crec que va ser o per Vilafranca o pel Concurs de Reus, no ho recordo exactament, que en Nolla negociava el nom de Vella (14).Per St.Fèlix a Vilafranca es documenta Colla Vella-Rabassó (15). Al setmanari El Penedés del 28.8.1948 anuncien Xiquets de Valls (Nova i Vella). Al Concurs de Reus el 1 de novembre de 1948 també Colla Vella-Rabassó. A Vic, (això era el juny de 1949,-els autors),(16) anuncien el nom nou de Vella. A Vic es provà el dos de set, en el qual hi posàrem l´aixecador, el meu germà en Ramon anava a segons i jo a quarts. En aquesta festa i havia Franco al balcó de l´Ajuntament. Jo vaig portar el pilar de cinc al balcó anant a terços. Aquesta actuació de Vic fou l´última que vaig fer amb la Colla per moltes diferències amb en Josep Nolla que aleshores manava i repeteixo s´havia fet l´amo de la Colla. Tenia un caràcter molt fort. Una d´elles fou que als fundadors d´aquesta colla, en Nolla, ens anava deixant de banda i no contava amb nosaltres i l´interés per la Colla anava desapareixent. El meu germà Ramon també plegà. Més tard, però, es tornà a reincorporar. Nosaltres teniem entre 18 i 20 anys i de grans pocs, els que varen venir després. En Nolla tenia 44 anys. Nosaltres erem joves sense experiència i ell, experimentat i més gran, es va apoderar de tot. Si nosaltres haguessim sabut que els grans ens arraconarien de la Colla creada per nosaltres, els joves, no els haguessim deixat entrar”. Aquest paràgraf ho comenta amb una mica de tristesa per la forma que anà tot alló ja que mai hauria pensat que la seva colla aniria progressant d´aquella manera, quant el que pretenia des del principi era fer una Colla totalment diferent. En "Pep de Nulles" Josep Solé Salesas, era un bon pilaner i anava al terç al pilar de cinc. A tots els castells pujava a terços i els intents de quatre de vuit i dos de set anava a quarts.

En Pep de Nulles, té més ganes d´explicar coses: “Hi hagué una època que la colla no podia fer els pilars quan jo vaig plegar, els hi costava força. Van negociar amb l´Angel Batet, de Gavà, que anava amb la Colla La Muixerra (actual Colla Joves Xiquets de Valls) i va ingressar a la meva colla quan ja l ´hi havien posat el nom de Vella-Rabassó. L´Angel Batet no tenia roba de casteller. Va ser l´Esbert de Parès que va venir a casa meva i em va demanar si li deixeria la vestimenta ja que havia deixat d´anar a la colla. Em va dir que només seria per uns dies mentre en feien una pel Batet. Li vaig dir que seria amb la condició que la meva roba fos tornada. Encara que jo actualment no anés a l´agrupació la camisa,els calçotets, la faixa, el mocador eren meus, havia estat suat per mi i era el meu record, el record d´haver fet les camises i proposar crear una colla i ser un dels fundadors.”

Continua....i amb una mica d´enfado diu: “La vestimenta no tornà mai més. Hi havia la possibilitat de tornar a l´agrupació més endavant. Però, degut a aquest fet, aquí s´acabà tot.”

La imatge de l´Angel Batet a dalt dels castells amb els camalls curts sota els genolls amb el mocador penjat al costat no era res més que a ell, els camalls, li anaven curts. Al Pep de Nulles li anaven a mida. Anaven lligats a sota als tormells. Comenta:”Era la meva roba suada que mai més vaig recuperar.”

El nom que avui porta l´actual Colla Vella dels Xiquets de Valls no té res a veure amb Colla Vella d´abans de la guerra. Aquest grup de persones que hem explicat al començament de tot no havien fet mai castells i no havien anat mai en cap colla, excepte uns joves de l´edat d´en “Pep de Nulles” que començaren anar als castells amb la Colla Xiquets de Valls, unificada, pels voltants del 44,45 ó 46. “La vàrem crear nosaltres, un grup de xicots que jugaven als quatre cantons del carrer del Carme i imitaven a la Colla Xiquets de Valls,unificada, que s´entrenava a l´Hort dels Alls. . Érem els nous castellers. Vàrem fer la primera sortida a fora de la ciutat a Cabra del Camp l´any 1946 fins que, més tard, uns quants de la Vella s´hi van afegir. Van trobar una colla de jovent que ja existia i si vàren incorporar. Els Nolla i companyia no la varen crear ni reorganitzar.”


	“Pep de Nulles”

Quasi bé, són les onze de la nit, quan donem per acabada aquesta conversa amb el casteller “Pep de Nulles”, el qual li donem el nostre agraïment pel seu testimoni; un testimoni important d´un fet important. Un casteller de 73 anys, amb una ment molt clara i actualment oblidat. Creiem nosaltres que el Sr. Josep Solé Salesas es mereix un reconeixement per part de la Colla Vella actual, ja que gràcies a ell i uns quants més, avui existeixen com a tal.

Comprovació de les fons orals:

(1) No va ser el gener. Fou el dia 10.11.1947 al Asilo San Juan de Dios, de Barcelona se organizó un festival, en la que partizipó la "Colla de Xiquets" que dirigen Gasque y Nolla levantando (...)(Juventud 15.11.1947, nº 252)

(2) 17.1.1947, Sala Sdad. Agricola: “la colla de castells recientemente constituida” va fer, el dos de sis, el tres de sis per baix i altres (Juventud, no. 209, del 25.1.1947)

(3) 2.2.1947, Pl.del Blat, Valls.Presentació oficial: “la nueva colla de castellers” recientemente constituida, va fer el tres i quatre de set, dos de sis.....(Juventud, 8.2.1947).

(4) Requeté: Grup de combatents carlins. A partir de la II república, es preparaven militarment i s´organitzaven en “terços”. Participaren a la guerra civil de 1936-1939. Branca militar del Carlisme. (Gran Enc.Cata.V.12,pàg.503)

A Valls, el carlisme, representaven el que avui en diriem, l´extrema-dreta.(...) No podien admetre res que fes olor de liberalisme.(...) Eren obstinants, implacables, i, no cal pas negar-los-hi, valents, alguns fins a la temeritat.(...) Cada partit comptava amb un elenc de juventut. No crec pas que ningú dels joves anés pel carrer amb una arma a la butxaca. Dels carlins, no m´atreviria a suposar-ho.(Valls: la Guerra Civil,-quan no hi havia pau ni treva- 1936-1939, per Ferran Casas-Mercadé.pàg.42, 1982 IEV)

(5) 20.4.1947, Montserrat: “La colla de “Xiquets de Valls” hace poco creada, se desplazarà a Montserrat con motivo del homenaje a su excelsa Patrona del Tercio de Montserrat, el glorioso tercio de Requetés. Varen aixecar el quatre de set, el dos de sis i el pilar de cinc, intentaren el cinc de set. (Juventud, no. 221, 19.4.1947).

(6) A Valls, per St.Joan, el dia 23.6.1947, completes: “la otra colla” feu el quatre i el tres de set, dos de sis i fracasant per tres vegades amb el pilar de cinc. Dia 24, “la otra colla”, cinc de set, tres de set per baix, i fracasà dues vegades el quatre de set amb el pilar al mig, una amb el dos de set i una amb el pilar de cinc. Aplausos sinceros para la juventud de la “otra Colla”.(Juventud, n.231, 28.6.1947).

