antigament  COLLA DELS MENESTRALS existent a finals del segle XVIII

1993-1996

I ja són 25 anys

La Diada de Santa Úrsula havia marcat l'inici d'una nova etapa en la història de la Colla i els castells en general. A partir d'ara, com diria l'Estiles, a cada actuació, a cada castell "ens mirarien amb lupa". La temporada es presentava amb molt bones expectatives.

El reconeixement a la tasca desenvolupada per la Colla es traduí en la concessió de la més alta condecoració civil catalana, la Creu de Sant Jordi, lliurada de mans del President Pujol el 27 d'abril. La Joves es trobava al punt màxim de prestigi i imatge exterior.

La clàssica actuació de vuit obrí la temporada per Sant Joan. Al juliol es completà el 5 de 8 a Terrassa, plaça que cada cop cobrava més importància i solera al món casteller.

La temporada avançà de manera irregular, amb vacil·lacions a Santa Coloma de Queralt (inauguració del monument al 4 de 8), la Bisbal, Catllar i Arboç, que alguns ambients castellers aprofitaren per anunciar una certa davallada. Per sorpresa d'aquests, o no tanta, a les Festes reusenques de la Misericòrdia, davant les altres colles punteres, es descarrega el 3 de 9 folrat i s'inaugura una nova plaça de nou, seguint la pauta dels darrers anys. Uns dies després, a la Plaça Vella del Vendrell, es reiterava l'execució del mateix castell. Restava encara la diada de Santa Úrsula, amb totes les incògnites que encerclen aquesta jornada. Imparable en el seu esprint final, la Joves obrí el fardell del seu repertori amb el tercer 3 de 9 folrat i descarregat de la temporada, al que seguiren un 2 de 8 folrat i un 4 de 9 folrat també que desestabilitzava tots els esquemes i els agosarats pronòstics fatalistes que a la plaça s'estaven formulant. Es tractava de la tercera millor exhibició castellera d'aquest segle. Per arrodonir-ho, es clava un 5 de 8 al 600 aniversari de la Fira de Vila-rodona. La Colla es mantenia en primera línia, amb tot el prestigi i esforç que això comportava.

La Colla Joves vallenca, tant si es vol entendre com no, ha marcat la pauta en els darrers anys, estimulant altres agrupacions en la línia de superació, al constituir-se en el punt de mira de totes les altres, com un objectiu a superar i a vèncer. Enguany els pronòstics vaticinaven que l'hegemonia vallenca trontollaria en favor d'altres colles.

L'assemblea extraordinària de gener aprovava el tercer projecte de remodelació del local, en dotze anys, amb una nova façana i distribució dels serveis administratius i gralles, palesant l'esperit de superació i millora constant que sempre ha distingit l'entitat. Una part important de les despeses fou sufragada per la participació de la Colla en el rodatge de la pel·lícula "La teta i la lluna" del director Bigas Luna.

La renúncia de Fede Gormaz com a cap de Colla propicià que s'aprovés la candidatura de Francesc Fabra "Kiko" pel càrrec, tot i que es seguirien les mateixes directrius dels anys anteriors.

Sant Joan admirà el dos-cents 4 de 8 descarregat per la Colla des de la seva fundació. Firagost, la Bisbal, El Catllar i l'Arboç foren actuacions de vuit pensades pel Sant Fèlix vilafranquí, després de tres anys d'absència. La Colla, en una diada on ho dóna tot, descarregà el 4 de 9 folrat i emmudí el públic amb l'intent del 2 de 8, que ja s'havia provat anys enrera, i restava inèdit al segle.

A Barcelona, a les Festes de la Mercè, s'ampliaven les places de nou quan s'assolia el 3 de 9 folrat, primer de la temporada i que preparava l'agrupació pel XVè Concurs de Tarragona. Aquell any no s'hi anava de favorit però tothom sabia que el ressort més poderós d'aquesta Colla campiona, és el cop de geni que en un moment feia esclatar, i que algú atribueix a una rauxa descontrolada. Al recinte taurí s'aconseguí descarregar el 3 de 9 folrat i el 5 de 8 a més de carregar el 4 de 9 amb folre, tot i aquesta magna exhibició només s'aconseguí la tercera posició doncs el llistó casteller s'havia estirat com mai. A destacar l'intent de 2 de 9 amb folre i manilles que s'esfonçà amb dosos posats. El dia següent moria el bon amic, mestre i director de la Revista "Foc Nou" Joan Ventura i Solé.

Aquest mal regust de boca quedà satisfet, quan en un moment de ràbia desbocada característic, s'assolí en dues setmanes consecutives la que efímerament fou l'actuació del segle amb el 3 i 4 de 9 amb folre descarregats i el 2 de 9 amb folre i manilles carregat, primer d'una colla vallenca, l'una al Vendrell i l'altra a Santa Úrsula.