(7) “La Colla de Parés” participó a Vilallonga: tres i quatre de set, dos de sis, pilar de cinc i pilars de quatre (Juventud, n.237, 2.8.1947) la dirigia Pau de Parés.

(7bis) 15.8.1947 ...La Colla que dirige Pau de Parés no va a Solivella........(Juventud, n.239, 15.8.1947)

(8) 24.8.1947,la Colla que dirige el joven casteller Jose Gasque, actua a Sitges: Axecaren castells de sis. (Juventud, n.240, 23.8.1947).

(9) 8.9.1947. La Colla de Gasque, hizo una actuación a Montblanc: cinc de set, tres de set per baix, quatre de set amb el pilar al mig, i altres i el pilar de cinc. (Juventud, n.242, 6.9.1947)

(10) 26.10.1947 Valls, Sta. Ursula "La otra Colla de Gasque y Nolla"......Juventud, n. 250, 1.11.1947

(11) 10.11.1947 Asilo de S.Juan de Dios, Barcelona: La Colla de Xiquets que dirigen Gasque y Nolla, van fer el cinc de set, tres de set per baix carregat, tres de sis net, dos de sis, quatre de set i pilar de cinc.......(Juventud no. 252, 15.11.1947)

(12) 3.5.1948, Salomó: La otra colla de xiquets........(Juventud, n.277, del 8.5.1948)

(13) 24.6.1948, Valls, St.Joan: ....la capitaneada per Nolla y Gasque.......(...) es va intentar el quatre de vuit(...) (Juventud n. 284, del 26.6.1948)

(14) 1-nov.1948, II Concurs de Castells,Reus: la Colla Vella-Rabasso......(Juventud,no.303, del 6.nov.1948)

(15) Hi ha un document al Museu Casteller de Catalunya, d´una carta amb membret de Colla Vella-Rabassó,Xiquets de Valls, que s´ofereixen per actuar a Vilafranca el 30 d´agost del 1948, signada pel Juan Mallorquí "titu". ....Pueden dirigirse a José Nolla, Calle S.Antonio, 38 (tintoreria) y a Pablo Parés, Calle de la Virgen del Lledó, Valls....................Ja començaven a utilitzar aquest nom sense ser oficial ni reconegut pel Patronat ni Ajuntament de Valls. Aqui el setmanari Juventud 4.9.1948, no.294, sobre l´actuació a Vilafranca l´anomena "la Colla vallense de Nolla". Quan en Fc.Blasi Vallespinosa en el seu llibre fet el 30 de setembre de 1948 menciona el nom de Vella, és perquè ja tenia aquesta informació .Recordem que en Blasi formava part del Patronat dels Xiquets de Valls

(16) La Colla Vella de los Xiquets de Valls, tomará parte en los festejos que el próximo 5 de junio celebrará en Vich con motivo de la Clausura del Congreso Internacional de Apologética y como actos conmemorativos del cententario de la muerte de Jaime Balmes.(Juventud no.330, del 14.6.1949)

Nota: En Ramón Tondo Serra, de 74 anys, un dels creadors de la nova colla, en el Llibre de la Colla Vella actual, pàg. 17 no hi figura per res. Hi és anotat, en canvi, el nom de Josep, que creiem el seu germà, encara que el seu nom és Josep Maria, i aquest mai va fer castells i mai anà en cap colla castellera. En la pàg. 28 del mateix llibre, hi ha la fotografia d´un dos de set, carregat, i també hi consta a quarts, en Josep Tondo Serra. Volem fer notar que entre altres errors existents en el llibre, fou el seu germà el Ramon (Anton,Tomàs) Tondo Serra, nascut a Valls, a les 7 del mati del 25 de desembre de 1927, qui començà anar als castells. Tres anys després de la creació de la colla, en Ramon va anar a fer la mili a Barcelona i ja no tornà més. S´hi quedà a viure i a treballar.

Al marge de “Entrevista amb el casteller Pep de Nulles”, hem pogut copsar la narració d´altres testimonis que encara viuen actualment i que van participar en aquesta “nova colla de castellers” així com a altres castellers de la Colla Xiquets de Valls anomenada més tard La Muixerra que van viure tot aquest afer. Tots ells coincideixen plenament amb la narració del Sr. Josep Solé Salesas. Aquests testimonis, tots ells ja entrats en anys, alguns ens han demanat que, avui, encara que aportin la seva narració testimonial d´aquells fets no els hi surti publicat el seu nom per possibles represàlies de la seva colla. Nosaltres ho respectem. També n´hi ha de l´Arboç.

En l´entrevista efectuada a l´any 1980 per en Josep Mª Rodón Barrufet al reusenc Josep Nolla i Batista,(nat a Reus el 1903) tintorer establert a Valls passada la guerra civil del 1939 en l´època de l´Alcalde Fàbregas, en un dels paràgrafs de la conversa sobre el naixement de la colla vella, comenta: (...)vam decidir anar a veure el Governador Civil que era Labadie Otermin. Jo vaig ser l´encarregat d´anar-hi. Era bastant seriós, però va ésser correcte amb mí. El dia que m´havia concedit (estava fent molts pasos per anar-lo a veure) em va rebre dient-me que tenia informes de l ´Alcalde de Valls contraris a que hi hagués més d´una Colla perqué tornariem a ser els de la dreta carlina i els d´esquerres..

Em va preguntar: Tienen Vdes. alguna mancha? I jo vaig dir: Una de muy grande, Exceléncia, nosotros somos afectos al glorioso Movimiento Nacional. Ell em va replicar: Pero esto no es ninguna mancha, esto enaltece. Jo vaig contestar: Pues fíjese Vd. a pesar de esto, no nos dejan salir para hacer castells. Nuestras familias fueron perseguidas durante el período rojo y muchos de los nuestros pertenecen a la comunión carlista, de Tomás Caylá. De fet Guinovart n´era l´ajudant i això calia aprofitar-ho... Al final ens van deixar sortir. Clols ens va ajudar molt. (...) El nom va ser Vella-Rabassó.

Un altre dels testimonis el Sr. Anton Vilanova Mateu (a) “Pabroter” ens aporta la informació següent:

L´Anton Vilanova Mateu,”Pabroter” casteller de la Colla Nova des de l´any 1929, passant pels noms de Colla Xiquets de Valls unificada, Muixerra i actualment actiu a la mateixa colla amb el nom de Joves Xiquets de Valls.

Ell participà amb el primer quatre de vuit que es descarregà en l´època de la Renaixença el 1933 a Vilafranca i en els dos primers tres de vuit carregat del segle XX el 1934 i 1935, i el dos de set,.........

Avui l´Anton té 85 anys i té una ment molt clara i físicament està fet “un xaval”. Ens comentà ja fa temps que... “el Pep de Nulles i tota la família treballava a casa meva. Teníem el Pare i els fills en Pere, en Ramon i el Josep. Jo anava amb la Colla única que hi havia que se li deia els Xiquets de Valls i a dins hi havia els castellers de la Nova i de la Vella d´abans de la guerra. En Josep era molt amic del Ramon Tondo Serra que sempre estaven junts al Carrer del Carme, també amb el Ramon Plana “Ramon de Cogull”. Ells anaven a veure com nosaltres assejaven la Colla a l´Hort dels Alls i ens imitaven. Jo li vaig dir a en Josep, que perquè no venien amb nosaltres.El meu germà Enric encara insistia més. Ell em contestà que no, que volia fer una altra cosa. Ell i el Ramon Tondo Serra són l´ànima d´aquella colla de jovent que van començar del no res a fer castells.Tota aquella canalla, que ben aviat van ser molts, cap d´ells n´havia fet de castells excepte algun que anava amb nosaltres. Per cert que el Ramon Tondo Serra també va venir poc temps amb nosaltres. Nosaltres estavem involucrats amb el “Movimiento” no teniem més sol.lució. Encara que dins la nostra “Colla” hi havia també gent d´esquerres...però!. Era fruit d´aleshores. Temps més tard, s´hi afagiren en aquella colla de jovent el Pep de la Llet i el Xamalí que també eren joves com ells, encara que havia començat amb nosaltres. Aquests volien fer una colla diferent, allò... diferent del que hi havia. L´Alcalde Fábregas, però, no els hi donava massa facilitats perquè volia que formessin part de la nostra Colla. Quan s´hi afegiren gent més de dretes, els Cireres, Guinovarts, etc. juntament amb el tintorer Nolla, tot alló canvià molt. Aquell jovent no volien pas posar el nom de colla vella no ho pretenien pas. Volien fer castells i buscaven una cosa diferent. Inclús la camisa era diferent. El que passa que el destí els hi feu una mala passada. Es per això que la Vella actual no te perquè celebrar 200 anys perquè no els té. Ells ténen 50 i pico d´anys. Es van apoderar d´aquella canalla i els més veterans van sortir amb la seva. Que no veieu que le gent de la Vella es van quedar tots amb nosaltres, excepte uns pocs que van marxar? L´autèntica colla castellera que té continuitat som nosaltres que ja venim d´abans de la guerra fins ara a l´actualitat ! A més hem d´afagir els castellers de la Vella. El “Pep de Nulles” diu tota la veritat.”

En Joan Secall Roig “Roig del Carrer Nou”, casteller de la “Colla” que portà els noms de Nova-Xiquets deValls-Muixerra-Joves, nat el 29 d´agost de 1909 té una memòria fantàstica però la seva visió és molt dolenta. Avui viu a la Residència Alt Camp de Valls i té 92 anys. El dia 12 d´abril del 2001, en una xerrada que tinguerem, entre altres, ens comentà que ell sempre ha anat en una sola colla amb la camisa vermella desde que va començar ha anar als castells. Sobre el tema ens comenta: A l´any 46 hi havia una colla castellera de jovent que no els haviem vist mai fer castells i que n´aixecaven pels barris de Valls. No en feiem cas perquè tots eren joves. No els hi veiem futur. Hi havia en Ramon Tondo Serra que feia poc venia amb nosaltres. Nosaltres erem de la Colla del Blanco. L´any següent pel sant de l´Alcalde ens van posar Muixerra. A aquella colla de joves hi va anar Pau de Parés que els va ajudar molt. Recordo el Xamalí que era jove i venia amb nosaltres. No pujava gaire. Amb l´altra colla, que no sabiem com anomenar-la, va tenir ocasió de pujar. Quan portavem el nom de Muixerra, no sé que va passar però temps després el Nolla va venir a buscar uns quants castellers de la colla vella d´abans de la guerra, no gaires, i se´ls va emportar. Ah! amb nosaltres es van quedar tots els de la Vella. Saps que estavem junts desprès de la guerra fins ara? La gent en aquells temps no voliem problemes que ja en teniem prous. El que volia la gent era anar tirant.

Per acabar....la revista Fe i Vida, suplement a la Fulla Parroquial de la vila de l´Arboç n.20, del dia 25 d´agost del 1949, publica un article baix el títol “La nostra Festa Major” signat per Miquel Anglí, Prve., en el que entre altres diu: (...) i la colla més acreditada dels autèntics Xiquets de Valls. (...) referint-se a la Colla La Muixerra que actuà per la Festa Major de l´Arboç. Quedava clar en aquella època quina era l´autèntica “Colla” castellera dels Xiquets de Valls. Des de fora de Valls aquest fet ja es comentava per les places castelleres. La Colla La Muixerra, que més endavant era coneguda popularment amb el nom de Colla Nova, nom d´abans de la guerra (cal veure els setmanaris foranis, un exemple: El Penedès, 27.8.55, (...) Els Nens del Vendrell, La Colla Nova de Valls “La Muixerra” i Castellers de Vilafranca(...). El mateix setmanari en data 3.9.1955,(...) la Colla Nova de Valls “La Muixerra”(...)etc. etc aportació del vilafranquí Jaume Grau Enfrunts). És doncs, aquesta colla castellera l´autèntica per la configuració dels seus castellers.

Cal remarcar que tots els castellers arbocens que havien format part amb la Colla Vella d´abans de la guerra, passada aquesta, es quedaren tots amb la Colla La Muixerra. No anà cap a aquella colla plena de jovent, que el 1949, data d´aquest suplement, portava el nom de Vella-Rabassó.

Recordem finalment, que quant per St.Josep del 1947, la “Colla Xiquets de Valls” va ser anomenada La Muixerra pel Patronat dels Xiquets de Valls en Sessió del Ple (Primera reunió plenària) del mateix dia, en un dels punts s´acordà: Aceptar el nombre de “La Muixerra” que ha tomado la “Colla” que desde el 1939 viene actuando. (Setmanari Juventud,n.218, del 29 de març de 1947). És a dir, amb caràcter retroactiu a aquella data

Quan la Colla el dia 11 d´octubre de 1970 reprèn les seves activitats deixades el mes d´octubre del 1964 i per motius que no vénen al cas, quant a l´estiu del mateix any els castellers i altres es reunien al Bar Orient (avui desaparegut) ja es parlava de tornar-la a engegar (això passava abans del Concurs de Tarragona del 1970). La base de la “Colla” era els castellers que sis anys abans ja formaven part de l´agrupació i gràcies a l´impuls del jovent d´aquells moments i alguns veterans de la mateixa van anar a buscar-los per tal de reemprendre l´activitat castellera. No passà massa temps que ja la “Colla” tenia 115 castellers (castellers que es vàren relacionar un a un en l´Exposició de la Colla a St. Roc, l´any 2000) més el jovent que s´hi apuntà, que van ser molts. Després de la primera actuació oficial de la represa per la Candelera del 1971, dos mesos després ja aixecava castells de set. El mes de maig del 71 prenia el nom nou de “Joves Xiquets de Valls”. Abans i en l´actualitat, la “Colla”, popularment, se la coneix com els “Muixerrillos” i algú dels antics encara utilitza el nom de Colla Nova en referència al nostre passat. (Per més detall veure “Els orígens de la Colla Joves Xiquets de Valls” als setmanaris El Pati i El Vallenc del 30.10.1998).

Joan Climent Ferré

Valls, 23 d´abril de 2002.

Publicat als: setmanaris El Pati i El Vallenc el dia 18 d´octubre de 2002.

i 7

EL VALLENC / Divendres, 19 de gener del 2001

cartes del lector

COLLA DEGANA per Jaume Viñas ( conegut per Viñas de la sindical )

MEMBRE DE LA COLLA VELLA DELS XIQUETS DE VALLS

Segons el president de la colla Vella dels Xiquets de Valls, Sebastià Figuerola, i per a tothom en general, amb la fi d'aquesta temporada 1999-2000 s'ha acabat la millor temporada de la Colla Vella. Potser es podria assegurar que, en general, és la millor de tota la seva historia, ja que no hi ha cap mena de discussió que és així, des de la reagrupació. Malgrat que la colla ha tingut diversos anys i moments molt brillants, hi ha una actuació clau per considerar aquesta època - la dels darrers anys - com la segona Època d'or de la Colla Vella dels Xiquets de V alls. L'actuació de la diada de Santa Úrsula l'octubre de 1981, a la Plaça del Blat va ser culminat per a la nostra entitat, ja que es va carregar el primer quatre de nou del segle XX, castell que obria l'inici de l'esmentada segona època d'or. No te discussió possible que aquesta actuació ha esdevingut irrepetible i indiscutible, tot i que els últims anys s'han vist actuacions amb un alt nivell casteller.