En total dotze castells de nou i trenta-nou de vuit en la més inoblidable temporada de la Colla.

Finalment, les festes de la Colla són pretext perquè Joan Maria Pujals, Conseller d'Ensenyament, presidís la inauguració de les reformes del local.

Les noves construccions que altres colles havien assolit i la pressió dels mitjans de comunicació van marcar una temporada difícil que esperonà els membres de la Joves per a continuar essent capdavanters i punts de referència, tal com fins ara havia estat.

Amb l'ànim de potenciar el fet casteller amb la seva difusió a través dels mitjans de comunicació la junta directiva donava a conèixer un premi periodístic sobre tema casteller, d'una dotació econòmica considerable, en memòria del desaparegut Joan Ventura.

A les primeres sortides hom pot apreciar que el carro gros es resisteix força, fet que alguns mitjans, com sempre, aprofiten per retreure certa baixa forma a la Colla. El 15 d'agost, a la Bisbal s'aconseguí la millor actuació castellera en aquesta plaça en descarregar el 3 de 9 amb folre, el 2 de 8 folrat i el 4 de 8. A més s'assolí la important fita de vint-i-cinc castells de nou descarregats, gesta no aconseguida per cap altra colla castellera. Una altra efemèride a recordar fou el vintè aniversari del primer 4 de 8 descarregat per la Joves precisament en aquesta plaça. Per Sant Fèlix es descarregà el segon 3 de 9 folrat i s'intentà un dissortat 2 de 9 amb folre i manilles que més valia haver-s'ho estalviat.

Els següents dos mesos proliferen els castells de nou i el pilar de 6, que només es carregà a Esplugues de Llobregat i el pilar de 7 amb folre amb intents a Barcelona i Vendrell. Santa Úrsula marca la millor exhibició de la temporada amb el 3 de 9, 4 de 9 (l'únic de la temporada) i 2 de 8 tots folrats i descarregats. Malgrat els set castells de nou descarregats el fet de no assolir el 5 de 8 ni el pilar de 7 no deixaren un bon regust de boca entre els components de la Colla, que van veure escapar el lideratge dels castells.

La Colla celebra les noces d'argent, 25 anys d'èxits, esforços i il·lusions amb actes on no manquen dinars, exposicions, conferències, esports i altres. Entre aquest, força emotiva és l'actuació al Pati per la Candelera, en record de la primera aparició en públic, on participaren els castellers més veterans.

L'elecció de Francesc Sànchez "Sisco" com a cap de Colla significà un nou aire al sí de la Colla, que retorna a les maneres de fer de la vella escola tot adaptant-se als temps actuals. Per l'altre costat "Cinto" Fontanillas, primer president de l'entitat, repeteix càrrec en la junta administrativa.

La nit de premis vallenca lliura el primer premi de periodisme sobre temàtica castellera a la televisió autonòmica catalana  TV3  en  considerar  que  "ha  sabut  transmetre  amb  correcció  els  sentiment ancestrals  dels castells, extreure'n  la  seva  força  d'espectacle  de  masses  i  fer  de  vehicle  oportú  per convertir l'espectador neòfit de qualsevol racó del país en un aficionat entès.

Una exposició commemorativa dels 25 anys Colla Joves a la Sala Sant Roc prepara la Diada de Santa Úrsula on es repeteix la darrera exhibició sols que el 2 de 8 folrat només es carrega.

En conjunt una temporada, la del vint-i-cinquè aniversari, on la Colla ha consolidat els castells de nou, som l'agrupació que n'ha descarregat més en el seu historial, però ha quedat aturada, o estancada, en la consecució de noves fites superiors.

En  el  curs  de  la  nostra  Història,  la  Colla ha  viscut moments dolços i de desencís, però mai ha perillat la seva permanència  en  primera  fila, al comptar sempre amb l'esforç i la tenacitat d'un gran equip humà, que en el seu afany de superació ha solcat profundament  l'entranya  del món casteller, plantant cada dia nous plançons fins la consecució  d'una  brotada  que  ha  donat  els  més  esplèndids  fruits.  Aquests  darrers   anys  la  Colla Joves ha mantingut el ritme d'activitat que li es propi i fins i tot l'ha augmentat, consolidant els objectius que es van marcar al constituir-nos en agrupació castellera i que es resumeixen en l'enaltació del nom de Valls arreu del país.

Tot plegat sembla indicar que la Colla Joves Xiquets de Valls és avui prou afermada, prou dinàmica i prou seriosa perquè pugui celebrar molts més aniversaris. De gent, trempera i castells segur que no en faltaran.