De bon tros que algun historiador trobarà aquesta diada - la de l'octubre de 1981 - fins i tot millor que qualsevol altra actuació de la primera Època d'or. En relació a aquesta opinió, suposo que hi haurà criteris de tots els gustos Jo, personalment, també m'he qüestionat si els nostres avis ho van fer millor.

Ara amb motiu de la celebració del Bicentenari de la Colla Vella, tot repassant la història, he cercat que fa anys ja es parlava de la creació d'un museu d d'una fundació de la colla. Jo, com a antic membre de la mateixa entitat, fill d'un dels seus creadors i alhora, testimoni vivent, podria aportar tota la documentació que fos necessària i el relat dels esdeveniments succeïts en el seu moment, posant la meva persona a la seva disposició. Cal recordar que l'any 1958, la colla vella ja va fer un intent d'organitzar una exposició-museu, instal·lada en l'immoble del Castell fins que anys més tard es va inaugurar la Casa de Cultura, on va ser traslladada tota l'esmentada documentació de l'exposició.

Espero dons que aquesta informació que he facilitat serveixi d'orientació a la junta actual... això com a prova de que la Colla vella és la successora de l'antiga Colla Vella, sense cap mena de dubte.

Tot seguit us remeto una sèries de dades que reforçant la nostra historia

La primera sortida al carrer, després de la restitució festada l'any 1946, gràcies a la iniciativa del meu pare - home de cafè diari - juntament amb antics " vellistes ". Tots van fer una aportació econòmica, com en Rafael Migó, Roberto Rodon, Ramon Mallorquí, Lluís Jovés i no gaires més. Aquest components no havien anat a la "barreja " per uns principis i una vegada reagrupada l'antiga Colla Vella, fa primera sortida va ser el 2 de febrer de 1947 - tot i que la sortida oficial es va dur a terme el 17 de gener, enmig del Ball de Sant Antoni. El dia següent de la sortida oficial, El Correo Catalan, va publicar la primera justificació en un article( la primera mostra ) que es titulava Reaparece la Colla Vella de Rabassó. L'exemplar corresponent els vaig deixar - en el seu dia - com a mostra de la seva autenticitat. Dic tot això perquè algun "historiador " que surt de tant en tant, també diu que la Colla Joves també es bicentenaria, ajuntant el període de l'any 1939 al 1946, pretenent ser descendents dels germans Batet. En contra d'aquestes teories, es poden trobar, encara, les declaracions dels Sr. Ramon Barrufet Figueres o Sr. Rodon, quan a primer de l'any 1971, va escriure, en l'únic mitja de comunicació del moment que en vista que Valls havia perdut el lideratge casteller a Valls, ells - com a vallencs enamorats del seu poble i sentint del desprestigi que això representava per al poble - volien formar una Nova Colla, de manera que el pròxim concurs de castells poguessin portar l'hegemonia castellera a la ciutat com a tal, sense entrar en antagonismes ni odis antics. No volien partir d'antagonismes passats, sinó que sortien amb el nom de " Xiquets de Valls ", esborrant tots els possibles lligams que poguessin existir. Aquesta Nova Colla era una colla de nova impremta, entre els components hi havia vallencs ressentits pel fracàs del poble de Valls, n'hi havia que eren de la Colla Vella, els quals es van sentir molestos per la falta de protagonisme - però cal dir que no podien ser protagonistes de res perquè la direcció de la Colla no els feia entra en els seus plans.

Alguns d'aquests personatges van ser els germans Parra, el gendre i el fill de Jaume Cugat - potser que aquí es vam equivocar avui no existirà tanta palestra i quedarien sense feina els " Historiadors de secà " però la historia està plena d'errors, a més estava basada en uns principis de la història vallenca - a qual el Sr. Bonet París, tinent alcalde, va fer sortir la Colla Vella perquè s'hi oposés.

El nom de " Xiquets de Valls " era un nom genèric i per cap motiu una colla l'havia d'adquirir com a propi. A més era un nom que ja existia en un altra colla, La Colla Vella dels Xiquets de Valls. Per tant si aquesta nova colla el que volien era partir de nou i no tenir cap relació amb cap colla anterior, havien d'adoptar un nom propi que signés la seva colla. Vaig entendre que estava fora de to la carta dels Sr. Galimany, ja que el que pretenien era fer un nom genèric de Valls, com a nom propi de la ciutat. Així, dons, no vulgueu inventar El Patufet que ja fa anys que està inventat. De geganta la Roser i del un Muxerrillo, home, per la mort de Déu, llegiu la hisòrtia que esta que està a l'abast de tothom., o be llegiu el llibre del vilafranquó Francisco de Paula Bové, en el qual recull la historia dels costums i de les tradicions de la festa major de Vilafranca, i sabreu qui era la Roser i Qui era la Muixerra. De la Colla Joves, tots en recordem que només te quatre dies, per tant, ara no vulgueu ser bicentenaris. En temps de la dictadura del general Franco, l'alcalde Fàbregas - per cert, bon alcalde, malgrat algunes " alcaldades " - va voler esborrar tot el tradicionalisme i folklore, creant una única colla. La política que seguien, era la que anul·lava tota tradició singular i autòctona, identitat de la nació catalana, la qual havia portat contesa cuenta entre germans. Però les arrels d'un poble son molt difícils d'eradicar-les. El Sr. Fàbregas va crear un Patronato de los Xiquets de Valls, conservant de la Colla Nova, la camisa i el ribet; i de la Colla Vella, el nom. Aquest es un període que no compta per a cap colla vallenca. Els descendents del Germà - el blanque, el menestral té diverses nominacions -, sempre per ruptura de la colla, primer Colla Menestral, desprès Roser, mes tard Colla Nova i posteriorment Colla Escola. Un ressentit amb l'Isidro de Rabassó, que crea una colla pròpia, es va unificar amb la Colla Nova.

EL VALLENC / Dijous, 1 de febrer de 2001

cartes del lector

NOMS DE LES DUES COLLES VALLENQUES AL LLARG DE LA HISTÒRIA. per Joan Climent i Ferré

MEMBRE DE LA COLLA JOVES XIQUETS DE VALLS

Abans d'entrar en el tema, voldria fer menció d'una carta titulada " Colla Degana " i publicada en aquest setmanari el 19.01.2001, signada per "l'historiador" Jaume Viñas conegut per " Viñas de la sindical ". No cal dir que el procediment que fan servir els membres de la Colla Vella és desacreditar el contrari, és a dir, sempre tenen la raó, són dogmàtics i allò va a missa. La resta fa nosa, tanta nosa que si poguessin ens farien desaparèixer. Aquest senyor, en el mencionat article, a més, desacredita el testimoni escrit de l'ex-alcalde Sr. Roman Galimany.

Jo no parlaré de l'antiga Colla Vella o de la nova Colla Vella, ja s'ho faran, no és del meu repertori. Ara bé, que no es posin tant amb la Colla Joves Xiquets de Valls i quan diem la Colla diem els seus castellers que prou feina tenen ells en buscar els seus orígens a partir del 1946.

El Sr. Jaume Viñás parla que va ser la Colla Vella que va carregar el primer "Quatre de nou " del segle XX. Si no em falla la memoria el primer " Quatre de nou " del segle XX el van fer els Minyons de Terrassa i el segon els JOVES XIQUETS DE VALLS Si el que volia era referir-se al quatre de nou " amb folre ", aquest si que va ser el primer del segle XX i a més es descarregà, no carrega com diu. Felicitats.

El Sr. Jaume Viñas " Viñas de la Sindical ", "historiador", i moltes persones més, li sap greu que la Colla Joves Xiquets de Valls sigui una "COLLA" que te 200 anys d'història tot i amb els lapsus politicosocial que ha hagut. és que el pastis de poder ser la colla degana es molt dolç i ... be ja en parlarem en una altra ocasió de qui es la colla degana.

En parlar de ser la Colla Joves Xiquets de Valls descendents dels germans Batet, els primers caps de colla coneguts, des dels inicis dels castells, amb tot el respecte crec que no sap de que parla. Primer de tot, la Colla Joves Xiquets de Valls no és descendent dels germans Batet, és descendent d'un dels germans Batet, concretament del " Pep Batet ", cap de Colla dels Menestrals ( avui Joves Xiquets de Valls ) Es deia: Josep Batet Llobera. Per si vol saber més d'aquest personatge i del seu germà, en Salvador Batet Llobera, revisi els setmanaris vallencs del 1998 i del 1999 no li dic el dia ni el més perquè ja jo sabrà trobar. Tinguem present que fins aquesta data en tots els articles i llibres de tema casteller publicats fins aleshores no hi havia res d'informació sobre els germans Batet. Aquells articles publicats dels dos germans Batet són inèdits. Li donaré més informació: (*) La besnéta d'en Pep Batet Llobera, la Maria Batet Carreras, nascuda el 1882 es casa el dia 19 de novembre de 1904 amb Josep Mateu Ferré, fill de l'Isidre Mateu Vives " Perelló ", cap de colla amb el nom nou de Colla NOVA dels Xiquets de Valls, l'any 1901. Com veu, fins i tot, en aquelles èpoques els casaments es feien amb simpatitzants o castellers de la mateixa colla i quasi bé han passat cent anys des del 1805.

Referent a aquest últim paràgraf, fa cosa d'un any i mig o dos, el Sr. Pere Català Roca, no me'n recordo si era per St. Joan o per Sta. Úrsula, en aquest cas no té importància, em va dir que el Sr. Jaume Viñas., li havia telefonat per si li podia donar informació o dades referent a Salvador Batet, cap de colla dels Pagesos, Jo li vaig preguntar, quin Viñas? El Sr. Pera Català contestà: Si, home, Viñas de la Sindical. Abans però, en Pere Català li contestà dient que el treball d'investigació d'aquest dos personatges l'havia fet el Joan Climent i que ell no podia aportar res. Va afegir: " Seria bo que es posés en contacte amb ell ". Avui l'any 2001 encara espero la trucada. Bé, m'agradaria, doncs, que una vegada localitzada la informació que busca i en fes ús, si us plau, feu constar l'origen de la font informativa encara que l'origen sigui d'un component de la Colla rival, de la Colla Menestral o Roser o Nova, o Joves, etc. com li vulgui dir és igual. Seria molt ètic per part de vosté.

El Sr. Jaume Viñas, popularment " Viñas de la Sindical " està ancorat a l'any 1970. Pel que es veu no llegeix massa, si ho fes s'hauria estalviat la referència que fa a les paraules del Sr. Ramon Barrufet Figueras. Ell no transcriu les paraules, ja ho faig jo. El Sr. Barrufet digué: " No som "la Muxerra, no ho som. Som els Xiquets de Valls, Colla de Joves ". Si el Sr. Jaume Viñas " Viñas de la Sindical" fos " rata de biblioteca " i arxius haura llegit i recordat el que van publicar els setmanaris vallencs l'octubre del 1998. Si ho hagués fet, no hagués parlat del tema.

Per no allargar-ho mes, que déu n'hi do, l'ultima informació que voldria que tingues a la memòria és quan toca el tema del 1970. Ep! vostè va ser un dels implicats castellers de la Colla Vella a presionar a l'alcalde Sr. Galimany en no voler de cap manera una altra colla a Valls i menys que actues per les Decennals del 1971. D'acord ? Pensi que avui encara hi ha tots els castellers vius de la nostra colla que van gestionar la represa i que ho poden tornar a explicar. A mes per la Colla Vella això de repartir-se el pastis una altra vegada, ja era massa. Que cada lector tregui les seves conclusions. Com que tampoc deu saber qui van ser els castellers i la seva procedència de la nostra colla quan es van reorganitzar el 1970 per engegar novament l'agrupació i segurament tampoc va anar a informar-se a l'exposició pública a St. Roc del 30è Aniversari del nom de "JOVES" on hi podia solucionar alguns problemes, l'informem on pot trobar les dades que busca: vagi a Internet i cliqui www.jovesxiquetsdevalls.com o www.collajoves.com.

Esperem que el quadre cronològic li aclareixi la barreja de noms que es fa en el seu article.

Canviant de tema, el gràfic dels Noms de les dues colles vallenques al llarg de la historia, comença al 1801. Els canvis de nom obeeixen a fets politicosocial de cada època: discòrdies, guerra del francès, prohibició a fer castells a Valls, guerra dels malcontents, guerres carlines (Liberals-carlins), la postguerra espanyola, les conseqüències del franquisme a Valls, etc. Les colles des dels seus inicis ja estaven vinculades als dos bàndols polítics que existien a Valls a mitjans i finals del segle XVIII fruit dels fets esmentats.

No mencionem en la cronologia la tercera colla anomenada "Xicots de Valls" per la seva curta durada: 29-maig-1988 al 5-d'octubre-1989 aprox. El cap de colla fou Angle Fort i els castells descarregats en una sola temporada foren el tres i quatre de set. L'any següent, el dos de sis.

En aquest grafic pretenem donar una imatge visual i entenedora de com va anar tot això dels noms de les Colles Vallenques, ja que avui, encara hi ha dubtes.

Volem fer una menció especial: el 2 de febrer de 2001, per les Decenals, farà 200 anys que es fan castells amb l'estructura actual (no de forma piramidal) i la colla farà 30 anys de la seva primera actuació de la represa a la plaça del Pati del Castell. Tanmateix, el 2005 es compliran 200 anys dels noms de les colles, noms no documentats el 1801.

La font documental d'aquest gràfic; extracció de dades de tots els llibres i opuscles de tema casteller que existeixen fins avui, incloent-hi articles publicats als mitjans de comunicació, mes articles inèdits també publicats, diaris i setmanaris de Valls i fora vila, revista Foc Nou i altres.

(*) LL. Matrimonis, 1904, Arxiu Parròquia St. Joan Valls. Agraïments a Rosa Domingo Verniol, filla del cap de colla Anton Domingo "Fuguet". El vendrellenc Pere Ferrando i Romeu ja va fer un quadre cronològic de les colles vallenques el 5.6.1998 en un setmanari vallenc, cronologia gairebé idèntica amb les diferents aportacions després d'aquella data.

( PD: Crec que he trobat el "gustillo" de parlar al mateix nivell d'alguns " historiadors " de la Vella. )

NOMS DE LES DUES COLLES VALLENQUES AL LLARG DE LA HISTÒRIA
per Joan Climent Ferré

Els canvis de nom que ha sofert la colla obeeixen a fets políticosocials de cada època: prohibicions a fer castells, guerres carlines: liberals-carlins, la post guerra civil espanyola, etc. La colla des dels seus inicis ja estava vinculada al bàndol liberal.

	Inicis a l'aparició dels oficis i gremis. Els menestrals s'organitzen en gremis a partir del segle XIV i participen en els entremesos que es portaven a terme a l'arribada d'un rei o goveman fins hi tot al Corpus Christi.
5 maig 1712	Es citat per primera vegada el Ball de Valencians a Valls. (Ball de Valents. Valents, etimologia de Valencians). Va sortir en la processó de "rotatives per manca de pluja" i es va treure la Mare de Deu del Lledó. (Patrona de la Colla). El Ball de Valencians constava de 4 figures de ball i la cinquena acabava en una "torreta" de 2, 3, 4, i 5 persones.
2 febrer 1801	Apareixen a Valls per la Candelera els primers pilars. No està documentat quina colla els portà a terme. (Si els menestrals o els pagesos). Pels anys 1790 ja surt la paraula "castell" diferenciant-se de Valencians.


El 1805	COLLA DELS MENESTRALS	COLLA DELS PAGESOS
	Bàndol Liberal	Bàndol Absolutista
	També Partida o Cuadrilla de los Menestrales i altres formes. La paraula correctaseria "gremi". Gremi dels Menestrals. "Colla" apareix més endavant. Documentada el 1805
	¯	¯
1820 aprox.	COLLA LA ROSER	COLLA LA MUIXERRA
	Coneguda com la Colla o Partida del los Menestrales	coneguda com la Colla dels Pagesos.
	Bàndol Liberal	Bàndol Carlista-absolutista
	¯	¯
24 juny 1876	COLLA NOVA dels Xiquets de Valls	COLLA VELLA dels XdeV
	coneguda com "l´antiga Rosé"
	Liberal-Progressista	carlista-absolutista
	Cap de Colla: Josep Batalla Miquel "Navarro"	Cap: Isidro Tondo Ballart
	¯	ø è

1895	COLLA NOVA dels XdeV	**COLLA DE L'ESCOLÀ COLLA DE RABASSÓ**
	Cap: Joan Aubareda Rodon"Querido"	Anton Fàbregas Mialet Isidro Tondo Ballart

Per mala avinença, la Colla Vella es divideix en dues seccions

1901	COLLA NOVA dels XdeV	COLLA DE L´ESCOLÀ	COLLA DE RABASSÓ
	Cap: Isidro Mateu Vives "Perelló	Anton Fàbregas Mialet	Isidro Tondo Ballart
	¯	ø	ø

1902-1903	COLLA NOVA dels XdeV	COLLA VELLA o Colla de Rabassó
	Cap: Anton Fàbregas Mialet "Anton de l´Escolà"	Isidro Tondo Ballart o Ramón Tondo,fill
	La Colla de ´L´Escolà i la Colla Nova s´ajunten

agost 1927	*COLLA XIQUETS* DE VALLS
	Fusió de les dues colles vallenques

	Dirigida per Ramon Tondo Dilla "Gravat de Rabassó"
	ø è

agost 1929	COLLA NOVA dels XdeV	COLLA VELLA dels XdeV
	A partir del 14 d´abril de 1931 proclamació de la	amb la "dreta" i amb el carlisme.
	Rep.Catalana la colla s´identificarà amb "l´esquerra".
	Dirigida: Ramón Barrufet Fàbregas "Blanco"	Cap:Ramon Tondo Dilla

	è	ø
22 gener 1939	*COLLA XIQUETS DE VALLS***

	L´Alcalde franquista Joan Cusido Calbet obliga fusionar les dues colles.
	Dirigida per: Ramon Barrufet Fàbregas "Blanco"
	(Únic cap de colla que quedà després de la guerra)
	Un edicte de l'Alcaldia: "(...) si algun casteller no pudiera concurrir, ha de manifestar los motivos a esta alcaldia de lo contrario incurrirà en sanciones." Valls, 21.1.1939, III Tercer año triunfal.

15 setembre 1946	Un grup de dissidents 17-18 persones de la Vella
	marxen de la Colla. La resta es queden. Serien coneguts com: ===================>	COLLA DE PAU DE PARES i altres noms
	¯	¯

19 març 1947	COLLA LA MUIXERRA o Muxerra dels XdeV	COLLA D´EN NOLLA
	La Colla Xiquets de Valls passa a anomenar-se per aquest nom. El Patronat dels XdeV. prohibeix el nom de NOVA i VELLA.	i altres noms.
	Mai més la Colla no es podrà dir NOVA per ser un nom d´esquerres.
	coneguda popularment com la Colla Nova nom antic. ( Aceptar el nombre de "La Muixerra" que ha tomado la "colla" que desde el 1939 viene actuando). Amb caràcter retroactiu al 22 de gener de 1939.
	El nom de Muixerra és un nom de dretes (absolutista) del segle passat. Satisfà, a més, als castellers de la Vella que es quedaren; ja s´hi trobaren bé. Això però, en perjudici dels castellers de la Colla Nova. Època franquista.	¯

1 novembre 1948		COLLA VELLAdeRABASSÓ
	¯	Concurs de Reus
octubre 1964	Per Sta.Ursula la Colla fa l´última actuació castellera pública.
	¯
11 octubre 1970	COLLA (de) JOVES XIQUETS DE VALLS	¯
	Represa de la Colla La Muixerra i coneguda el més de maig de 1971 amb aquest nom. Popularment "Muixarrillos"
17 desembre 1970		COLLA VELLA de los XdeV
		Canvi de nom
	¯

2 febrer 1971	Les Festes Decennals: Primera actuació castellera de la represa.
	Cap de Colla: Isaac Rubio Ruiz

	¯
maig 1971	COLLA (de) JOVES XIQUETS DE VALLS
	Nom definitiu de l´agrupació.
	No explicarem aquí el per què d´aquest nom i no els històrics.
	És un afer polític i social vallenc d´aquells moments de l'època franquista publicat als setmanaris vallencs l'octubre del 1998

No mencionem en la cronologia la tercera Colla anomenada "Xicots de Valls" per la seva curta durada: 29-maig-1988 al 5 d´octubre -1989 aprox. El cap de Colla fou Angel Fort i els castells descarregats en una sola temporada foren el tres i quatre de set. L´any següent només el dos de sis.

En aquest gràfic no pretenem parlar dels orígens dels castells, si van començar a Alcover o...qui va fer els pilars el 1801...etc. Hem pretès donar una imatge visual i entenedora de com va anar tot això dels noms de les Colles Vallenques, és a dir, dels Xiquets de Valls, ja que, avui, encara hi ha dubtes.

Volem fer una menció especial: El 2 de febrer del 2001, per les Decennals, farà 200 anys que es fan castells a Valls i LA COLLA farà 30 anys de la seva primera actuació castellera de la represa. Tanmateix, el 2005 ferà també 200 anys dels noms de les Colles, documentades, no vol dir, però, que ha finals del segle XVIII ja hi existíssin.

Valls, a 14 d´abril del 2000.

EL VALLENC / Divendres, 9 de febrer de 2001

cartes del lector

ÉS SENZILLAMENT IMPOSSIBLE. per Josep M. Rodon Barrufet

MEMBRE DE LA COLLA JOVES XIQUETS DE VALLS

En el proppassat número d'El Vallenc, Divendres, 19 de gener del 2001 vaig llegir una "carta del lector" signada per J. Viñas, on després de fer una sèrie de consideracions sobre la dualitat de Colles Vallenques , m'eren atribuïdes unes manifestacions determinades, en el moment de reorganitzar-se la meva Colla, és a dir, a començaments de 1971.

En concret es deia que (literalment): "El Sr. Rodon, quan a primer de l'any 1971 va escriure en l'únic mitjà de comunicació del moment, que en vista que Valls havia perdut el lideratge casteller...". Podria fer algunes consideracions de tipus historic sobre la dualitat vallenca i altres qüestions dels nostres castells, que, per motius que ara no són del cas, no faré. Perque el que vull dir amb tota la claredat sobre les manifestacions que em són atribuïdes, és que senzillament són falses de tota falsedat.

I a més a més, són impossibles. En aquell moment concret (és a dir, al tombar el 1971), jo no podia escriure res de castells, ni de qualsevol altra cosa, perquè era una criatura que fitava molt lluny, els divuit anys de la majoria d'edat. En conseqüència, no vull fer aclariments de matís, ni entrar en el detall de la carta citada (altrament tampoc ho faria). Vull desmentir absolutament que diu. S'ho inventa tot. I això és el que resulta indignant, perquè aleshores hom arriba a la conclusió que el que es pretén amb cartes com aquesta és buscar brega, ( i possiblement d'això es tracti ), sense deixar massa lluny la idea de que realment no coneix amb detall el que diu, i creu que si posa el meu nom allà al mig, la seva carta guanya credibilitat. I amb això no s'hi val.

Queda clar doncs, que és impossible que quan es va reorganitzar la meva Colla (començaments de 1971) jo no feia cap escrit de castell per motius prou evidents.

Amb aquest tipus d'alliçonaments, adreçats al públic en general, entre els quals sens dubte de bona fe, hom pretén ensarronar a qui s'ho vulgui creure, i que ens volen fer "empassar rodes de molí". Acabaran dient que a l'època dels romans ja es feien castells de color rosa. La irònica endevinalla final de la carta que cito, és que entre les poques coses certes que hi ha, hi són les manifestacions que falsament matisa a la meva boca, unes afirmacions que no són del tot errades, i almenys això és d'agrair. Tanmateix és veritat que el 27 de setembre de 1970, Valls va perdre el lideratge casteller per primer cop en tota la història. Més enllà d'una actuació desafortunada o d'uns aïllats castells amb final dissortat, aquell dia els Nens del Vendrell, amb Jan Julivert al capdavant, van guanyar la supremacia castellera, d'una manera absoluta, abassegadora i total, en superar la Colla Vella en el Concurs tarragoní.

Van guanyar amb el primer dos de vuit folrat descarregat del segle XX, i ho van acompanyar d'un pilar de sis descarregat (Valls no en va descarregar cap fins que ho va fer la Colla Joves el 1988, precisament al Vendrell), i finalment van carregar un pilar de set que si la faixa del quart hagués estat al seu lloc, possiblement s'hauria descarregat, com ja ho havien fet l'any anterior. En el fons, almenys cal reconèixer que les declaracions que hom m'atribueix, no posen a la meva boca cap disbarat. Però això ho podria haver dit als vint-i-cinc anys. I ho firmaria avui. Però atribuir-m'ho l'any 71, és un farol impresentable.

EL VALLENC / Divendres, 9 de febrer de 2001

cartes del lector

MASSA HISTORIES INTERESSADES. per Guillem Bartolí Balaña

MEMBRE DE LA COLLA VELLA DELS XIQUETS DE VALLS

Al setmanari El Vallenc del passat dia 1 de febrer, en un article sobre la historia dels castells i signat pel membre de la Colla Joves Xiquets de Valls, Joan Climent Ferré, en un requadre cronològic, hom pot llegir: " Noms de les dues colles vallenques al llarg de la historia ". Per la quantitat de mentides interessades que allí s'hi diuen només el que fa referència als últims cinquanta anys, i que son tantes les persones tant d'una com d'altra colla que ho van viure i se'n recorden també llibres i retalls de premsa d'aquella època, com a component de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, tinc tot el dret del mòn de denunciar-ho i esmenar-ho.

Es cuiros el que en un dels paràgrafs diu: "En aquest gràfic pretenem donar una imatge visual i entenedora de com va anar tot això dels noms de les Colles Vallenques, ja que avui, encara hi ha dubtes ". Jo diria que dubtes no sé si n'hi ha gaires avui, el que si hi ha és gent que pretén manipular la historia per intentar fer-la veure i/o entendre d'una altra manera, més ben dit, de la manera que els convé i un d'ells, és en Joan Climent Ferré.

Un altre punt que també meravella per la seva credibilitat és quan diu: "La font documental d'aquest gràfic, extraccio de dates de tots els llibres i opuscles de tema casteller que existeixen fins avui, incloent-hi articles publicats als mitjans de comunicació ...". Doncs bé, es veu que aquest honest (?) historiador no deu saber que hi ha un llibre que es diu Els Castells dels Xiquets de Valls, de Francesc Blasi i Vallespinosa, editat a Valls, l'any 1948, segona edició, on dóna aquesta informació: "Els dissidents constituïren una colla castellera, sota el nom de Colla Vella, que féu sa primera presentació a Valls el dia 2 de febrer de 1947, al marge del patronat i sota la direcció de susdits Nolla i Parés. Debutà a la plaça del Blat amb el pilar de cinc. Després feren el quatre de set, tres de set i dos de sis". Tampoc li convé saber que el Correo Catalan del dia 13 de febrer del mateix any deia: "Reaparece la Colla Vella de los Xiquets de Valls" en una crònica de Joan Vives, ni del resum de la diada de Santa Úrsula de 1947, on el Mundo Deportivo del dia 8 de novembre amb els noms de Muixerra i Colla Vella, també de Joan Vives.

Però és clar, per a en Climent el que li convé escampar és el nom que donava a la colla Vella el setmanari Juventud, controlat pels estaments oficials. No entén aquest historiador (?) que els lectors no són tan ignorants per creure's que una colla durant vint mesos, canviés quatre vegades de nom ? i a més, alternant-los? Per tant, els noms que atorga en Joan Climent en el seu gràfic i que pertany ala Colla Vella, és una gran mentida totalment interessada.

Per Santa Úrsula de 1958, la Muixerra fa la seva última actuació i plega, reapareixent novament per Santa Úrsula de 1961 o sigui, tres anys justos sense fer castells. Es pot ser tant ignorant com per no saber això de la seva pròpia colla ? Així, doncs, actualment la Colla Joves, amb tot el repertori de noms que vulgui i per boca o lletra dels seus historiadors, podran dir que tenen els anys d'existència que el vingui en gana, el que no podran, però amagar - encara que en Joan Climent faci mans i mànigues - és que només en els últims quaranta i escaig d'anys, n'han estat nou de sencers sense existir, sense fer castells vaja i l'única colla que ha donat la cara ha estat la Colla Vella dels Xiquets de Valls, encara que en Climent no pugui tragar-ho.

No full acabar sense fer referència a un dels seus punts on diu: " No cal dir que el procediment que fan servir els elements de la Colla Vella és desacreditat el contrari, és a dir, sempre tenen la raó, són dogmàtics i allò va a missa ", Deixo per als lectors que hagin llegit el seu article corresponent gràfic i el comparin amb el meu. Després, que cadascú faci les reflexions oportunes.

EL VALLENC / Divendres, 23 de febrer de 2001

cartes del lector

CARTA AL SR. BARTOLÍ. per Joan Climent i Ferré

MEMBRE DE LA COLLA JOVES XIQUETS DE VALLS

El Sr. Guillermo Bartolí Balaña, de Figuerola del Camp, no pas vallenc, molt conegut a Cabra del Camp i sense arrels castelleres, i el qui subscriu, no ens posarem mai d'acord. Escolti, no cal que s'hi escarrassi. Ni tampoc es posarà d'acord amb els companys de Vilafranca, Vilanova, el Vendrell, etc. Vostè ja sap de que estic parlant. Sàpiga que a Vilafranca ja ha perdut la seva credibilitat. Es discuteix amb tothom. El qui no pensi com vostè esta contra vostè. Pels lectors, que repassin el setmanari vilafranqui El 3de8 dels dos últims mesos. A Bràfim, fa 3 anys, en finalitzar una xerrada castellera sobre els Orígens de la Colla (Menestrals-Joves Xiquets de Valls), davant d'un públic molt atent, i portada a terme per un servidor i en Jacint Fontanillas, el president de la Colla en aquells anys, vostè em va dir que allò no era veritat en un to foteta. La meva resposta, si té memòria, va ser: No li accepto de cap manera aquesta crítica. Tot això que s'ha explicat està documentat. Si us plau, li acceptaré públicament que el tema no és veritat si em documenta tot el contrari. La sala el va fer seure. Han passat els anys i encara espero aquesta documentació . Recordi que vostè anava acompanyat del Sr. Fr. Piñas.

Si te problemes per comprendre què passava amb les colles vallenques desprès de la baralla civil espanyola fins a l'actualitat com pot entendre el d'abans de l'esmentat conflicte bèl·lic ? Vostè Sr. Guillermo Bartolí Balaña, de Figuerola del Camp, no pas vallenc, no llegeix bé. En l'article que vostè esmenta, el qui subscriu parlava dels " Noms de les Colles Vallenques ...." i no parlava pas del temps que van estar aturades. Vostè fa servir la paraula " desaparèixer " en lloc d' "aturades " . A més, el seu quadre cronològic no s'entén. Fa aparèixer el nom de Xiquets de Valls al 2.2.1971, entre altres, quan la meva Colla no l'ha tingut mai aquest nom. Que va ser un nom que vàrem sol·licitar, sí. Vostè hauria d'haver anat a veure l'exposició del 30è aniversari del nom de " Joves " a la Sala St. Roc de Valls. Hauria après alguna cosa més. Ja no li indico l'adreça d'internet per veure l'exposició, perquè vostè no ho necessita, ja en sap prou. Molt bé.

Tornant a la paraula "desaparèixer", li pregunto, per exemple: On era la Colla la Muixerra, coneguda popularment com la Colla dels Pagesos o la mateixa Colla dels Pagesos al segle XIX, concretament en el període 1814 al 1876 ? Son molts anys , 62. (El lector ja sabrà a hores d'ara que estem parlant dels noms anteriors que portà l'antiga Colla Vella) Sabrà contestar-la ?. Aquests anys mencionats hi trobarà cada any actuacions castelleres ? Les podrà mencionar totes ? Sabem que sempre ha predicat que la seva Colla és l'única que ha tingut continuïtat des dels seus inicis. Quins inicis ? El del 1947 o el del 1805. Ho pot demostrar que la seva colla té continuïtat ? i no li pregunto per l'època de la Decadència castellera. Vostè Sr. Guillermo Bartolí Balaña, de Figuerola del Camp, no pas vallenc, és una persona que sempre ha donat gran importància a la historia oral, m'estranya que hagi agafat un llibre i dos diaris. Enhorabona ! Però faci be la lectura. Quan en Blasi i Vallespinosa escriu la segona edició d' Els Castells dels Xiquets de Valls i l'acaba al setembre del 1948, la seva Colla per aquestes dades ja tenia el nom de Vella-Rabassó, gràcies a la intervenció del governador civil de la província Sr. Labadie. (Si vol ho pot contrastar amb el llibre de la seva colla escrit per Agustí Pena, pag. 27). A més, amb l'avantatge que en Francesc Blasi i Vallespinosa era membre del Patronat dels Xiquets de Valls ja al 1947. Quant ell parla dels dissidents (Pel lector: castellers que marxaren de la Colla Xiquets de Valls unificada, a finals de l'any 1946) que constituïren una colla castellera, sota el nom de Colla Vella, està parlant retrospectivament, perquè juga amb l'avantatge del temps. No li calgué dir-li la colla d'en Nolla o la de Pau de Parés o la "otra colla vallense", ja mencionà directament el nom de Vella perquè ja en tingué constància. Els mitjans de comunicació vallencs si que parlaven de la Colla amb els noms esmentats. La informació en alguns diaris de fora-vila comunicaven el nom de Vella per què la crònica estava feta pel Sr. Joan Vives. Els Vallencs ja saben qui és. Torno a repetir, a Valls encara hi ha castellers que ho poden tornar explicar.

Tenim l'avantatge, encara, de poder contrastar la informació oral i l'escrita. El cas esmentat és similar al relat, per exemple pel reusenc Francesc Gras i Elías, en el seu llibre " Tarragona en 1811 " quan parla de les Festes de Sta. Tecla de l'any 1807: (...) y desfilaron delante de mis ojos los timbaleros, los gigantones, los xiquets de Valls ejecutando sus atrevidas torres ...(...) L'apel·latiu " Xiquets de Valls " al 1811 no era conegut, no existia, però si que ho era l'any 1894 quant en Gras Elias el va escriure. Per això el mencionà. En aquell inicis de segle eren coneguts com el Ball de Valencians, nom que hauria d'haver utilitzat correctament per situar-nos a l'època.

Per últim li diré que vostè està obsessionat per no res. Té una mania persecutòria que no el deixa dormir. Creu de veritat que tothom va contra la colla Vella i més, un servidor. Que tothom està manipulant la història castellera pels interessos d'algú, com poden ser els de Valls, els de Vilafranca, o del Vendrell, etc. Escolti, això per a vostè es insuportable. Cregui'm, voldria que dormis tranquil, que no tingui insomni, que no és bo per a la salut, Escolti, que això no es així, tal com diu vostè. Tinc gran respecte per la seva entitat i per totes les entitats vallenques. Cosa que vostè no té respecte cap a la nostra entitat, si en tingues no parlaria d'aquella manera. Li fem nosa.

Miri Sr. Guillermo Bartolí Balaña, de Figuerola del Camp, no pas vallenc, per acabar i perquè vegi el que estic dient en el paràgraf anterior, m'agradaria que em contestés una última pregunta: Quina es la meva relació amb l'Isidre Tondo Ballart " Isidre de Rabassó", cap de colla de l'antiga Colla Vella de finals de segle XIX ?

Espero em contesti en aquest mateix setmanari la setmana vinent. Suposo que té tota la informació "oral" per contestar ràpidament. Sàpiga que aquí acabo. A mi no m'agrada jugar a ping pong amb vostè, és a dir, carta amunt, carta avall i no acabar mai. Cosa que a vostè, si li va. Només li respondré a les preguntes mencionades. Passi-ho bé.